La crisi de règim polític és una evidència, com hem argumentat succintament. N'hi ha prou amb llegir els titulars dels mitjans, malgrat l'conservadorisme de la majoria d'ells. No obstant això, acabar amb aquest règim requereix alternatives polítiques, forces col·lectives i líders creïbles. No sembla que hi siguin o, almenys, no està molt clar que siguin forts ni estiguin decidits per promoure una alternativa real. Encara que també és cert que en processos de canvi accelerat els actors polítics creixen al ritme dels canvis. Ens referirem principalment a Catalunya i la seva relació amb l'Estat espanyol.
La qüestió és construir lideratges i representació política de tot el que bull en la societat catalana... i espanyola. A Catalunya, l'esquerra va perdre fa temps el lideratge hegemònic que va tenir en els últims anys del franquisme i en la transició. El PSC ha envellit prematurament i cada dia que passa apareix resignat a la marginalitat. I, finalment, ICV-EUiA, tot i el seu procés de maduració, encara no han construït una imatge o un perfil de possible referent hegemònic ni un suficient arrelament al territori. El centre-dreta de CiU i el centreesquerra independentista d'ERC tenen un lideratge limitat que no inclou una gran part dels sectors populars i estan llastats pel conservadorisme de les seves bases electorals i les pressions dels grups econòmics més potents. I a tots els passa que no tenen aliats o forces polítiques a la resta de l'Estat que comparteixin alguns objectius bàsics o que cadascú accepti els dels altres. La qual cosa ens sembla indispensable perquè es generi un procés cap a la independència o un nou encaix o relació, específic i pactat entre iguals, de Catalunya amb Espanya.
La representació política és indispensable perquè impulsin i es realitzin els objectius de canvi, tant en la dimensió “nacional” com “social”. Tot i que la societat està mobilitzada i la majoria de partits acullen o comparteixen gran part de les seves demandes, no hi ha ni una representació política hegemònica ni un projecte estratègic clar. A més, hi ha per ara molta distància i escassa confiança entre els partits, indispensables com agregadors i legitimats pel sufragi universal i els moviments socials llastats per la seva especificitat, la seva feble estructura orgànica i la seva dificultat per entrar en escenaris de negociació. És probable que si es multipliquen les mobilitzacions en la societat i es van unificant els objectius la distància amb els partits institucionals -no tots, òbviament- s'escurcin o es creïn noves estructures de representació política.
La qüestió de la relació amb Espanya, la societat civil i les forces polítiques, no hauria de ser tan impossible com es tendeix a pensar avui a Catalunya i a la resta de l'Estat. El règim polític espanyol fa aigües, totes les seves institucions estan en crisi o molt qüestionades: els dos partits dominants, la Monarquia, la Constitució, la Judicatura, el matrimoni impiu entre l'elit política i l'econòmica, el Govern i la seva provocadora incompetència i la seva insensibilitat de les institucions davant la crisi social ... El conjunt del sistema polític està avui molt devaluat i provoca alts graus d'indignació. Però atenció: els líders polítics estatals practiquen cada vegada més unes campanyes pròpies del populisme més groller i reaccionari mitjançant discursos contra Catalunya, s'enfronten els suposats “territoris rics contra els pobres” com proclamava recentment la senyora Cospedal, de llengua llarga i intel·ligència curta però perillosa. La crisi del règim polític intentaran desviar-la per mitjà d'una virulenta campanya contra Catalunya. El catalanisme necessita ser entès a Espanya.
L'objectiu polític democràtic avui és canviar el règim polític d'Espanya. És indispensable per a Catalunya, ja que el règim actual no ofereix cap possibilitat de replantejar un encaix viable per a tothom. Però també és indispensable per a les majories socials democràtiques espanyoles, no només interessades a mantenir Catalunya a Espanya, també per acabar un règim polític que ens ha conduït fins a la crisi integral actual. I, encara que costi una mica d'entendre, l'independentisme actual de Catalunya és molt útil per acabar amb el règim polític PP-PSOE. Potser no és possible un matrimoni d'amor per ara Espanya-Catalunya, però sí d'interès. Els matrimonis d'interès són els més sòlids i en bastants casos el mutu interès condueix a l'amor.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
