Ródenas aposta per una transformació estructural de la Universitat de València davant alternatives continuistes

Fran Ródenas és un dels quatre candidats al Rectorat de la Universitat de València (UV) juntament amb Ángeles Solanes, Juan Luis Gandia i Carles Padilla l’elecció dels quals es produirà el pròxim 3 de març. És catedràtic de treball social i serveis socials a la Universitat de València i vicedegà d’Estudis de Grau i de Postgrau de la Facultat de Ciències Socials. En aquest marc, dirigeix el Programa de Doctorat en Disseny, Gestió i Avaluació de Polítiques Públiques de Benestar Social i el Màster Universitari en Treball Social en l’Àmbit Sanitari.

Ródenas introdueix en el seu programa “una ruptura conceptual que cap altre candidat planteja: no es tracta de gestionar millor la mateixa Universitat de València, sinó de redissenyar-la des dels seus fonaments”. Així doncs, fa de l’emergència climàtica un eix programàtic estructural i proposa un protocol universitari d’emergències, una xarxa de voluntariat coordinada i el lideratge actiu de la UV en la reconstrucció social valenciana.

De la mateixa manera, aposta per 62 compromisos “verificables davant els catàlegs enciclopèdics de mesures”, optant per un programa “sintètic, auditable i comunicable”. “No és minimalisme, és una estratègia deliberada contra la hipertròfia burocràtica que ell identifica com el principal bloqueig institucional”, expliquen des del seu equip.

Introdueix una “transparència vinculant, no retòrica, real”. La seua proposta d’auditoria externa immediata i el compromís institucional de respondre a iniciatives amb suport significatiu de la comunitat universitària creen un sistema de rendició de comptes “mesurable”: “No es limita a la millora de portals o de procediments, sinó que planteja un canvi en la relació de poder entre l’administració i la comunitat”.

Igualment, planteja innovació en conciliació i carrera docent, “trencant amb la lògica anualista dominant”. El reconeixement integral de la trajectòria docent, que tinga en compte la carrera completa i no sols el rendiment de l’últim curs, “redefineix els incentius acadèmics i situa la conciliació com a política estructural, no com un ajust marginal”.

Així mateix, el programa UV-IA Territori “vincula explícitament” la intel·ligència artificial amb el desenvolupament valencià. “No és una digitalització genèrica, és una estratègia d’aplicació directa a la salut, la biomedicina, el medi ambient i el teixit productiu local, que connecta la investigació universitària amb reptes concrets del territori”.

Ródenas proposa integrar una IA generativa pròpia en tots els àmbits de la universitat, des de la gestió administrativa fins a la docència i la investigació. Aquesta aposta “no es limita a incorporar eines externes, sinó a desenvolupar una infraestructura tecnològica pròpia que optimitze processos, allibere temps acadèmic i garantisca la sobirania digital”. Concep la IA “com un sistema transversal que reconfigura l’operativa quotidiana de la institució i accelera la transició cap a un model universitari més eficient i adaptable”.

Finalment, articula “una narrativa de transformació postburocràtica, territorial i auditable; la seua proposta no competeix en quantitat de mesures ni en sofisticació administrativa, sinó en la redefinició del paper de la universitat com a institució pública àgil, transparent i compromesa amb el seu entorn immediat”.