Carles Padilla proposa “corregir el biaix classista” i reduir la “violència burocràtica” en la Universitat de València

Carles Padilla és el tercer candidat a les eleccions al Rectorat de la Universitat de València (UV) en substitució de Mavi Mestre. Doctor en filologia clàssica i professor titular de filologia llatina en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV, Padilla es va incorporar a la institució el 1994, després d’una etapa com a professor de Batxillerat.

El seu projecte s’articula al voltant de diversos eixos estratègics que tenen una premissa central: “Situar les persones en el centre de la Universitat de València, reforçant la seua funció pública, la qualitat acadèmica i el compromís amb la societat”.

El primer d’aquests eixos és la transformació de la governança, reforçant-la per a fer-la “més transparent, participativa i democràtica”. Així doncs, pretén reforçar la rendició de comptes i “corregir el biaix classista” en la representació dels òrgans de govern, augmentant el pes real dels col·lectius “infrarepresentats”.

D’aquesta manera, planteja la creació d’un Portal de Transparència accessible que incloga les agendes de l’equip de govern i el desglossament de le despeses; una reducció de la despesa mitjana de protocol en un 30%; una reducció del 5% del complement per càrrec acadèmic de l’equip rectoral; destinar l’estalvi a contractes predoctorals i beques refugi; i una reestructuració de la gerència per a alinear-la amb un model de governança més participatiu i corresponsable.

El segon punt del seu programa se centra en la simplificació real i la transformació digital útil per mitjà de la “revisió a fons de tràmits repetitius i obsolets per a reduir la violència burocràtica”. “La digitalització no serà una finalitat en si mateixa, sinó una eina per a alleugerir càrregues, millorar la coordinació de serveis i recuperar temps per a investigar, ensenyar, estudiar i gestionar amb sentit”, sostenen des del seu equip.

El tercer aspecte del seu programa se centra en la internacionalització i el multilingüisme, amb una “aposta decidida per la internacionalització i la cooperació universitària al desenvolupament, juntament amb l’impuls del multilingüisme des de la defensa activa de la llengua i la cultura pròpies”. L’objectiu és internacionalitzar “sense elitisme, ampliant la mobilitat i garantint un accés equitatiu a experiències internacionals per a tota la comunitat universitària”.

Padilla també aposta per la innovació acadèmica i la interdisciplinarietat, amb una flexibilització curricular per a “adaptar els estudis a un context laboral canviant, incorporant-hi formats formatius diversos sense perdre rigor”. En paral·lel, apunten, es fomentarà la col·laboració interdisciplinària, tant en docència com en investigació, per a oferir respostes integrals a reptes com el canvi climàtic, les emergències sanitàries i humanitàries o l’impacte de la intel·ligència artificial generativa.

De la mateixa manera, advoca pel reforç de la investigació pública i el suport a les etapes inicials de la carrera científica en el que considera una aposta clara per enfortir la investigació pública d’impacte com a motor de transformació social. Proposa millorar les condicions del personal investigador i docent, especialment en les fases inicials de la carrera acadèmica, ampliant els contractes predoctorals propis i consolidant itineraris d’estabilització postdoctoral.

A més, planteja simplificar la gestió de projectes competitius, donar més autonomia als instituts d’investigació, reforçar les estructures de suport i reconéixer institucionalment i econòmicament la transferència, la innovació i la divulgació científica com a part essencial de la missió universitària.

El programa de Padilla defensa que ningú ha de quedar fora de la universitat per motius econòmics o socials i proposa ampliar beques pròpies, reforçar les ajudes per a mobilitat i pràctiques i desplegar una política estructural d’habitatge universitari, incloent-hi una Oficina Universitària d’Habitatge i l’estudi de noves residències públiques. De la mateixa manera, proposa una formació més flexible i connectada amb el present: microcredencials, reconeixement d’experiències formatives diverses i currículums adaptables amb l’objectiu de formar persones crítiques, preparades i amb capacitat d’adaptació.

Padilla reivindica el Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis (PTGAS) com a peça clau per al bon funcionament i l’excel·lència institucional. Es proposa reforçar la seua participació en la governança, impulsar la carrera horitzontal i la promoció interna planificada i previsible, i consolidar plans de formació vinculats a itineraris professionals dins de l’horari laboral.

A més, defensa avançar cap a un pla d’equiparació salarial amb altres universitats públiques, revisar càrregues de treball i simplificar processos administratius que hui generen sobrecàrrega i estrés: “La proposta busca dignificar la seua tasca i reconéixer la seua contribució estratègica a la universitat”.