Un ritual amb foc amenaça el santuari púnic més gran del Mediterrani en plena alerta per calor: “És una gran irresponsabilitat”
LLEGIR EN CASTELLÀ
A principis del segle XX -en 1907- va arribar a l'orella de la Societat Arqueològica Ebusitana que, de tant en tant, apareixien figures terracotes a l'interior d'una cavitat pròxima a la Cala de Sant Vicent. Van ser els pagesos de la zona els qui van descobrir les veneracions que brollaven en el rocós santuari, batejat com és Culleram o més popularment com a cova de la Deessa Tànit, deïtat principal de la cultura cartaginesa associada a la lluna, la fertilitat, la maternitat, la sexualitat i la guerra i convertida també en un símbol de la història eivissenca. Des de llavors, les ofrenes s'han repetit al llarg dels anys, malgrat no estar ja arrelades a cap cultura concreta sinó a un misticisme que s'ha anat vinculant a l'illa sense comptar amb cap base teològica.
L'últim ritual -arriscat per al sensible ecosistema de la cova- es va produir la setmana passada, quan un grup de persones encengué una foguera al costat de l'emblemàtic lloc arqueològic en una espècie de ceremonia pagana, just quan l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) havia activat les alertes a les illes per calor extrema i existia un alt risc d'incendi. L'acció va ser denunciada pel Consell d'Eivissa, qui va recordar que encendre un foc en una zona boscosa com aquesta és una “completa irresponsabilitat”.
No és, ni des de lluny, el primer acte vandàlic que sofreix el santuari, en l'interior i els voltants del qual els visitants dipositen amb no inusitada freqüència flors, figures o pedres decorades amb dibuixos d'astres o altres motius pictòrics lligats a un misticisme desconegut. Arribar fins a la cavitat púnica-cartaginesa -la més gran del Mediterrani dedicada a Tànit- consisteix ja en un ritual en si mateix.
No és, ni des de lluny, el primer acte vandàlic que sofreix el santuari, en l'interior i els voltants del qual els visitants dipositen amb no inusitada freqüència flors, figures o pedres decorades amb dibuixos d'astres o altres motius pictòrics lligats a un misticisme desconegut
Situat a 150 metres d'altura sobre el nivell de la mar, a Sant Vicent de sa Cala, cal descendir un tram per a arribar fins a l'enclavament, que es divideix en tres zones: una exterior, on antigament es duien a terme els sacrificis; una part central -a l'interior-, on estava colocada la deessa (la més important per la societat de Cartago) i l'última, la més profunda, que servia per a dipositar les cendres de les consagracions, d'acord amb les informacions de l'Oficina de Turisme d'Eivissa. Després de diversos segles com a espai de veneració, sobretot entre els segles III i II a. C., va caure en decadència i va ser finalment abandonat fins al dia d'avui.
Un zelador encarregat de la neteja
L'horari de visites -tots els dies de la setmana de 9.30 a 00.30 hores, excepte el dilluns, que està tancat- no impedeix que fora d'aquesta franja es continuïn celebrant reunions de caràcter espiritual, a vegades a través de guies o gurus que ofereixen experiències amb ànim de lucre a alguns fidels que decideixen dipositar la seva fe en aquestes creences sense solidesa científica, com ja va publicar elDiario.es. De fet, els qui van dur a terme dimarts passat els actes “incívics” que posaren en perill aquest patrimoni cultural, natural i històric de l'illa ho van fer aprofitant el dia que el santuari no estava obert al públic, tal com detalla la consellera del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell, Sara Ramon.
L'horari de visites no impedeix que fora d'aquesta franja es continuïn celebrant reunions de caràcter espiritual, a vegades a través de guies o gurus que ofereixen experiències amb ànim de lucre a alguns fidels que decideixen dipositar la seva fe en aquestes creences sense solidesa ni religiosa ni científica
Des del Consell han assenyalat en alguna ocasió que no és possible aplicar vigilància 24 hores i que, durant jornada, quan els turistes i residents poden visitar la cova, hi ha un zelador encarregat de netejar tots els elements -inclosos veles i encens- que els “suposats adoradors de la deessa Tànit” dipositen al jaciment. La institució ha detallat a elDiario.es que, a causa de l'orografia del terreny on es troba l'antiquíssima cova, no és possible tampoc instal·lar un clos que impedeixi el pas quan no s'exerceixen les labors de vigilància.
Es Culleram és un bé catalogat d'Interès Cultural (BIC) amb tipologia de Zona Arqueològica, declarat el 27/07/1994 (BOE 100 de 16/08/1994), pel que les agressions al mateix i al seu entorn patrimonial poden implicar sancions. En el cas de les infraccions molt greus -que produeixen danys o perjudicis a la comunitat autònoma amb valor de 12.000 euros en el sentit patrimonial-, les sancions poden anar des dels 30.001 euros fins al doble del valor dels danys i perjudicis causats, com estableix l'actual Llei de Patrimoni de Balears.
Un alt valor arqueològic i geològic
“El fet de ser BIC impedeix que es pugui fer foc o llançar residus, però també que es facin pintades, grafitis o qualsevol alteració estètica, per molt inorgànica que sigui, com deixar una foto”, assenyala Elena Navarro, conservadora, restauradora i arqueòloga d'Eivissa. L'experta explica que, a més del seu valor arqueològic, el santuari posseeix un elevat valor geològic pel seu origen càrstic (igual que les coves de Can Marçà, a Sant Miquel), el que significa que per formar-se, el conjunt va necessitar milions d'anys.
El fet de ser BIC impedeix que es pugui fer foc o llançar residus, però també que es facin pintades, grafitis o qualsevol alteració estètica, per molt inorgànica que sigui, com deixar una foto
Es tracta, a més, d’un ecosistema molt delicat que la presència de l'ésser humà pot alterar amb rapidesa, sobretot, a l'interior de la cova en si, on la gent diposita durant les seves visites des de menjar i veles fins a estoretes per a fer ioga. Aquest tipus d'ofrenes generen fongs i atreuen animals, com a rosegadors o insectes que atreuen encara més brutícia. També afavoreixen el creixement de plantes a través de les llavors del que es llança, el que contribueix a alterar les condicions mediambientals i danyen les estructures de manera “irreparable”. “Una de les vegades que vaig entrar, hi havia un grup de dones meditant dins de la cavitat, asseguda sobre les formacions càrstiques”, lamenta la restauradora.
Les accions són gairebé nímies al costat del desastre natural que podria haver-se originat de descontrolar-se el foc de la foguera que el grup de persones va encendre la setmana passada en el santuari. Navarro apunta que quan es vandalitza el patrimoni es fa generalment per “ignorància”: “Al llarg de la vida d'un espai històric, aquest es va resignificant contínuament. El concepte de patrimoni, per exemple, és molt eurocentrista, és la manera que hem trobat d'apreciar i preservar el passat, mentre que en altres cultures es continuen utilitzant llocs que fascinen a l'esperit humà per a veneracions o ritus però ho fan amb respecte. El que cal tenir en compte amb el que es fa aquí és qui està expressant aquí la seva espiritualitat i com l'està expressant”, determina.
Al llarg de la vida d'un espai històric, aquest es va resignificant contínuament. El concepte de patrimoni, per exemple, és molt eurocentrista, és la manera que hem trobat d'apreciar i preservar el passat Elena Navarro
Vandalitzada en nombroses ocasions
No és la primera vegada que aquest enclavament patrimonial sofreix l'impacte de la deixadesa i l'incivisme. A l'octubre de l'any passat, dues dones van intentar colar-se en el seu interior quan romania tancat al públic. Les intencions de les excursionistes es van poder comprovar a través de les càmeres de seguretat i un vigilant es va traslladar a la zona per a cridar-les l'atenció. Poc més tard, el professional va informar els serveis d'emergència que una de les dues dones havia sofert una caiguda, pel que va haver de ser atesa pels bombers del Consell d'Eivissa. La cap de secció de Patrimoni va emetre un informe l'endemà en el qual detallava que, per qüestions tècniques, la cova d'és Culleram romandria tancada amb reixa.
Però aquestes no són les úniques accions irresponsables que s'han produït últimament en el lloc arqueològic: la deixalla de residus és continua i les restes romanen en els voltants de la cavitat o a l'interior si ningú s'acosta voluntàriament a netejar-los. Al març de 2024, un grup d'estudiants va visitar la zona acompanyats per l'equip del Camp d’Aprenentatge de Sant Vicent de sa Cala i el que més va sorprendre els adolescents no va ser el valor històric del jaciment, sinó les escombraries acumulades al costat de l'entrada de la cova. “És el que succeeix amb la resta de l'illa, el santuari s'ha colonitzat per part de hippies o turistes atrets per l'espiritualisme d'Eivissa sense tenir dret a això”, acaba l'arqueòloga.
0