Muriel Casals: “Davant de la llei Wert, la Generalitat no té altre remei que desobeir”

Muriel Casals (Avinyó, 1945) és professora d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i presidenta d’Òmnium Cultural des de 2010, una entitat que defensa i promou l’ús de la llengua i la cultura catalana i que, en els darrers mesos, s’ha posicionat clarament a favor de la independència de Catalunya. Òmnium va ser un dels col·lectius que va muntar, el passat 29 de juny, el concert per la llibertat que es va celebrar al Camp Nou i col·labora en l’organització de la cadena humana a favor del procés sobirà que es farà l’11 de setembre per tot el litoral català.

Quan creu que Catalunya serà independent?

Sóc optimista. Estic convençuda que assolirem la plena sobirania del país en un període relativament curt.

De quan temps podem estar parlant?

Crec que menys d’una dècada. Això és com un divorci. Hi ha un primer pas que és quan algú diu que ja no vol ser més parella d’una altra persona. Si una parella no vol conviure més, comença un procés de negociació per veure amb quines condicions es separa: qui es queda la hipoteca, qui es queda el pis, el règim de tracte amb els nens... Això sí, com que en aquesta separació pel mig hi ha coses estimades, es tracta que la negociació es faci de la manera més pacífica possible. Ens haurem de fer càrrec d’una part del deute espanyol, però també ens tocarà una part dels seus actius. Ara hi ha un flux molt important de diners de Catalunya cap a Espanya, hi ha el dèficit fiscal... Hi ha qui diu que Espanya ho necessita. Els espanyols són una gent tan espavilada com nosaltres. A Catalunya ho sabem molt bé. Ha vingut molta gent d’altres llocs d’Espanya que han treballat com el que més. La riquesa catalana es deu en gran part a aquestes persones que han vingut d’altres regions d’Espanya, que ara són receptores de diners. Per tant, crec que aquestes comunitats podran guanyar-se la vida, Pot ser necessitaran un període d’adaptació durant el qual la Generalitat encara enviarà més diners del que li pertocaria... Tot pot durar entre 8 i 10 anys.

Des d’Òmnium estan molt involucrats en tot aquest procés. Per què està tan ficada una entitat cultural en un projecte polític?

Parlar de la independència de Catalunya és un projecte polític i els protagonistes principals han de ser els polítics. Són ells els que han de donar la forma i fer els passos pertinents. Però el realment positiu d’aquest procés és que surt de la base, surt de la societat civil. Nosaltres som una entitat de la societat civil que treballa des de l’any 1961 per la llengua i la cultura catalana. Ara, crèiem que per defensar la llengua i la cultura del país el que cal és construir un estat per a Catalunya.

Per què creu vostè que s’ha arribat amb aquesta situació després de 300 anys de convivència amb Espanya?

La història d’Espanya ha estat una història molt atribolada. Hi ha hagut llargs períodes de manca de llibertat i de democràcia que s’han alternat amb períodes curts de democràcia. La visió del catalanisme tradicional era la de col·laborar a fer d’Espanya un país democràtic, desenvolupat i obert al món per trobar nosaltres un lloc com a catalans dins d’Espanya. Això, aquests darrers tres o quatre anys ha canviat. Hi ha hagut un canvi en el catalanisme perquè Espanya, tot i ser rica, democràtica, oberta al món i reconeguda, no vol ser plural. El llarg període de democràcia i autonomia actual ens ha fet veure les limitacions de la democràcia espanyola pel que fa a la pluralitat cultural i lingüística i de l’autonomia catalana.

Parla vostè de limitacions.

Les limitacions són sobretot econòmiques. La Generalitat no pot gestionar els seus impostos. Té la responsabilitat de la despesa, però no pot controlar els ingressos. Els impostos són recaptats per la Hisenda espanyola, que retorna a Catalunya una part que és manifestament injusta. Estem d’acord que els territoris més rics paguin més del que reben, però la desproporció que hi ha ara amb Catalunya és enorme. A més, la despesa que s’ha fet amb impostos catalans a altres regions no ha estat encertada. Un exemple és que Espanya és el país d’Europa que té més quilòmetres d’alta velocitat quan els trens de rodalies encara no funcionen bé. Ara, hi ha hagut un canvi de mentalitat en el catalanisme. Ja no ens proposem transformar Espanya. Respectem Espanya tal com és i el que volem és establir una relació diferent amb Espanya que passa per la independència. No volem ser un tros d’Espanya sinó veïns. I, a poder ser, uns bons veïns.

I què cal per ser bons veïns?

Primer s’ha de decidir que volem ser veïns. I això passa per fer una consulta, per veure si la gran majoria de catalans volem una relació diferent amb Espanya, una relació de tu a tu. Aquest estat de tensió amb què vivim ara els catalans no pot continuar. S’ha de resoldre. I el primer pas és fer el referèndum.

Vostè creu que la consulta es farà el proper any?

S’ha de fer. No hi ha alternativa.

Diu que no hi ha alternativa. Unes eleccions plebiscitàries no valdrien?

És el succedani. El desitjable és que es faci el referèndum sota la legalitat espanyola. És possible. Només cal que el govern espanyol ho autoritzi.

Però és evident que el govern espanyol no autoritzarà la consulta.

Si no l’autoritza caldrà veure si es pot fer dins de la cobertura legal catalana. Però seria un altre focus d’enfrontament. Tampoc la reconeixeran. Com deia vostè una altra possibilitat són unes eleccions en què els partits que s’hi presentin tinguin un punt en el seu programa amb la declaració d’independència. Si aquests partits obtenen una gran majoria, el Parlament estarà absolutament legitimat per fer una declaració d’independència.

Vostè, però, prefereix que hi hagi la consulta?

Dona molta més força, sobretot de cara a l’exterior.

La Unió Europea hi pot dir alguna cosa en tot aquest procés?

Europa, si hi ha un dilema entre Catalunya i Espanya, i el soci europeu és Espanya, no dirà res contra un del seus membres. Europa el que pot fer és indirectament insinuar al govern espanyol que escolti. Que el primer ministre britànic [David Cameron] fes una declaració en què recomanava al President espanyol, Mariano Rajoy, que hauria d’escoltar Catalunya... és fortíssim. Em sembla que el que li estava dient és que el correcte és que els catalans puguin fer el referèndum. Els primers ministres britànics no parlen perquè sí... Aquest ja és un indici que tot aquest procés es mira des d’Europa amb interès i amb certa simpatia. Però no hem d’esperar que ens vinguin a donar la mà. Som nosaltres els que hem de donar el pas.

Dins d’Unió Democràtica de Catalunya, hi ha algunes veus, com les de Duran i Lleida, contràries a la independència. Aquestes discrepàncies poden frenar el procés?

Però Duran i Lleida més que Unió. Veig moltes persones qualificades d’Unió plenament implicades amb el procés.

Però Duran i Lleida té molt de pes a Unió, n’és el president?

Duran i Lleida té molt de pes, però ell mateix, sovint, autocorregeix les declaracions que fa. Ell està pel dret a decidir. És un demòcrata.

També hi ha molta divisió al PSC respecte a la independència?

Un procés d’avanç nacional català necessita de tothom. I partits centrals, com el PSC, són necessaris en aquest procés. Crec que en aquest moment la direcció del PSC no s’adona que si vol continuar sent un partit central en la política catalana s’ha de moure perquè el centre s’ha mogut. La centralitat de la política catalana s’ha desplaçat cap a la sobirania. Convergència ho ha entès i ha fet el pas. Al PSC, en canvi, li costa. Per sort, dins del PSC, hi ha persones a qui pesa més la fidelitat a Catalunya que la fidelitat del partit germà que és el PSOE. Tinc grans esperances amb el moviment que hi ha dins del PSC cap al sobiranisme perquè és el moviment dels seus electors.

El procés cap a la independència seria més senzill sense una majoria absoluta del PP, amb un govern del PSOE, per exemple?

Em temo que no hi han grans diferències. Els dos grans partits espanyols han fet una cosa que és perillosa per a ells i que ara els té atrapats i és que han excitat les seves bases amb un sentiment contrari a fer concessions a Catalunya. Això fa que el polític espanyol que faci propostes amables cap a Catalunya sigui mal vist per una part important dels seus votants. Temo que això passa d’una manera molt descarada i brutal al PP i d’una manera no tant descarada i brutal al PSOE.

Aquest procés cap a la independència ha d’anar acompanyat d’un canvi de model polític, econòmic i social com proposen algunes plataformes i col·lectius ?

És l’oportunitat. Però crec que això s’ha de discutir i es decidirà democràticament quan votarem a uns o altres partits en el moment que presentin els seus programes. A vegades sembla que tots tenim vocacions constituents. El constituent serà el Parlament de Catalunya i el que hem de fer els ciutadans és tenir la màxima informació possible per saber a qui votem.

Precisament, per anar a la consulta no s’hauria de tenir tota aquesta informació? Saber si Catalunya tindrà exèrcit, si es podran pagar les pensions. Pot ser tot això no s’està explicant bé?

Moltes d’aquestes qüestions es responen a www.elclauer.cat. És un web en què 14 entitats diferents han posat en comú el que sabem per resoldre aquestes preguntes. Algunes tenen resposta clara, altres no. Es pagaran les pensions? Es clar que es pagaran. El problema amb les pensions el té Espanya, que està traient diners del fons de reserva. Ara, si mires les cotitzacions a la seguretat social que es paguen a Catalunya i les necessitats que hi ha, és cert que aquests últims anys les necessitats són majors que les cotitzacions, però el coixí que hem anat creant permet pagar les pensions sense cap problema. Sobre si Catalunya ha de tenir exèrcit, uns diran que sí, altres que no.

Vostè que n’opina. Cal que una Catalunya independent tingui exèrcit?

Crec que no. Hi ha una solució a mig camí. El exèrcits cada cop menys van a la guerra i es dediquen sobretot a fer tasques i accions de cooperació. Es podria fer que una part de la policia tingui una formació militar.

Quina opinió té de la llei Wert?

L’ús del català a les escoles ha estat un element clau i de cohesió social. Ha fet que els nens fills de pares extremenys i els nens fills de pares de Vic o de l’Eixample siguin iguals. Davant de la llei Wert, la Generalitat no té altre remei que desobeir. El Govern català, amb alguns casos, i aquesta llei n’és un exemple, ha de triar entre la fidelitat a la legalitat espanyola o fidelitat a la voluntat del poble català.

Aquesta llei suposa una amenaça real pel català?

Sí, que és una amenaça. Per això, una entitat cultural com Òmnium està en aquest procés. I som per patriotisme català, perquè volem assegurar el futur de la llengua i la cultura catalana, però també per patriotisme europeu. No vull privar a Europa de la riquesa que significa tenir la llengua i la cultura catalana. Si s’imposa el criteri del ministre Wert, Europa serà una mica menys variada perquè desapareixerem. Europa és millor perquè hi ha diferències. El suec i el danès són llengües i cultures no gaire grans, però donen més color al mapa d’Europa.

Viu un bon moment la cultura catalana?

Viu un bon moment. Això també facilita les coses. Quan dic que defensem la llengua i la cultura catalanes vol dir que defensem una llengua i una literatura que produeix, no solament Mossèn Cinto Verdaguer, Ausiàs March o Ramon Llull, sinó també autors com Jaume Cabre o Feliu Formosa. Feliu Formosa va tenir fa pocs anys un premi per donar a conèixer a l’estranger la cultura alemanya. Va traduir de l’alemany al català molta literatura. Això és un regal. Jaume Cabré ha venut centenars de milers de llibres a Alemanya. Tenim uns autors i uns personatges que són volguts internacionalment i això ens dona força.

On creu que falla més la cultura catalana?

Vivim un bon moment literari, però els catalans no comprem i no llegim llibres en català. Quan entres en una llibreria, a les taules els llibres en català són una minoria.

És un problema de distribució, de manca d’oferta o, directament, la gent no llegeix?

És un peix que es mossega la cua. Si no es posa l’oferta d’una manera molt atractiva als aparadors i a les taules, la gent no compra. I si la gent no compra el que diu el de la botiga és que no ho posa perquè no ho compren. Hi ha un problema de distribució i exhibició.

Un altre problema és el cinema en català.

No anem al cinema i el poc que hi anem ho fem per veure versions traduïdes, que és una barrabassada. L’actor i l’actriu de cinema actuen amb el seu cos i amb les seves paraules. A Portugal no es tradueix cap pel·lícula i el resultat és que a Portugal es parla millor l’anglès que a Catalunya. A Finlàndia són perfectament políglotes perquè veuen cinema en la llengua original i llegeixen amb la llengua del seu país.

Li faig la darrera pregunta. El darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) diu que ERC guanyaria unes eleccions al Parlament en detriment de CiU. Que li sembla?

Els resultats no em sorprenen. ERC té en aquests moments el costat més simpàtic de la política. Col·labora clarament amb aquest procés cap a la sobirania però no té els costos de governar en una etapa d’escanyament econòmic. Des d’Òmnium el que valorem es la suma del vot sobirà. Si ERC, Convergència, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Iniciativa i una part del PSC sumen, això és l’important.