El preu del lloguer bat rècords a Balears: absorbeix el 64% del sou i és el segon més car d'Espanya

El preu del lloguer continua marcant màxims a Balears. La renda mitjana va assolir el maig els 20,1 euros per metre quadrat, un 2,2% més que fa un any, fet que situa l'arxipèlag com la segona comunitat autònoma amb els lloguers més cars d'Espanya, només per darrere de Madrid, segons dades d'Idealista.

A Palma, els preus han augmentat un 8,2% durant el darrer any fins als 19,2 euros per metre quadrat, consolidant la capital balear com la tercera més cara de l'Estat per llogar un habitatge.

Les dades d'Idealista reflecteixen que el mercat del lloguer continua tensionat tant a Balears com al conjunt d'Espanya. A escala estatal, les rendes varen assolir el maig una mitjana de 15,1 euros per metre quadrat, el preu més alt registrat pel portal immobiliari des de l'inici de la seva sèrie històrica l'any 2000.

La creixent dificultat per accedir a un habitatge també es reflecteix en l'esforç econòmic que han de fer els residents de les Illes. Segons un estudi de Fotocasa i InfoJobs, els balears varen destinar el 2025 una mitjana del 64% del seu salari al pagament del lloguer, tres punts més que l'any anterior. Es tracta del tercer percentatge més elevat d'Espanya i evidencia que l'encariment de les rendes continua avançant a un ritme superior al dels salaris.

La directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos, adverteix que el 2025 va suposar un punt d'inflexió en la crisi d'accés a l'habitatge. Segons explica, l'any passat va ser aquell en què l'esforç salarial destinat al lloguer va assolir el nivell més alt de tota la sèrie històrica. “Destinar el 50% del sou al pagament de l'habitatge suposa una situació d'autèntica emergència habitacional, ja que se situa 20 punts per damunt del que recomanen els organismes oficials de control”, sentencia.

Organismes oficials com el Banc d'Espanya o l'OCDE assenyalen que un habitatge deixa de ser assequible quan una llar ha de destinar més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer o de la hipoteca. Aquest llindar s'utilitza habitualment com a referència per mesurar la sobrecàrrega financera derivada de l'accés a l'habitatge.

Els experts adverteixen que, quan el cost de l'habitatge absorbeix una part tan elevada dels ingressos, les llars veuen reduïda la seva capacitat per afrontar altres despeses essencials, com l'alimentació, el transport, l'energia, l'estalvi o possibles imprevists, fet que incrementa el risc de vulnerabilitat econòmica i exclusió residencial.