L’aniversari de la mort de Rita Barberá reobri les ferides en el PP sobre la seua purga del partit

De lideressa del PP i alcaldessa d’Espanya a repudiada pels seus. Rita Barberá, qui va presidir amb mà de ferro l’Ajuntament de València entre 1991 i 2015, mai va ser persona de termes mitjans. Estimada o odiada, amb ella o contra ella.

El poder que va acumular dins del partit amb cada majoria absoluta que encadenava —cinc consecutives des de 1995— la va convertir en una referència, en un pes pesant que quasi ningú entre els seus s’atrevia a qüestionar. Fins que van començar a aparéixer diferents casos de corrupció al voltant de la seua figura, que van desencadenar una crisi en les files populars i van provocar que els mateixos que la van idolatrar renegaren del seu llegat. Els més sonats van ser el saqueig de la depuradora de Pinedo —cas Emarsa—, el cas Taula, la caixa B del PP local i el cas Assut.

La proximitat del desé aniversari de la seua mort, sens dubte, reobrirà velles ferides en el PP sobre la seua purga del partit. L’estratègia d’alguns dels actuals dirigents populars, que en el seu dia van ser crítics amb Barberá quan estava acorralada pel ‘cas Taula’, torna a quedar en evidència després del processament del seu cunyat i de les seues tres nebodes, acusats del cobrament de mossegades en el marc del ‘cas Assut’, i dona la raó a aquells que, com l’expresidenta del PPCV Isabel Bonig, van tractar de separar el partit d’aquella corrupció en una de les etapes més convulses que han viscut els populars. Tant que li va costar el càrrec.

Rita Barberá, la trajectòria de la qual repassa aquest diumenge el programa ‘Salvados’, va morir el 23 de novembre de 2016 en un hotel de Madrid després de 24 anys com a alcaldessa de València.

La desfeta electoral de 2015, la nit en què va exclamar la cèlebre frase “Quina hòstia, Serafín, quina hòstia!”, mentre s’abraçava amb l’aleshores delegat del Govern, Serafín Castellano —condemnat en el marc del ‘càrtel del foc’—, per a lamentar la derrota del seu partit en les urnes davant l’esquerra, va ser el principi del seu declivi polític i personal. No pot entendre’s l’un sense l’altre, perquè per a Barberá la seua vida era el partit.

Els casos de corrupció ja l’assetjaven i, de fet, molts dels qui la van animar a repetir com a candidata el 2015 —ella va sospesar fer un pas arrere—, sobretot des de Génova, van començar a girar-li la cara ja com a senadora del PP.

El 15 de setembre de 2016, les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat, inclosos els diputats del Partit Popular, una resolució mitjançant la qual exigien a Rita Barberá que renunciara a l’acta de senadora autonòmica “per a salvaguardar la dignitat de la representació dels valencians”.

La decisió en el Parlament autonòmic es prenia dies després que el Tribunal Suprem imputara l’exalcaldessa valenciana pel presumpte ‘pitufeo’ en el grup municipal que ella dirigia, en el conegut com a ‘cas Taula’, i que Barberá decidira donar-se de baixa en el PP —tenia el carnet número 3 del partit—, però mantindre l’acta de senadora. El cas va quedar arxivat posteriorment.

“Estic trencada. Tot és injust, desproporcionat i inhumà”, va dir després que el partit li demanara que l’abandonara després de la imputació, pocs dies abans de la seua mort. L’aleshores senadora ho va escriure en un missatge que va enviar a finals de setembre a Carlos Herrera, segons va revelar el periodista de la COPE.

Fins aquell moment, tant des de la seu central del carrer Génova, a Madrid, com des del Govern, amb Rajoy al capdavant —qui la va convéncer perquè fora candidata el 2015—, es van mostrar en tot moment molt durs amb la senadora i no van dubtar a reclamar-li l’acta, mentre que l’aleshores número dos del PPCV, Eva Ortiz, apuntava que ella, en la situació de Barberá, se n’hauria anat a casa. En aquest mateix sentit es va expressar la líder dels populars valencians, Isabel Bonig, qui va apuntar que l’exalcaldessa “mereixia una eixida digna”, per la qual cosa hauria sigut “molt millor” que abandonara el Senat.

Dos dies després de la seua declaració davant el Suprem, va morir a l’hotel Villa Real de Madrid a causa d’una cirrosi hepàtica que va derivar en una fallada multiorgànica, segons va confirmar l’autòpsia.

Amb el temps, alguns dels qui en aquell moment van pressionar l’exalcaldessa perquè abandonara el partit i l’acta de senadora van tractar de reconciliar-se després amb els seus seguidors mitjançant diferents gestos. El cas més evident és el de l’alcaldessa de València, María José Catalá. El 2021, la presidenta del Partit Popular de la ciutat de València i aleshores portaveu del grup municipal popular en l’oposició va anunciar que proposaria en la Junta de Portaveus de l’Ajuntament el nomenament de Rita Barberá com a alcaldessa honorària de la ciutat.

Tant ella com la seua número dos a l’Ajuntament, María José Ferrer San Segundo, formaven part del grup parlamentari de les Corts Valencianes que va votar a favor de la petició de renúncia de l’acta de Barberá com a senadora. De fet, va ser Ferrer qui va intervindre en la sessió en nom del PP. Encara que Compromís i el PSPV, que en aquell moment governaven l’Ajuntament amb Joan Ribó com a alcalde, van desestimar la proposta, Catalá la va tirar endavant pocs mesos després de ser elegida alcaldessa. I no només això. A més, va dedicar el nom del Pont de les Flors a Rita Barberá.

Els gestos i la reivindicació de la figura de Barberá com a fórmula per a mantindre unit un important sector del partit xoquen ara de ple amb l’avanç d’un dels casos de corrupció que l’esguiten. La jutgessa del ‘cas Assut’, la magistrada Pepa Tarodo, ha processat el cunyat de l’exalcaldessa Rita Barberá, l’advocat José María Corbín, per la presumpta trama de cobrament de comissions il·lícites a empreses contractistes de l’Ajuntament de València durant el mandat de la difunta primera edil popular. També estan processats l’exvicealcalde de València Alfonso Grau i tres nebodes de Barberá —María José, María Rita i María Asunción Corbín Barberá— que, indiciàriament, es van beneficiar de les mossegades presumptament cobrades pel seu pare.

La magistrada considera que Barberá va donar un “emparament personal” al seu cunyat en el marc de la presumpta trama corrupta instal·lada en el si de l’Ajuntament de València, institució en la qual va governar entre 1991 i 2015. “Amb una vinculació familiar semblant”, aprofundeix la interlocutòria, José María Corbín “intermediava per a aconseguir les adjudicacions sol·licitades per les empreses a canvi de comissions il·lícites que es canalitzaven a través del seu despatx professional, firmant-se contractes falsos de prestació de serveis jurídics inexistents”. Els diners obtinguts els desviava a “l’ús i gaudi principalment de la seua esposa i de les seues filles”, afegeix.

Una vegada més, amb les eleccions a tocar, l’ombra de Rita Barberá tornarà a planar i a cobrar plena actualitat. Està per veure si aquells i aquelles que van tractar de recuperar la seua memòria com un actiu tornen de nou a allunyar-se’n com si aquell actiu fora tòxic.