Mas i González, tan lluny, tan a prop

Artur Mas i Felipe González s'han assegut cara a cara en una taula a parlar de la independència i pel to gairebé es diria que tot està en ordre. No obstant això, és difícil entreveure un punt de trobada entre tots dos. La primera edició de la nova temporada de Salvados, el programa de Jordi Évole, ha reunit el president de la Generalitat i l'expresident del Govern al centre cívic de Can Déu, al barri barceloní de Les Corts, per parlar del tema estrella de l'actualitat política.

Els convidats van convertir el debat en pràcticament un acte institucional. González va parlar com una personificació de l'Estat espanyol, especificant quan opinava “com a ciutadà”. Mas era Catalunya, amb un “els catalans sempre hem arremangat” que es referia, en realitat, a CiU: “Sempre hem estat aquí, en la lluita contra el terrorisme, quan va caldre donar suport a Espanya en les institucions europees, quan vam optar per entrar a l'euro amb les dificultats que comportava, quan va caldre donar suport a governs en minoria, i també vaig recolzar a Zapatero quan des d'Europa volien rescatar Espanya”.

De jutjar pel diàleg entre tots dos, la tensió en el procés català semblaria més aviat baixa. Mas va evitar contestar si era independentista, com li preguntava Évole –però recorda que votaria “sí sí” a la consulta. González va esquivar un terme tan controvertit com el de nació; Catalunya té uns “fets diferencials” i Espanya és un “espai públic compartit”, diu.

Un desacord fonamental

Però una diferència bàsica separa els dos “presidents”: identificar el subjecte d'aquest procés. González considera que el dret a decidir sobre “l'espai públic compartit” recau en “el conjunt del poble espanyol”. Mas no va negar frontalment un paper als espanyols, però va assegurar que hi ha diverses etapes: “Una primera fase és saber què vol el poble de Catalunya, i a partir d'aquí, segons el resultat, hi haurà una negociació amb l'Estat”.

Per al socialista no hi ha espai legal per això. “Jo també vull decidir sobre el destí comú, amb una diferència, jo tinc la legitimitat”, diu. Mentre Rajoy assegurava fa uns dies que, més enllà del que digui la Constitució, Catalunya ha de ser espanyola perquè la sent com una cosa pròpia, González es va limitar a recolzar una legalitat i una legitimitat. Tots dos coincideixen la importància de seguir la via legal, però difereixen en la seva interpretació.

Per les paraules de Mas podria descartar del tot una declaració unilateral d'independència, i González ho valora. “He sentit dir per aquí a alguns que això ho faran amb o sense legalitat, però nosaltres sabem com demòcrates que el principi de la majoria i la minoria només té legitimitat dins de les regles de joc”, va assegurar el socialista, que va mostrar la seva confiança a Mas: “Vostè mai incomplirà la legalitat vigent”, li va dir. Al que el president va contestar que aquest és el seu propòsit i el seu compromís.

No obstant això, Mas creu que hi ha espai legal per consultar als catalans. Una consulta que, no obstant, “no tindria ni un valor jurídic estricte ni un valor vinculant estricte”, però portaria a la negociació, assegura. González en canvi va ser taxatiu. Va afirmar que “la via cap a la conquesta de l'autodeterminació és inexistent” i que “qualsevol president del Govern espanyol no farà un pas cap el desencadenant del dret a l'autodeterminació dels pobles”.

“El poble de Catalunya votarà”

Mas no es va mostrar disposat a forçar un enfrontament amb el govern central, però va insistir que el poble català votarà. Si no és en una consulta acordada amb Madrid, en una, que tampoc sigui vinculant, emparada per la llei de consultes que aprovarà el Parlament. I si no és possible una consulta, “quan hi hagi eleccions a Catalunya els catalans votaran pensant en dirimir aquesta qüestió”, assegura.

Per a González, “si ens embarquem en el camí de l'impossible s'anirà obrint la factura entre Espanya i Catalunya i interna de Catalunya, i es despertarà el nacionalisme espanyol”. Mas assegura que “el que li estan dient a una majoria és que es quedin quiets per no provocar una ruptura”, mentre el socialista es lamenta d'allò més quotidià: “L'àmbit convivencial de Catalunya és el millor que he conegut en qualsevol latitud i longitud, i ara hi ha famílies que eviten parlar d'això en el sopar”.

Però després de molt discordar donant-se la raó, Mas i González van acabar per tornar a coincidir. El president de la Generalitat va parlar de les seves ganes de deixar la política, l'expresident va defensar el seu dret a treballar a l'empresa privada i tots dos van coincidir en la dificultat de la feina del governant. Hi va haver diàleg i cordialitat, però el debat sobre la independència segueix en el mateix punt.