La batalla pels acomiadaments temporals fraudulents: cadenes hoteleres presenten ERTO de centenars de treballadors de 200 dies a un any

La guerra de la societat contra el coronavirus també es lliurarà contra la picardia. El decret de l’estat d’alarma provocarà una paralització de l’economia espanyola de dimensions desconegudes i el primer impacte d’això el patiran els treballadors. L’Administració i els agents socials saben que la figura dels acomiadaments temporals a través d’expedients temporals de regulació d’ocupació ERTO és la més convenient per a combatre aquesta situació, però la seua aplicació està provocant una vertadera batalla entre alguns empresaris i els sindicats. El motiu, voler utilitzar una figura pensada per a situacions excepcionals com un salconduit per a l’acomiadament lliure. I que pague l’Estat.

Només a la Comunitat Valenciana s’han presentat el primer dia laboral d’estat d’alarma 137 ERTO que afecten 4.683 treballadors. El 98% de les peticions són d’empreses del sector hoteler i hostaler, els més afectats pel tancament provisional de negocis previst per a 15 dies per llei, però que podria ampliar-se. Aquesta mesura l’han aprofitada empreses importants per a plantejar acomiadaments temporals massius per períodes que els sindicats consideren “escandalosos”.

En aquests 137 ERTO n’hi ha un de presentat per la cadena Marina d’Or de Castelló, que sol·licita acomiadar més de 460 treballadors per un període d’un any, segons ha pogut confirmar eldiario.es. Una altra cadena hotelera de Benidorm vol l’eixida de 600 empleats per un temps de quasi 200 dies. La situació empitjorarà quan dimecres els hotels de la capital valenciana del turisme tanquen les portes. L’al·luvió pot ser tal que dispare les xifres de desocupació a cotes desconegudes en una autonomia la locomotora de la qual és el sector turístic i de serveis, expliquen fonts sindicals.

La batalla ara la lliuren els sindicats i la patronal per tractar de convéncer la Direcció General de Treball que es permeta els ERTO durant el període d’alarma o més enllà i també la profunditat de justificació. Entenen en la patronal que s’han de validar els expedients “per causa de força major”, mentre que els sindicats CCOO i UGT defensen que, encara que es preveja aquesta excepcionalitat, s’aplique una “causa tècnica organitzativa”. “En aquest cas, les empreses haurien de justificar els acomiadaments, el temps de desocupació i despullar-se amb números”, explica Dani Patiño, secretari d’Acció Sindical de CCOO, que manté que s’ha de garantir la “màxima transparència”.

Lola Ruiz, secretària d’Acció Sindical d’UGT, explica que a Alacant s’han presentat quatre casos d’ERTO que “són una animalada de temps”. “Parlem d’una situació de 15 dies o més. L’autoritat laboral haurà de matisar aquestes peticions i nosaltres impugnarem qualsevol cas que no s’ajuste a la legalitat. No pot ser un colador”, explica.

De la seua banda, la Confederació Empresarial Valenciana reclama a l’Administració que “se simplifiquen els procediments en els expedients de regulació temporal d’ocupació” i sol·licita “la causa de força major per a justificar els ERTO”. En concret, reclama que “es reconega per a totes les empreses d’aquells sectors l’activitat dels quals està limitada pel Reial decret 463/2020, així com per a les de la resta dels sectors que, malgrat no estar directament afectades per l’estat d’alarma, justifiquen degudament el descens de la seua activitat com a conseqüència d’això”.

La pilota està ara en mans de la Direcció General de Treball, l’autoritat competent per a validar els ERTO. De moment, la intenció de la Generalitat Valenciana és supervisar de manera profunda les propostes i que els acomiadaments temporals s’ajusten a la situació. “Serem flexibles i àgils”, expliquen fonts de Labora, l’antic Servef.

De fet, la petició de requisits per part de les direccions territorials de Treball de la Generalitat Valenciana a València o Alacant a cadenes de menjar ràpid com Burger King ha provocat que aquestes grans multinacionals presenten els ERTO a Madrid, on poden ser més receptius a la seua petició, expliquen fonts sindicals. I aquesta situació pot anar a més amb les multinacionals estrangeres i els seus franquiciats espanyols.

Avançament de vacances de Setmana Santa en Ford

A més dels ERTO, els sindicats plantegen altres opcions. Patiño, de CCOO, proposa distribucions tècniques, que consisteixen a avançar vacances o fer ajustos de torns. És el que ha plantejat UGT en la Ford. En aquest cas, han aprofitat els tres dies de lliurança que tenien per les Falles aquesta setmana i han demanat a la multinacional que es puguen avançar les vacances de Setmana Santa. Unes mesures presentades per a evitar l’ERO temporal que sí que ha sol·licitat SEAT a Catalunya.

Labora ha llançat una bateria de preguntes i respostes per a empreses i treballadors amb vista a l’al·luvió de peticions de ERTO els pròxims dies:

Pot l’empresa aplicar un ERTO per causa de força major?

Si. La suspensió temporal dels contractes de treball per causa de força major és la mesura laboral adequada durant el temps que duren les restriccions de l’activitat. També ho seria quan resultara impossible el desenvolupament de l’activitat empresarial, per l’absència de part de la plantilla com a conseqüència del virus SARS-CoV-2 (afectació directa o en quarantena preventiva)

Qui inicia el procediment d’ERTO?

L’empresa. El procediment s’inicia mitjançant la sol·licitud de l’empresa davant la Direcció General de Treball acompanyada dels mitjans de prova que s’estimen necessaris i comunicació simultània als representants legals dels treballadors.

S’estableix el període de consultes?

No, l’expedient de suspensió temporal per causa de força major dels contractes de treball no necessita inici de període de consultes.

Quan entrarà en vigor l’ERTO?

L’autoritat laboral haurà de dictar resolució en el termini de 5 dies des de la sol·licitud. És previsible que, ateses les circumstàncies extraordinàries, i davant l’acumulació de sol·licituds, aquest termini no es complisca. Si l’autoritat laboral constata l’existència de força major, la decisió de l’empresa de suspendre els contractes de treball farà efecte des de la data del fet causant de la força major, és a dir, tindria efectes retroactius.