La CUP deixa el pacte amb Junts pel Sí al límit de la ruptura
L'estira i arronsa entre la CUP i Junts pel Sí ha estat una constant des del mateix moment en què les dues formacions van signar l'acord d'estabilitat parlamentària. Aquest diumenge, les bases dels anticapitalistes han aprovat una esmena en la seva Assemblea Nacional que insta la CUP a “deslliurar-se” del pacte, un verb que cada militant ha interpretat a la seva manera. Així, per a alguns significa, de facto, liquidar l'acord amb Junts pel Sí per poder exercir una “oposició dura” al Govern, tal i com recull l'esmena aprovada. Per contra, en declaracions als mitjans, el membre del Secretariat Nacional, Xevi Generó, ha negat la major. “Nosaltres no trenquem cap legislatura ni res”, ha afirmat.
En qualsevol cas, l'esmena sí que suposa elevar el llistó de l'acord amb Junts pel Sí cap a uns extrems que Convergència i, en part, ERC, no estan disposats a acceptar, començant per la ruptura i la desobediència a l'Estat, la celebració d'un referèndum unilateral sobre la independència com tard el gener del 2017 o la reversió de privatitzacions. Generó ha reiterat la “mà estesa” de la CUP cap a JxSí sempre que sigui per avançar en el procés sobiranista i en polítiques que reverteixin les retallades, cosa que al seu parer no s'ha produït fins ara.
En paraules de Generó, l'esmena implica que “o es materialitza la ruptura en passos ferms o nosaltres no estarem lligats de peus i mans en una estabilitat que no suposi avançar cap a aquest camí”. La CUP vol que la majoria parlamentària independentista i el Govern despleguin en profunditat la declaració independentista aprovada el passat 9 de novembre, text que des JxSí donen per amortitzat.
“La CUP ha d' ampliar la base de l'independentisme per l'esquerra i per això ha de tenir les mans lliures per fer oposició dura al Govern en la mesura que no aposti per la ruptura democràtica i segueixi avalant polítiques de retallades de caire autonomista. L'acord d'estabilitat parlamentària amb JxSí suposa un obstacle a aquests objectius. La CUP-CC se n'ha de deslliurar per poder exercir la seva funció de dinamitzador de la ruptura independentista i d'una alternativa a les polítiques autonomistes, del neoliberalisme i del patriarcat”, diu l'esmena que han aprovat els militants dels anticapitalistes.
L'Assemblea de la CUP s'ha celebrat dos dies abans que el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, presenti els pressupostos. Tal com havien anunciat els diputats de la CUP, les bases han ordenat que la formació eviti entrar en una negociació sobre els comptes el resultat sigui “avalar uns pressupostos que no es plantegin la desobediència clara i frontal” en relació a un ampli ventall de partides.
L'esmena aprovada concreta línies vermelles com la reversió de les retallades i privatitzacions, incloure impostos suspesos pel Constitucional, així com sobre la “desobediència” als límits de dèficit –extrem que no es planteja Junqueras. Està per veure com la CUP materialitza internament l'esmena aprovada (la formació encara digereix la divisió interna de les negociacions d'investidura), i, en especial, com l'interpreten Convergència i ERC.
Sense grans canvis interns
A nivell intern, l'acord més rellevant ha estat un canvi en el mètode d'elecció del Secretariat Nacional, l'òrgan més executiu d'una formació assembleària com la CUP. Així, si fins ara els seus 15 membres s'escollien en votació secreta a l'Assemblea Nacional entre els candidats que es presentaven en llistes obertes, ara el sistema s'ha canviat per l'elecció per via telemàtica del Secretariat.
A més, 11 dels 15 membres del Secretariat seran escollits a través de candidatures col·lectives, i 4 de candidatures individuals. No es preveu que aquest canvi beneficiï en especial a cap corrent intern, ja que si cap equip aconsegueix un mínim del 65% dels vots es passarà a distribuir les 11 places de manera proporcional als vots obtinguts per cada candidatura.
La resta d'òrgans interns de la CUP que alguns sectors havien posat en dubte, com el Grup d'Acció Parlamentària, mantenen la seva estructura actual. Tampoc s'ha aprovat fomentar una estructura de persones alliberades dins de la CUP.
