L'OCB demana “prudència” i aclareix que el Constitucional no ha avalat la supressió del requisit del català a la sanitat
LLEGIR EN CASTELLÀ
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat “prudència” a l'hora d'interpretar el pronunciament del Tribunal Constitucional (TC), avançat el 14 de maig passat per elDiario.es, sobre l'eliminació del requisit del català a la sanitat balear. La resolució dictada pels magistrats rebutja el recurs que el PSOE i les Unides Podem van presentar contra la supressió -una de les primeres mesures adoptades pel Govern de Marga Prohens-, si bé cenyint-se als aspectes formals del decret llei que va possibilitar l'eliminació. L'Alt Tribunal entrarà al fons de l'assumpte en una segona sentència prevista per d'aquí a uns mesos.
La decisió de postergar la decisió sobre si el TC avala o no la supressió del català com a requisit laboral per accedir a la sanitat pública balear es deu a l'aprovació, el desembre del 2024, d'un decret llei que l'Executiu autonòmic va tirar endavant per corregir diverses esmenes que Vox va colar en la llei de simplificació administrativa i que eliminaven el català en tota la funció pública. Després d'incorporar-les els populars per error, el Govern es va veure abocat a aprovar el decret que impedia excloure de l'administració la llengua pròpia de les illes, però que, alhora, refermava la seva supressió com a requisit a la sanitat.
L'OCB -amb el suport del PSOE, Més i Podem- va impugnar aquest segon decret davant el TC en considerar que, de nou, suposa una retallada de drets lingüístics dels ciutadans de Balears. L'admissió a tràmit o no d'aquest darrer recurs està prevista per dimarts que ve, 27 de maig.
Davant d'aquesta situació, el Constitucional precisa que la impugnació que es va dur a terme inicialment contra el decret de 2023 ha perdut el seu objecte, atès que la norma contra la qual es dirigia -el Decret Llei 5/2023- es troba actualment derogada a través de la Llei 7/2024 de simplificació administrativa, en el text de la qual el PP va aprovar erròniament incorporar les esmenes de l'extrema dreta.
Davant la confusió generada per la recent resolució del Constitucional, el president de l'OCB, Antoni Llabrés, ha aclarit que la Sala no ha entrat al fons de l'assumpte i no s'ha pronunciat sobre els motius d'inconstitucionalitat plantejats per l'entitat. Sí que han estimat els magistrats, com ja va avançar elDiario.es, la utilització de la figura del decret llei per part del Govern de Prohens per suprimir el requisit del català, donant per bons els al·legats de l'Executiu sobre les raons d'urgència amb què van decidir eximir d'aquest idioma els professionals de la sanitat arran d'una suposada falta de professionals per raons lingüístiques.
L'OCB assevera que, com ja va exposar al seu moment, les raons exposades pel Govern no es corresponien amb la realitat, atès que en el procés d'estabilització de professionals sanitaris -més de 2.000 places convocades amb l'exigència de coneixements de català- es van presentar més candidats lingüísticament capacitats que les places ofertades. Per això, l'entitat defensa que “no han quedat places de sanitaris desertes per raons de llengua”. Segons xifres de l'OCB, de les 1.277 places d'infermeria “no n'ha quedat cap deserta”.
El president de l'OCB ha declarat finalment que “la perspectiva del control de constitucionalitat sobre una norma únicament significa que aquesta norma és compatible amb la Constitució, res més”. D'aquesta manera, segons ha puntualitzat, “també era constitucional la norma anterior, que exigia coneixements de català per poder ingressar a la sanitat pública”. “En aquest cas”, ha conclòs Llabrés, “la millor opció seria que el Govern defensés els drets lingüístics dels ciutadans d'aquestes illes i no apostar per trepitjar-los”.
El passat 16 de maig, el Govern va aprovar un altre decret llei amb què es prorrogarà de dos a quatre anys el termini per acreditar el coneixement del català en els processos d'estabilització de tots els empleats públics de les illes. Una mesura que, com va reconèixer el mateix Executiu, ha estat pactada amb Vox amb l'objectiu de fer front, en paraules del vicepresident, Antoni Costa, a la “greu” situació en què es trobarien a nivell laboral els treballadors públics de diferents àrees, especialment a la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència, per no poder estabilitzar la seva plaça com a conseqüència, va dir, de no disposar de la titulació lingüística requerida.