eldiario.es

Menú

Mas aprofita les amenaces dels poders econòmics per erigir-se com el candidat antisistema

El president amenaça amb no pagar la part del deute que li correspongui a Catalunya si el Govern espanyol es nega a negociar després de les eleccions

Des de la candidatura de Junts pel Sí s'han subratllat els perfils més rebels dels seus candidats, que enllacen amb la idea de nova política que l'independentisme vol transmetre, i el cap de premsa del president no ha dubtat a assegurar que Mas és "l'arxienemic" de l'establishment

El Govern ha optat per rebaixar el to de Mas amb un missatge tranquil·litzador a l'assegurar que un Estat català "no deixaria tirat" a l'espanyol i pagaria el seu deute

- PUBLICIDAD -
Mas invita a contestar con un corte de mangas a los "grandes jefes de Madrid"

Mas ha respost a les amenaces dels poders econòmics en un to insòlit per un líder de Convergència

La presentació de campanya de Junts pel Sí va deixar clar que la candidatura independentista pretenia assemblar-se a la nova política, en el seu vessant més similar a Barcelona en comú. Accions centrades en la participació, marques i personalitats renovades, lideratges col·lectius, apel·lacions a un genèric "canvi" i un discurs en clau positiva destinat a il·lusionar. El que llavors no s'imaginava és que Artur Mas, candidat a presidir la Generalitat de Junts pel Sí, acabaria intentant avançar a Podem, Barcelona en comú o la CUP en el seu perfil més enfrontat als poders.

L'ofensiva de diferents institucions contra la independència, sobretot respecte a l'economia, està marcant la recta final de la campanya del 27-S, en què diversos grups d'interès s'han mobilitzat en contra de les propostes de Junts pel Sí. Si divendres passat van ser les principals patronals bancàries les que van amenaçar amb abandonar Catalunya, aquest dilluns va ser el mateix Banc d'Espanya qui va pronunciar la paraula "corralito", fins ara un tabú per als organismes públics. També els líders dels sindicats majoritaris, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, es van mostrar dilluns contraris a la independència, cosa que va aixecar polseguera a les agrupacions catalanes de les seves organitzacions.

Davant d'aquesta escomesa institucional contra el seu projecte, Mas ha optat per mostrar el seu costat més rebel, i des del cap de setmana les aparicions públiques del president han anat acompanyada de missatges de to antisistema. Segons escrivia a twitter el seu propi cap de premsa, Joan Maria Piqué, Artur Mas és l'"arxienemic de l'establishment". Piqué llançava a més un dard als seus competidors independentistes, assegurant que "algun establishment ja vol un bon resultat de la CUP".

Immers de ple en el seu nou paper, el president ha deixat anar frases que recorden més a les de l'esquerra independentista clàssica que als d'un líder de Convergència. "L'únic que volen és ficar-vos por al cos i impedir que el 27-S aquest país es posi dempeus, els planti cara, s'alliberi de les cadenes que ens han tenallat molt de temps en aquest Estat espanyol que ni ens respecta ni ens vol, perquè és l'única manera que poden mantenir el seu statu quo i el seu poder, que és el que no volen perdre". Diumenge, el president havia enviat una "botifarra" als "caps" del PP, PSOE i Podem.

Però no han estat aquestes les úniques afirmacions d'alt voltatge. Aquest dilluns el president va anar un pas més enllà a l'amenaçar amb no pagar la part del deute que li correspondria a Catalunya en cas de secessió. "Com faria front l'Estat espanyol al seu deute si Catalunya no assumeix la seva part? El preu de no posar-se d'acord és impagable", va assegurar Artur Mas, després de veure com les principals institucions econòmiques del país li donaven l'esquena una vegada rere l'altra .

Davant d'això va reaccionar Govern aquest dimarts, que ha volgut rebaixar el to del candidat Artur Mas per boca del seu conseller d'economia, Andreu Mas-Collel. El conseller ha criticat amb duresa les "pressions desmesurades" del Govern de Rajoy davant els bancs, però també ha assegurat que un Estat català "no deixaria tirat" a l'Estat espanyol ja que arribaran a un acord per negociar el deute. Segons Mas-Collel la politització de la banca demostra la irresponsabilitat de l'Executiu de Madrid i rebutja en tot cas la possibilitat d'un corralito. "Un dia d'aquests diran que anirem al purgatori si no votem com correspon", afirmava irònic el conseller, només unes poques hores abans que el cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, assegurés que " no hi ha justificació moral" per a la secessió.

Advertències o estratègia de la por

El debat econòmic ha entrat de ple en una campanya que ha anat guanyant to plebiscitari a mesura que s'acosta la data electoral del 27-S. Com ja va passar a Escòcia davant el seu referèndum, les pensions, els estalvis i el deute són ara el centre de la discussió que més votants pot decantar cap a un o altre costat.

L'independentisme ha reaccionat a l'onada de declaracions dels diferents agents econòmics englobant totes elles en una suposada estratègia de l'Estat, que passaria per atiar la por econòmica dels ciutadans per evitar una victòria de Junts pel Sí. El mateix Mas ha negat que aquestes amenaces siguin reals, i s'ha mostrat convençut que un Estat català podria finançar-se i tenir un sistema bancari. A més va acusar personalment Luis María Linde, governador del Banc d'Espanya, de sumar-se al "discurs de la por". "Hauria contribuir que hi hagi estabilitat però fa el mateix discurs que els dirigents del PP", li va retreure Mas.

La del president no és una opinió compartida pels seus antics socis d'Unió. A preguntes dels periodistes, Espadaler ha assegurat no ser "partidari d'espantar la gent", però ha explicat que "el risc de corralito és cert". En termes similars es va manifestar Iceta, per qui el corralito "és una possibilitat". Per al candidat socialista, les paraules dels bancs són advertències, "no una conspiració per la por".

Per Lluís Rabell, el candidat de Catalunya Sí que és Pot, les manifestacions dels agents econòmics es tracten d' "amenaces" que "no condicionaran el vot dels catalans". Malgrat això, el del corralito no és un escenari que Rabell descarti.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha