eldiario.es

Menú

Panrico: la veterania lidera la vaga indefinida a Santa Perpètua

La majoria dels treballadors de Panrico a Santa Perpètua de Mogoda viuen el seu primer conflicte social dur en els més de 30 anys que porten a l'empresa

- PUBLICIDAD -
Trabajadores de Panrico temen los traslados de la producción de la compañía

Els treballadors de Panrico estan en vaga indefinida des del 12 d'octubre

"Qui havia de dir que nosaltres, amb la nostra edat, anàvem a fer vaga durant 4 setmanes?". Isabel Espejo, de 53 anys, és una de les empleades de Panrico que porten protestant des el 12 d'octubre davant de la fàbrica on han treballat tota la seva vida. Fins ara, el clima havia estat de relativa pau social a Santa Perpètua de Mogoda. Excepte els dies puntuals de vaga general, l'empresa mai havia conegut cap conflicte social prolongat.

El piquet ha anat prenent forma des del principi de la protesta : unes primeres pancartes, després unes carpes per abrigar de la intempèrie. Un foc està encès permanentement per escalfar-se i per fer barbacoes. El temps es fa llarg de vegades però cada un compleix amb el seu torn, igual que en un dia normal de fàbrica.

Gertrudis està indignada : "Fa dos anys ens van retallar el 25% i ara ens volen treure el 35%". A més d'incloure 151 acomiadaments, l'última proposta de l'empresa és una reducció del sou del 25 %, el que deixaria la seva nòmina en poc més de 1.000 euros, amb 37 anys d'antiguitat. "Volen que hi hagi una altra vegada pobres i rics i que desaparegui la classe mitjana", apunta. "Com que això no s'arregli, em veuran al carrer", tem Gertrudis, que encara deu 10 anys d'hipoteca.

Joaquín Cantero, 52 anys, dels quals 14 anys en el departament d'aprovisionament de la fàbrica, opina el mateix : "Sempre paga el treballador, ens volen portar a la pobresa", critica. "Però han estat els treballadors els que han aixecat aquesta empresa".

La majoria dels treballadors va fer tota la seva carrera professional a la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda . "Jo treballo a Panrico des que tenia 15 anys, vaig passar la meva adolescència aquí", explica Carmen Larrosa , de 51 anys. " Pensava que m'anava a jubilar aquí", afegeix.

Gertrudis també és una veterena de Panrico i recorda perfectament el seu primer dia a la fàbrica , el 1972 , amb els 14 anys encara no complerts. "Vaig venir amb la meva mare caminant des de La Llagosta", diu. "Vaig mentir sobre la meva edat perquè sinó, no m'anaven a agafar", afegeix. La seva família, originària d'Andalusia , era molt humil : "Que jo treballés va suposar una ajuda molt gran per a nosaltres. Recordo com vam poder començar a comprar coses, una tele, ..."

En els dos últims anys, no només les condicions salarials han empitjorat sinó també les condicions de treball. "Ens han exigit un ritme de treball més alt", denuncia Gertrudis, que treballa a la secció de Donettes. "A més ens han reduït el temps per anar al lavabo a 9 minuts. Abans estàvem desitjant venir a treballar però ara es fa cada vegada més dur".

Davant d'aquest panorama, els treballadors diuen estar determinats. I les càrregues dels Mossos d' Esquadra els dies 14 i 18 d'octubre els van unir encara més. Tanmateix, la dificultat serà aguantar més temps sense sou. Es va constituir una caixa de resistència que servirà per atendre les famílies més vulnerables en cas que el conflicte es prolongui. Els efectes de la vaga es començaran a notar a finals del mes, en el moment habitual de la paga. De moment però, els veterans de Panrico segueixen resistint.


- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha