El Suprem admet a tràmit el recurs de Balears contra el decret que regula la derivació de menors migrants

El Tribunal Suprem (TS) ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu interposat pels serveis jurídics de Balears contra el reial decret que el Govern va aprovar el 22 de juliol per regular el procediment de repartiment de menors migrants no acompanyats des de les Canàries, Ceuta i Melilla, tal com ha anunciat aquest divendres el vicepresident primer del Govern balear, Antoni Costa, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern.

“L'objectiu és tombar el decret”, ha remarcat Costa, que ha insistit que, segons el parer de l'Executiu balear, es tracta d'un procediment perjudicial per als interessos dels ciutadans de les illes“. ”Ho hem dit per activa i per passiva“, ha remarcat el també portaveu del Govern, que ha aclarit que, amb aquesta decisió, l'Alt Tribunal ”no dóna la raó“ a Balears, sinó que dóna inici al procediment judicial que estudiarà el fons del recurs, cosa que serà plasmada en una posterior resolució.

Es tracta de la segona impugnació efectuada pel gabinet de Marga Prohens (PP) contra el sistema de distribució, després que el mes de març passat ja recorregués davant del Tribunal Constitucionalla modificació de la llei d'estrangeria que en permet les derivacions.

En concret, el darrer recurs va dirigit contra el reial decret 658/2025, de 22 de juliol, pel qual es regulen les mesures que cal adoptar en situacions de contingència migratòria extraordinària per a la protecció de l'interès superior de la infància i l'adolescència migrant no acompanyada. El text estableix la inscripció de cada menor al registre estatal i el seu trasllat en un termini màxim de 15 dies a la comunitat designada.

El pols balear contra la mesura del Govern espanyol se suma a la contestació d'altres comunitats governades pel PP que també qüestionen el sistema. Moncloa defensa que la llei es complirà amb terminis estrictes i criteris objectius, davant la qual cosa l'Executiu autonòmic argueix que l'arxipèlag, que haurà d'acollir 49 dels més de 3.000 menors que preveuen ser reubicats, sobrepassa la seva capacitat d'acollida.

Actualment, la comunitat autònoma acull uns 670 nens i adolescents que, com en altres regions, han creuat el mar per fugir de conflictes bèl·lics, persecucions i fams. De tots ells, més de 300, segons les xifres del Govern, han arribat al llarg d'aquest any. A més, les illes tenen 72 places específiques per a menors arribats sense la companyia d'un adult, cosa que representa l'11,4% del conjunt de places consolidades per a l'assistència a joves tutelats.

No només això. Aquestes 72 places suposen tan sols el 17,7% de les 406 amb què hauria de comptar l'arxipèlag d'acord amb el criteri establert pel Govern central en el reial decret que el Consell de Ministres va aprovar dimarts passat, que fixa la capacitat ordinària del sistema de protecció de menors estrangers no acompanyats a partir duna ràtio de 32,6 places per cada 100.000 habitants. Tenint en compte aquests criteris, que l'Executiu central qualifica d'objectius, clars i transparents, les Balears han de disposar d'un total de 406 places. Les dades posen de manifest que l'atenció als adolescents i infants arribats a pastera es fa molt majoritàriament amb recursos d'emergència.