PP i Vox donen llum verda a la nova universitat privada de Mallorca entre proclames per la “llibertat” i acusacions de “mercantilització”

El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts, amb els vots a favor de PP i Vox i el rebuig majoritari de l'esquerra, la llei que permetrà la creació de la Universitat de Mallorca (Umac), un nou centre privat impulsat per Adema. La iniciativa reconeix la UMAC com una universitat privada amb personalitat jurídica pròpia i forma de societat limitada en un context de creixent debat sobre l'auge de l'ensenyament superior privat a les Balears i a la resta d'Espanya.

El nou centre, que s'ubicarà inicialment a Palma i Inca, oferirà titulacions en àmbits com Medicina, Odontologia, Enginyeria, Belles Arts o Ciències Polítiques, a més de màsters i doctorats. Tot i que no rebrà finançament directe dels pressupostos autonòmics, sí que podrà concórrer a convocatòries públiques competitives. La llei també regula la seva relació amb el sistema sanitari públic per a la realització de pràctiques, establint que els estudiants de la Universitat de les Illes Balears (UIB) tindran prioritat en l'accés a hospitals i centres sanitaris.

L'impuls parlamentari de la Universitat de Mallorca va arribar després que els serveis tècnics del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats emetessin un informe desfavorable que qüestionava la viabilitat financera i les garanties docents i investigadores del projecte, tal com va informar El País, cosa que Adema va atribuir en un comunicat al fet que no havien pogut valorar-se alguns dels documents que acompanyaven al projecte perquè s'havien perdut en la seva “conversió a PDF”. Amb tot, atès que el dictamen no era vinculant, la Conselleria balear d'Educació va iniciar el seu propi procediment amb l'objectiu d'avaluar la viabilitat del nou centre.

Finalment, la Conferència General de Política Universitària va emetre l'informe preceptiu necessari per avançar en el procés, un pas que, segons va denunciar Adema, es va produir “18 mesos després d'haver-se remès la memòria per part de la Conselleria”, atribuint aquesta demora a una “desició política” del Ministeri.

L'aprovació de la llei ha evidenciat, una vegada més, un fort xoc ideològic a la Cambra: des de MÉS per Mallorca, la diputada Maria Ramon ha advertit que el Govern impulsa una política que “aposta per l'educació com un actiu de mercat i no com un dret” mentre que, en termes similars, el diputat d'Unides Podem, José María García, ha denunciat que aquesta llei és la prova que els “lobbies” de les universitats privades “treballen colze amb colze amb el Govern per implantar-se a Balears”. “Parlan de llibertat però només volen afavorir l'ensenyament privat”, ha criticat. En una intervenció anterior, García ja va alertar que el text de la llei conté “diverses qüestions que generen dubtes”, com la figura jurídica d'Adema, constituïda a través d'una societat de responsabilitat limitada (Acadèmia Dental de Mallorca S.L.).

El PSIB-PSOE, per la seva banda, ha optat per l'abstenció, marcant distàncies amb el projecte, però evitant el rebuig frontal. Els socialistes reconeixen que aquesta iniciativa presenta diferències respecte a altres projectes privats, en haver-se desenvolupat -a parer seu- amb major diàleg i sense operacions urbanístiques controvertides. Tot i així, han advertit de “riscos” i han assegurat que estaran “vigilants” perquè el Govern no relegui la universitat pública. “En aquest cas sí que hi ha hagut debat i diàleg amb la comunitat universitària i s'ha fet sense imposicions ni operacions urbanístiques dubtoses. L'oferta de titulacions no entra en competència directa amb la universitat pública”, ha exposat la socialista Mercedes Garrido.

PP i Vox defensen la privada com a “oportunitat”

Des de la dreta, el PP ha defensat la llei com una ampliació del sistema universitari i no com una alternativa a la pública. “No hem triat entre reforçar la pública o ampliar el sistema, sinó les dues coses”, ha asseverat la diputada Ana Isabel Curtó. Vox, per la seva part, ha emmarcat el debat en termes ideològics, defensant la universitat privada com a garantia de “llibertat” enfront del que ha qualificat com a “wokisme” en l’educació pública, i carregant contra la UIB per un suposat biaix ideològic.

El text de la norma incorpora algunes condicions després del seu pas pel Parlament, com l’obligació de destinar almenys un 5% dels ingressos a beques o el dret del Govern a intervenir en cas de canvi d’accionariat. A més, qualsevol nova titulació haurà de comptar amb l’aval de l’agència de qualitat universitària i l’autorització del Consell de Govern.

Per la seva part, Adema, promotora del projecte, ha celebrat l’aprovació de la llei i ha assegurat que la nova universitat permetrà reforçar la connexió entre la formació superior i el teixit productiu de les Balears. L’entitat preveu destinar 6,8 milions d’euros en beques durant la propera dècada per atraure talent i perfils d’alt rendiment.

Cal recordar que, el passat mes de setembre, el Govern ja va declarar com a projecte d’especial interès estratègic el nou centre universitari Beat Luis Belda, adscrit a la institució catòlica privada CEU San Pablo. Amb aquesta decisió, l’Executiu atorgava un tracte preferent a una iniciativa educativa confessional, situant-la en la mateixa categoria que projectes empresarials considerats essencials per a la transformació econòmica de les Illes.

Posteriorment, l’Executiu va anunciar la seva intenció de recórrer davant el Tribunal Suprem el decret del Govern central que endurirà els requisits per a la creació d’universitats privades, El vicepresident primer, Antoni Costa, va afirmar en el seu moment, de fet, que “no posaran bastons a les rodes” en el procés de posada en marxa d’aquests centres: “Creiem que l’oferta de la UIB [Universitat de les Illes Balears] ha de ser complementada amb la privada. Es diu llibertat”.