eldiario.es

Menú

ENTREVISTA / JOAN RIBÓ Alcalde de València

"El futur es pot resumir així: menys diputació, més àrees metropolitanes"

L’alcalde de València defensa que Compromís no podia presentar-se les generals “amb un plantejament exclusivament valencià” i que havia de tenir un referent estatal "en les coordenades de com s'ha fet a Galícia o Catalunya"

- PUBLICIDAD -
El alcalde de Valencia, Joan Ribó, durante la entrevista.

L'alcalde de València, Joan Ribó, durant l'entrevista.

L’entrevista té lloc abans de desencadenar-se la primera crisi del govern municipal, causada per València en Comú i tancada ben prompte. L’alcalde de València, Joan Ribó (Manresa, 1947), ens rep al seu despatx després d’atendre una telefonada. Es nota que estan en plena elaboració dels pressupostos: l’assessor en la matèria ix del despatx i hi tornarà a entrar una vegada acabada l’entrevista. “Estic molt content amb la vostra versió en valencià”, indica tan bon punt hi entrem. Transmet proximitat, calma i sinceritat, encara que el seu rostre denota cansament.

Com s’ha trobat l’Ajuntament de València? És tan nefasta l’herència, tal com criticaven en l’oposició?

L’herència de la senyora Barberá és molt nefasta. Especialment, en apartats que nosaltres ja denunciàvem en el ‘Ritaleaks’ o per comportaments d’amiguisme o nepotisme que veiem ara. I també és molt nefasta per la mala gestió que s’ha fet durant aquests anys. Per exemple, la política sobre habitatge l’hem trobat a zero, literalment a zero. També hem trobat una sèrie de deutes impressionants en l’Ajuntament perquè es va malgastar i perquè no es va recaptar el que s’havia de recaptar a la gent que té diners, com es fa en qualsevol altre consistori. Això ens ha obligat a equiparar la pressió fiscal de les grans superfícies a la de la resta de les ciutats de l’Estat espanyol.

En quant hipotequen la seua gestió, aquests deutes que diu que hi ha trobat?

És molt fàcil de quantificar. El deute al principi del 2015 era del 93,5% del pressupost. Un deute impressionant que comporta que la despesa financera limite les inversions de l’Ajuntament, que siguen baixíssimes. I, a més, com que està en ens que estan carregats de deute ens lliga encara més. En el Consorci hi ha 420 milions d’euros de deute que no sabem com pagar. O l’arribada de l’AVE amb 200 milions de deute, la tercera part del qual pesa també sobre el consistori. I n’hi ha d’altres que estaven amagades, com és el cas del Palau de Congressos, amb un forat molt fondo.

Llavors, amb uns recursos impositius limitats i sense una millora del finançament del Govern central a la ciutat de València, com pretenen pagar el deute?

No ho sabem bé. Però hi ha aspectes que ens escandalitzen. L’arribada de l’AVE a les grans ciutats la paga normalment l’Estat, però ací ho fa la ciutat. Quan veus com es va pagar l’Expo a Saragossa, l’exposició universal de Sevilla o els Jocs Olímpics de Barcelona, observes que sempre hi ha una aportació de l’Estat que ací no s’ha produït. Tenim una queixa molt seriosa pel menyspreu del nivell d’inversions a la ciutat de València. Quan analitzes els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016 veus que les inversions en la ciutat són absolutament ridícules. València i la Comunitat Valenciana, com diu Ximo Puig, estem oblidats per part del Govern central. I ja està bé.

Ha parlat de padrins, de nepotisme... vosté en l’oposició en va denunciar uns quants casos i l’Ajuntament va ser registrat fa uns mesos. En canvi, sembla que encara no han alçat estores com van prometre...

Van eixint coses. Però tenim molta faena i la nostra obsessió no és alçar estores a veure què hi trobem. Encara que anem trobant coses per ací, com quan anem a una fundació i hi trobem gent amb padrins, quan anem al Palau de Congressos hi ha un deute enorme... La nostra obsessió no és perseguir els que hi estaven. Ara, si trobem alguna cosa farem el que toca. El nostre objectiu és que l’Ajuntament funcione bé i vaja endavant. Nosaltres no hem vingut per fer ni de fiscals ni de jutges. Per a això ja estan ells.

Per a evitar aquestes pràctiques, es va prometre una agència anticorrupció, un observatori de contractes i una administració de vidre. Però de moment no hi ha res de determinat.

Sí, sí que hi ha coses. L’Alcaldia té una web on figuren registrats absolutament tots els regals. I això és important, com també donar compte de totes les despeses de l’alcalde. Sí, no s’ha posat tot en marxa. Però s’ha de dir que en la web, que volem millorar, es pot trobar pràcticament tota la informació econòmica relativa a l’Ajuntament. Ara, també s’ha de saber interpretar la informació, perquè, per exemple, el PP demanda informació que no sap interpretar i diu coses que no tenen a veure amb la realitat, ja que ens culpen d’una despesa que ells mateixos han firmat. Hi ha coses molt surrealistes com aquestes. L’oposició ha de saber interpretar la informació i no dir mentires.

Continuem amb l’herència. Per què no s’han pogut remunicipalitzar serveis com la grua o l’ORA? Es podran recuperar serveis durant aquests quatre anys?

No és fàcil. Estem treballant en aquesta direcció. Però, de moment, estem avançant en una millora del sistema de contractació amb clàusules socials de manera articulada amb la Generalitat. Volem remunicipalitzar serveis, però hi ha contractes que s’acaben de fer i n’hi ha d’altres que han d’acabar per a afrontar la municipalització. No és una qüestió oblidada, simplement esperem el moment adequat per a poder-la afrontar. I disposar dels recursos necessaris.

En quatre anys considera possible complir el seu propòsit?

Sí, en serveis com la grua o l’ORA que has comentat, sí. Ho volem fer per eficàcia. Com és més eficaç la grua o l’ORA? No és una qüestió fútil que en la majoria de les ciutats d’Espanya siguen municipals, ja que són serveis fonamentals per a planificar la mobilitat. La nostra prioritat és avançar en mobilitat i per a fer-ho cal municipalitzar. Però no és la nostra obsessió la municipalització de serveis.

Joan Ribó durante la entrevista en el despacho de la alcaldía de Valencia.

Joan Ribó durant l'entrevista al despatx de l'alcaldia de València.



S’ha revertit el pla promogut per l’exalcaldessa Rita Barberá per al Cabanyal. En quatre anys podrà tornar a ser digne el barri?

Crec que sí. Els senyals emesos són molt clars. Un n’és el pla signat per a rehabilitar prop de 500 habitatges. Això sí, el problema del barri no és només urbanístic, també social. Hi ha molts problemes de marginació, de falta d’habitatge o fins i tot d’escolarització. Són problemes que s’han creat deliberadament per a dividir, per a trencar el barri. Volem fer un equilibri en el nostre pla d’acció entre les prioritats socials i el fet de dignificar el barri. Estic convençut que en uns anys el Cabanyal serà un barri que es podrà assemblar al de Benimaclet.

En urbanisme també planteja teixir d’horta la ZAL. No obstant això, com ho farà si el port no cedeix els terrenys si no és que els compren “a preu de Manhattan”?

El més important és que no urbanitzarem una hectàrea més d’horta. La ZAL, per desgràcia, i així ho indiquen les sentències del Suprem, es va fer fatal. Revertir a horta és molt complicat, en especial, la part més pròxima al port. A nosaltres ens agradaria que una part tornara a ser-ho, però és molt complex. M’agradaria que la Punta tornara a tenyir-se d’horta, però les coses són molt difícils quan no depenen de tu. Encara que, insistisc: en urbanisme apostem primerament per la rehabilitació i després per la construcció dins de la ciutat, com en el PAI del Grau.

Restringir la llibertat horària dels comerços i les zones anomenades de "gran afluència turística" no pot transmetre inseguretat jurídica als inversors? No pot ser negatiu per a l’ocupació?

No. Hi ha zones amb menys llibertat horària que tenen molta afluència d’inversió, com al País Basc. Somie amb una València en què la producció no siga només cambrers i venedors. Hem d’impulsar també el sector primari, l’horta. Dit això, convé ressaltar que la ciutat de València té una densitat de grans superfícies molt elevada. És molt important protegir el petit comerç, si no pot passar el que ha ocorregut als Orriols. I quan un barri perd els comerços, queda desert. No es pot donar llibertat a qui més pot, perquè llavors ho poden tot. A València no creen ocupació, sinó que treballen els diumenges i lliuren entre setmana, amb una conciliació familiar difícil. El model del shopping americà li agradarà a qui siga, però crec que hi ha models mediterranis que fan barri i augmenten la qualitat de vida de les persones.

Des de l’esquerra sempre s’ha defensat una València metropolitana. I vosté proposa una València d’un milió i mig d’habitants. Quin pla té per a tirar-ho avant? Hi necessita la complicitat de la resta dels alcaldes...

Tenim una convocatòria molt concreta, com és la declaració institucional per una autoritat única de transport a escala metropolitana, que serà el primer pas. El futur es pot resumir en una frase: menys diputació, més àrees metropolitanes. En els llocs amb pocs habitants, mancomunitats. On hi ha molta gent, àrees metropolitanes. Les divisions reals que operen en la gent no són la província, una cosa de fa dos segles. Són les àrees metropolitanes. Va ser un error brutal del PP tancar aquestes polítiques metropolitanes. No poden ocórrer coses surrealistes com que les bicis de lloguer de Mislata i València no es poden enganxar. Hem d’anar a una entitat metropolitana que gestione fem, mobilitat, aigua i territori. És urgent.

Anem a la política, les eleccions manen. Vosté pertany als adherits dins de Compromís. No sembla un tant contradictori que la seua part done el vistiplau a l’acord amb Podem quan la militància el va rebutjar en votació?

No pertanc a cap partit. Com que no pertanc a cap partit, tampoc vull pertànyer al neopartit de Gent de Compromís. I ho dic amb claredat. En Compromís hi ha gent que estem en Compromís i no volem estar en una altra estructura partidària o semipartidària. I en aquests moments està creant-se una estructura semipartidària que s’anomena Gent de Compromís. Sóc independent de Gent de Compromís.

És a dir, no hi veu contradicció.

No vaig votar en aquell referèndum perquè no em semblava coherent. I no he anat a les assemblees perquè sóc un independent, també, de Gent de Compromís. Vull que aquesta opinió es respecte, i que es faça també dins de Gent de Compromís. Aquell referèndum no em representa. Quan n’hi haja un de tot Compromís votaré.

Anar amb Podem a les generals era l’única fórmula?

He defensat sempre que era molt important anar amb Podem dins d’una plataforma àmplia d’esquerres. Bé, no voldria menysprear al PSPV-PSOE, perquè ací estan treballant molt bé, però, d’alguna manera, calia una candidatura a l’esquerra dels socialistes. En cada elecció és molt important triar l’instrument. A unes eleccions estatals no podem anar amb un plantejament exclusivament valencià. Hem de tenir un grup valencià que mire pels nostres interessos, però en les estatals les televisions no miren València, i per això hem de tenir un referent estatal. Encara que sempre en les coordenades de com s’ha fet a Galícia, Catalunya o Euskadi. Jo no sóc independentista, però a mi no m’agrada aquest Estat que encotilla les llibertats nacionals. I ho torne a dir: no sóc independentista. Però vull defensar fins a la mort les llibertats nacionals, perquè sóc un ciutadà del món que parla en valencià. Espanya és el país més plural d’Europa. I el senyor Rajoy i el senyor Rivera ho han d’entendre.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha