eldiario.es

Menú

El Consorci Sanitari de Barcelona força Ajuntament i Generalitat a buscar consensos

L'entrada de Barcelona en Comú a l'Ajuntament de Barcelona suposa també un canvi de cares en aquells ens on el consistori té representació, com en el Consorci Sanitari de Barcelona, on la Generalitat té un 60% i l'Ajuntament un 40%

Què és el Consorci? Quins són els seus objectius? Quins temes ha posat l'Ajuntament sobre la taula en la primera reunió mantinguda amb representants de la Generalitat?

- PUBLICIDAD -
L'Edifici Mestral, al Parc Sanitari Pere Virgili, on s'ubica el Consorci Sanitari de Barcelona./ CSB

L'Edifici Mestral, al Parc Sanitari Pere Virgili, on s'ubica el Consorci Sanitari de Barcelona. CSB

Pel Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), desconegut per molts ciutadans, hi passen la majoria de temes relacionats amb la sanitat i la salut a la ciutat de Barcelona. Un exemple recent és l’ampliació horària fins a mitjanit del Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de l’Esperança, a Gràcia, una fita aconseguida gràcies al diàleg entre l’Ajuntament i la Generalitat a través del Consorci Sanitari de Barcelona. Ara bé, què és el consorci? Quins són els seus objectius? Com pot incidir allò que es decideix al consorci en la salut dels barcelonins? Quins temes va posar l’Ajuntament sobre la taula en la primera reunió mantinguda amb representants de la Generalitat?

Què és el Consorci Sanitari de Barcelona?

És un ens públic constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que té per objectiu dirigir i coordinar la gestió dels centres, els serveis i els establiments d’atenció sanitària, sociosanitària i els de promoció i protecció de la salut de la regió sanitària del municipi de Barcelona, com bé diuen els seus estatuts. El consorci està adscrit al Servei Català de la Salut i exerceix les funcions de regió sanitària a la ciutat de Barcelona, és a dir, la planificació, la contractació de serveis, el finançament i l’avaluació. En la mateixa línia que el Consorci d’Educació de Barcelona, el de Serveis Socials o el de l’Habitatge, impulsa actuacions com ara la coordinació entre diferents equipaments per un abordatge més integral de l’atenció que rep el ciutadà, en aquest cas atenció sanitària. D’altra banda, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) està vinculada al consorci, com a organisme autònom, i és qui aplica la cartera de serveis de salut pública a la ciutat. Segons ha pogut saber aquest diari, un total de 82 persones treballen al CSB (tres d’elles amb càrrecs directius) i es regeixen pel conveni col·lectiu del CatSalut per al 2010. En total el pressupost destinat a personal és de 4.273.617 euros, que representa més de la meitat del pressupost total de l’ens.

Quin pes hi tenen Generalitat i Ajuntament?

La Junta General del Consorci, que és l’òrgan superior de govern, està formada per deu membres. Sis d’ells són en representació de la Generalitat de Catalunya, designats pel conseller de Salut, i els quatre restants en representació de l’Ajuntament de Barcelona, designats per l’alcaldessa. Els acords es prenen per majoria i en cas d’empat decideix el vot de qualitat del president de la junta, que també és designat pel titular del Departament de Salut. És a dir, que qualsevol decisió requereix la majoria dels vots, que en aquest cas, afavoreix la quota de representants que hi té la Generalitat.

Què ha fet el consorci en els darrers set anys?

Un dels objectius del Consorci en els darrers anys ha estat dur a terme un pla per millorar la qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat. El Pla 2008-2015, que és un conveni entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci Sanitari de Barcelona que amplia el conveni anterior, preveia la construcció i obres de millora, trasllats o intervencions en 18 equipaments de Barcelona. Segons informació publicada recentment per l’Ajuntament de Barcelona, però, només s’haurien finalitzat un 55% dels projectes previstos en aquest pla i comptabilitza que d’aquests 18 equipaments només 10 s’han acabat, 2 estan en fase d’execució i 6 en fase d’estudi.

Segons informació facilitada pel Consorci a aquest diari, entre el 2010 i el 2013, per encàrrec del CatSalut, s’hauria invertit en les obres de construcció dels nous centres d’atenció primària de Sarrià, Guinardó, Montnegre, Borrell i Trinitat Vella així com també s’hauria invertit en l’ampliació del CAP Meridiana.

Quins temes es van abordar en la primera reunió amb els nous membres de l’Ajuntament?

El passat mes de setembre van reunir-se per primera vegada representants de l’Ajuntament i la Generalitat. L’òrgan escollit per fer-ho, però, no va ser la Junta de Govern sinó la Permanent, que compta amb 4 membres de la Generalitat i 2 del consistori. En la reunió, els representants de l’ajuntament, la comissionada Gemma Tarafa i el doctor Josep Martí, van posar sobre la taula alguns temes, com ara la necessitat d’avaluar conjuntament el pla d’equipaments 2008-2015 per, entre altres coses veure què no s’ha fet i què cal incloure en el pla 2016-2023. “L’ajuntament té ganes de cogovernar o cotreballar conjuntament amb la Generalitat els temes que per competència o per capacitat li pertoquen”, assegura Tarafa. “És veritat que hi ha competències que són compartides, d’altres que són pròpiament del CatSalut, però espais com el consorci han de poder generar reflexió i donar voltes a temes que preocupen”, afegeix la comissionada de Salut. En qualsevol cas és important recordar que el finançament de les inversions en equipaments depèn en gran mesura del CatSalut i que, per tant, la realització definitiva d’obres de millora està condicionada per aquest. El 2010, per exemple, l’anualitat va ser de gairebé 15 milions d’euros mentre que el 2013 no arribava al mig milió.

Altres demandes de l’Ajuntament: més transparència i revisar les privatitzacions i externalitzacions dels centres sanitaris

Altres temes que van posar Tarafa i Martí sobre la taula, segons ha pogut saber aquest diari, és la voluntat de fer del Consorci un ens més transparent. “Aquests òrgans els hem d’obrir més als ciutadans, explicar per exemple als ciutadans l’ordre del dia de les diferents reunions i poder explicar què s’ha debatut”, assegura Tarafa. També, des de l’ajuntament, creuen que s’ha de poder incorporar nous indicadors que donin una visió “més completa” del model sanitari, com ara les derivacions o les externalitzacions. En aquest sentit, l’ajuntament ha encarregat un estudi per “veure la foto del nostre model sanitari, des de serveis mèdics que s’han externalitzat o privatitzat fins als serveis generals”. La intenció, segons Tarafa, en el cas de serveis generals com la neteja no és “internalitzar” els serveis sinó avaluar els contractes i millorar-ne les clàusules. En concret, sol·licita més informació sobre els concerts atorgats els darrers 5 anys; la quantitat de recursos econòmics que s’inverteixen, a quines entitats es destinen, de quina titularitat, quins resultats assistencials i de salut se n’obtenen, etc.

Exemples recents de decisions preses pel CSB 

Un exemple recent és el del CUAP de l'Espera nça . Tots els districtes de Barcelona compten amb un Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP), és a dir, urgències però que no estan ubicades en grans hospitals. El CUAP L'Esperança, situat a Gràcia, tancava molt abans que la resta per un problema d'accessibilitat. "Gràcies a estar al Consorci hem pogut dir: 'volem que aquest tema es treballi", explica Tarafa, que recorda que encara que l'horari d'un CUAP no depèn d'una decisió de l'Ajuntament, a través d'aquest s'ha pogut vetllar per la demanda veïnal.

Un altre exemple és el de posposar a 2016 l'ampliació de les derivacions de consultes especialitzades del CAP de Manso a centres hospitalaris més grans, entre ells el Sagrat Cor, de titularitat privada, propietat de IDCSalud. Una decisió que el Consorci va anunciar després que Catalunya Plural expliqués el pla de derivacions.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha