Clam unànime en favor de la ‘Catalunya social’

Malestar i contundència. Són les dues sensacions que més es van passejar en la sessió prèvia al Ple específic sobre pobresa que se celebrarà a partir d’aquest dimecres al Parlament. La primera sensació, la de malestar, estava servida. La Mesa del Parlament –amb majoria de CiU i ERC– havia anunciat que les organitzacions socials no podrien participar en un Ple en què havien de ser les protagonistes. I, pel que fa a la contundència, era encara més inevitable, i és que les dades i les expectatives que van enumerar la trentena de col·lectius socials que van assistir a l’#OpenPobresa són del tot esfereïdores.

“Si les entitats no podem dir la nostra al Parlament perquè ho diu el reglament, cal canviar el reglament”, comentava el portaveu del Moviment Laic i Progressista, Pau González, que com la resta d’activistes, va lamentar que la sessió s’hagués acabat organitzant “a corre cuita” i en un escenari secundari. I és que la jornada, impulsada per PSC, ICV-EUiA i la CUP, s’havia hagut d’avançar després que la Mesa vetés la intervenció de les organitzacions socials en el Ple de dimecres, tal i com havien exigit els grups parlamentaris de les tres formacions. La sessió, tot i que un pèl improvisada, va servir, com a mínim, per retornar el protagonisme als agents socials.

Aquesta puntual sintonia entre els tres partits convocants va facilitar la foto que es va endur tots els flashos. No només per qui hi havia, sinó sobretot per qui hi faltava. La imatge conjunta i poc habitual del primer secretari del PSC, Pere Navarro amb el coordinador nacional d'ICV-EUiA, Joan Herrera, i el diputat de la CUP David Fernàndez deixava al marge a CiU i ERC, perfectes socis en altres fronts, que van rebre les crítiques dels tres líders i d’algun dels activistes. “De la mateixa manera que alguns posen la Constitució per impedir el dret a decidir, aquí ens posen el reglament per impedir que parlin les entitats”, va etzibar el líder ecosocialista. I és que l’argument que es va donar des de les files convergents i republicanes va ser, precisament, citar el reglament, malgrat que un article, el 178 —utilitzat per Ernest Benach quan era president del Parlament— ja havia servit per convidar el lingüista Joan Solà, en aquella ocasió per abordar la situació de la llengua catalana.

Malgrat aquests incidents, la Sala 10 del Parlament es va omplir de gom a gom d’activistes i de colors diversos —com el carabassa florescent de la Plataforma Nosaltres No Callem— per reivindicar les dificultats quotidianes del tercer sector per seguir fent de coixí social d’una Catalunya que s’empobreix. Amb les dades del darrer informe de l'Idescat a la mà, la cronificació de la pobresa ja la pateixen un 19,4% dels catalans. Pel que fa a les principals qüestions que es van posar damunt la taula, les conseqüències de les retallades i la Reforma Laboral, la necessitat de garantir rendes, el dret a l’alimentació —la malnutrició infantil va tornar a sortir a la palestra— i l’accés a l’habitatge, van ser alguns dels ítems més transversals d’una jornada amb sis blocs temàtics: Bloc Transversal; Ocupació; Infancia; Gent Gran; Serveis Bàsics i Subministrament i un darrer bloc dedicat a l’Estat del Sector Polítiques Socials.

Més despesa social per erradicar la “cronificació” de la pobresa

La presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Teresa Crespo, va començar la seva intervenció amb una declaració d’intencions que es va perllongar al llarg del debat: “gràcies per deixar-nos parlar, sembla que a vegades és difícil”. La portaveu d’ECAS, que representa més de 90 entitats, va negar que la pobresa sigui un fet estructural i que no tingui remei, tal i com, segons va indicar, insinuen alguns governs. “Un país ric com és el nostre, malgrat la crisi que estem patint som rics, no pot dir que la pobresa és estructural, ha de definir prioritats”. Segons Crespo, estem avançant cap a una “societat dual” on les diferències entre rics i pobres cada vegada són més grans.

El repte d'una RMI garantida

El repte d'una RMI garantidaUna de les reivindicacions més recurrents va ser la reforma i millora del programa de Renda Mínima d’Inserció (RMI) que, tal com va dir Camil Ros, secretari de política sindical d’UGT, “no ha de ser una partida pressupostària, sinó un dret”. En el mateix sentit, Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, va incloure la RMI en el triplet d’eixos bàsics per lluitar contra la pobresa, juntament amb les polítiques d’habitatge i les d’ocupació.

La secretària de la Dona i la Cohesió Social de CCOO a Catalunya, Alba García, ha instat el Parlament a fer polítiques socials més justes “perquè les polítiques d'austeritat no han creat feina ni han mobilitzat l'economia, sinó que han generat més desigualtat i pobresa”. En aquest bloc, també van carregar contra les retallades, la Federació d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament; Arrels Fundació; Unicef i la Fundació Pere Tarrés, entre d’altres col·lectius.

“No valen els pedaços”, menys encara en la pobresa infantil

“No valen els pedaços”, menys encara en la pobresa infantil

Un altre dels temes cabdals va ser el de la pobresa infantil. Tal i com van explicar els representants d’entitats com ara el Casal dels Infants, amb la crisi la pobresa s’estén i els infants configuren el sector més desprotegit. Les dades són alarmants: a Catalunya, un de cada quatre infants viu sota el llindar de la pobresa. Segons el director del Casal, Enric Canet, “l’administració ha d’impulsar un treball xarxa que interpel·li a tota la societat i, sobretot, a tots els agents socials que treballen en entorns en risc d’exclusió social”. Segons les dades que va esgrimir, 435.000 infants pateixen pobresa infantil a casa nostra.

Per a Pau González, del Moviment Laic i Progressista, la solució a la pobresa infantil no passa per una política de beques, únicament. “Les beques són pedaços importantíssims però només si acompanyen mesures de profunditat”. I matisa: “No volem convertir la pobresa i la gent pobra en una arma llancívola i fer una gran campanya mediàtica assenyalant als més vulnerables”.

Abordar la pobresa al Parlament i al carrer

Abordar la pobresa al Parlament i al carrerAra la pilota passa als responsables públics –els dies 12 i 13 se seguirà abordant aquesta qüestió a la cambra— però també al carrer. I és que sota el lema Per una Catalunya Social les organitzacions de l’#OpenPobresa i altres entitats veïnals, sindicals i dels àmbits de l'educació i la salut ja han convocat una manifestació prevista el dia 6 d'abril per reclamar al Govern que “més enllà del repte sobiranista, faci un gir social”.

En la jornada d’ahir a la tarda, malgrat no donar suport a que les entitats socials compareguessin al ple, sí que es van acostar diputats de CiU i ERC, a més de representants de PP i C's. A tall d’anècdota, Pere Navarro va abandonar la Sala 10 poc després de presentar l’acte. A diferència dels dos altres diputats que van donar el tret de sortida a la jornada —Herrera i Fernàndez— el líder dels socialistes va deixar orfe la seva cadira les 17:05, és a dir, 30 minuts després que s’iniciés un acte que va durar més de dues hores. Això sí, va aparèixer de nou al final.