La presidenta balear del PP atribueix a l'ocupació l'escalada de preus: “La propietat privada es defensa”

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha prioritzat aquest dimarts la via punitiva sobre la regulació com a mesura per a fer front a la crisi residencial: l''okupació' en el centre de la seva resposta a la crisi residencial. “La propietat privada es defensa i als 'okupes' se'ls treu en 24 hores”, ha asseverat en resposta a una pregunta formulada pel diputat d'Unides Podem, José María García, qui ha recriminat a la líder autonòmica que “criminalitzi la pobresa” i eludeixi l'impuls de mesures estructurals per a garantir l'accés a l'habitatge.

La cambra balear ha tornat a ser aquest testimoni del desacord entre l'Executiu del PP i l'oposició d'esquerres en matèria residencial en un context de preus desbocats. Durant el ple d'aquest dimarts, García ha acusat el Govern de prioritzar un enfocament punitiu enfront de polítiques que garanteixin el dret a l'habitatge. “Fan més per culpabilitzar als qui busquen la manera de tenir un sostre que per buscar-los una alternativa residencial”, ha criticat, qüestionant algunes de les mesures pactades en aquesta matèria entre conservadors i Vox.

Entre elles es troben la creació d'una oficina antiokupació, l'exclusió de persones condemnades per usurpació de l'accés a habitatge públic o la possibilitat que persones jurídiques adquireixin habitatges de preu taxat, propostes que els populars han inclòs en diverses esmenes presentades a la llei autonòmica d'acceleració de projectes estratègics, una norma inicialment impulsada per a agilitzar inversions però convertida al seu pas pel Parlament en una eina per a modificar bona part de l'ordenament autonòmic balear.

El diputat de Podem ha recriminat que aquestes iniciatives no sols no resolen el problema estructural de l'accés a l'habitatge, sinó que agreugen l'exclusió dels col·lectius més vulnerables. “Si vostè tingués una visió social de l'habitatge, hauria facilitat solucions per als qui no poden accedir a una”, ha retret a Prohens.

En la seva rèplica, la cap de l'Executiu ha rebutjat aquestes crítiques, acusant a García de “equiparar la política social d'habitatge amb protegir els delinqüents” i asseverant que l'okupació suposa traslladar la responsabilitat social “a l'esquena dels propietaris”. “Jo ho tinc clar: a l'okupació i als okupes que vostè ha vingut a defensar es treuen fora en 24 hores”, ha etzibat.

La presidenta també ha elevat el to contra el Govern central i, en concret, contra la presidenta del Congrés, Francina Armengol, a qui ha acusat de “ser ”còmplice necessària dels delinqüents“ per no desbloquejar la llei antiokupació impulsada pel PP.

El pes de l'okupació en la crisi de l'habitatge és, segons les dades disponibles, marginal. Les xifres del Ministeri de l'Interior situen les denúncies per usurpació i aplanament en una proporció molt reduïda respecte al conjunt del parc d'habitatges, molt lluny d'explicar les dificultats generalitzades d'accés. A més, organismes com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) venen assenyalant que la majoria de procediments vinculats a l'okupació no afecten primeres residències, sinó a immobles buits, sovint en mans de grans tenidors.

La dreta desvia així el focus dels factors que afecten els preus de forma més determinant, com l'especulació immobiliària, la pressió del mercat turístic i la creixent compra d'habitatge per part de grans inversors, principalment internacionals. Informes del Banc d'Espanya i estudis acadèmics alerten que la concentració d'habitatge en mans de grans propietaris, al costat de l'auge del lloguer de curta durada i la inversió estrangera en zones tensionades com Balears, redueixen l'oferta residencial i empenyen els preus a l'alça. Aquest procés, unit a la falta de parc públic suficient, es troben en la base d'una crisi d'accés que afecta especialment rendes mitjanes i baixes.

Un recent informe del Ministeri de Consum en col·laboració amb el CSIC revela, així mateix, que el 63% dels habitatges llogats per particulars a Palma pertanyen a multiarrendadors, una xifra superior a la mitjana estatal, que se situa en el 61%.