Així és com la dreta catalana planteja (i guanya) batalles culturals contra Ada Colau

Mark Serra és un empresari i militant independentista molt conegut en certs àmbits de Catalunya. No en va, la seva pàgina de Facebook compta amb prop de 73.000 seguidors i el seu Twitter amb més de 22.000. Dissabte passat, entre les 12:30 i les 15 hores, Serra va deixar quatre missatges a les seves xarxes que es van compartir prop de 2.000 vegades. En ells clamava contra una instal·lació artística al Fossar de les Moreres i insultava Ada Colau com a “okupa botiflera”. Milers d'usuaris van imitiar-lo. Unes hores després l'Ajuntament desmuntava la instal·lació.

El capítol d'aquest dissabte és l'últim exemple de com un sector de la dreta nacionalista catalana planteja i guanya batalles polítiques contra l'ajuntament que dirigeix Ada Colau, centrades al voltant de símbols de la identitat catalana, suposades agressions nacionals i la disputa de valors polítics.

Abans que la del Fossar van ser l'exposició de l'estàtua decapitada de Franco al Born, el pregó de l'escriptor Javier Pérez Andujar o la negativa de l'ajuntament a permetre que La Coronela, una societat de recreació històrica, utilitzés una de les portes de l'Ajuntament durant la Diada. Totes aquestes polèmiques tenen un rerefons semblant, una suposada agressió de l'ajuntament de Colau a símbols nacionals catalans, i són engreixades amb similar modus operandi: incendiaris missatges en xarxes socials d'un petit grup de figures de la dreta independentista que, en poques hores, salten als mitjans com a agres polèmiques. A partir d'aquí arriba l'acció al carrer, mitjançant concentracions o actes públics. Entre mig, aconsegueixen que tots els partits, sobretot els independentistes, es posicionin respecte el conflicte que plantegen.

Concepció de l'espai

El Fossar de les Moreres, al barri barceloní del Born, és un dels llocs més simbòlics per al catalanisme, assimilable a la Tomba al Soldat Desconegut que alberguen les capitals de molts països. Segons la llegenda, és el lloc on estan enterrats els herois de la resistència de Barcelona contra les Borbó de 1714, i la carta arqueològica de Barcelona indica que al lloc s'han trobat diverses fosses comunes que datarien d'aquella batalla.

La placeta es va convertir aquest cap de setmana, amb motiu de les festes de Santa Eulàlia, en un dels escenaris del festival artístic Llum BCN, que se celebra des de l'any 2012. En concret, el llegendari enterrament va albergar l'obra Foc de llar, consistent en uns carros de la compra amb diferents materials al seu interior que, amb la caiguda de la nit, calaven foc. I una part de l'independentisme va veure-hi una ofensa intolerable.

Aquesta visió sobre els símbols nacionals correspon al tractament més ortodox dels nacionalismes, però també al més estès pel món. Les Tombes al Soldat Desconegut són habitualment llocs d'honor, custodiats per l'exèrcit i en els quals es duen a terme cerimònies com ara l'encesa de la flama o el canvi de guàrdia. Així passa a Washington, Moscou, París, Atenes o Buenos Aires. També a Madrid hi ha un lloc de culte nacional amb la seva flama permanent: el monument als Caiguts per Espanya, en honor als madrilenys afusellats després de l'aixecament del 2 maig de 1808.

Però aquesta concepció quasi sacra de l'espai mai s'ha institucionalitzat en el cas del Fossar de les Moreres, més enllà del monument commemoratiu, que consta d'un mur gravat i un peveter, instal·lats per l'Ajuntament el 1989 el primer element i el 2001 el segon. De fet al Fossar sempre ha estat escenari del festival Llum BCN, tot i que en edicions passades les instal·lacions consistien en espelmes amb composicions clàssiques.

Un grup de notables mediàtics

“Senyora Ada Colau, ens pot explicar quina obsessió malaltissa té amb els símbols nacionals? Primer el Born i ara al Fossar. Deixi en pau la memòria!”, interpel·lava la tertuliana i columnista de La Vanguardia, Pilar Rahola, des del seu Twitter i el seu Facebook a l'alcaldessa de Barcelona passat el migdia de dissabte. Les xarxes s'incendiaven, aconseguint una difusió de milers de persones en pocs minuts. Rahola adjuntava un gràfic amb la crida a una concentració convocada aquella mateixa tarda davant el Fossar, una acció promoguda per entitats com l'associació Memorial 1714, el col·lectiu de recreació històrica La Coronela o el compte Moltes Mercès, nascuda al setembre passat per promocionar el pregó alternatiu de les festes de la Mercè de l'actor Toni Albà.

Albà, Rahola o Serra són algunes de les cares més conegudes de tot un corrent d'opinió propera al PDECat, l'antiga Convergència, que agita les xarxes socials amb la versió més intransigent del nacionalisme català. Els seus irats atacs solen tenir com a objecte la defensa dels símbols i dignitat nacionals i, de passada, l'atac frontal a l'Ajuntament per no plegar-se a la seva concepció.

Però l'èxit d'aquest grup es basa, més enllà de la capacitat de mobilització als seus, en traspassar els cercles més conservadors i arribar al comú de la ciutadania de sensibilitat catalanista. Un cop construït l'afront nacional, aconsegueixen que tots els partits nacionalistes i independentistes es posicionin, qui més qui menys al seu favor. Així va succeir aquest dissabte, quan els grups municipals de Convergència, ERC i, de forma més tímida, la CUP, van criticar la instal·lació. Alts càrrecs del Govern, intel·lectuals, escriptors, membres de l'ANC i Òmnium també es van sumar a exigir la rectificació de l'Ajuntament. Un cop fixat que allò era un insult contra Catalunya, ningú volia estar en el bàndol dels insultadors.

Reacció de l'entorn i cessió de l'Ajuntament

Al pas d'aquestes manifestacions van sortir altres, d'entorns no independentistes, de Ciutadans o els comuns, amb missatges en sentit contrari. Alguns d'ells negaven que Fossar fos realment un enterrament de 1714 i es va repetir la mofa que els turistes hi orinem. A mitja tarda diversos comptes de l'unionisme s'estenien rumors sobre suposades patrulles ciutadanes que estarien vigilant la zona.

Finalment sobre les 17:30 hores de la tarda, l'organitzadora de la instal·lació, Barcelona Cultura, va cedir a la pressió ciutadana i va anunciar la retirada dels carros, que va ser executada per operaris municipals. Mark Serra, Pilar Rahola, Moltes Mercès i la Coronela havien tornat a guanyar la partida imposant la seva visió sobre els usos permissibles d'aquest espai públic.

Diumenge passat Colau no va dubtar a qualificar la polèmica de “tema menor”. Des del Consistori es va evitar fer declaracions ni enviar comunicats, més enllà de l'anunci de la retirada. No obstant això, la del Fossar és només l'última de diverses batalles culturals que la dreta catalana ha plantejat contra els comuns, guanyant-ne algunes, com la d'aquest dissabte.

Aquest tipus de guerres per l'hegemonia tenen sempre com a objecte empènyer el sentit comú social cap a determinades posicions polítiques, convertint unes accions en tolerables i altres en criticables, d'acord a la seva ideologia. El nacionalisme conservador ha vist en Colau la seva gran enemiga i no dubta a plantejar aquest tipus de conflictes sense que, de moment, sembli que els comuns tinguin perfeccionada la forma de fer-hi front.