Tres de les escoles amenaçades de tancament aconsegueixen una moratòria

“No podem estar contents, perquè no estem fent res més que posposar allò que sembla inevitable, però no ens podem quedar de braços plegats”, explica Roser de Salses, directora de l'escola El Castell. A aquest col·legi públic de Tona (Osona), la notícia de que aquest seria el seu últim curs es va rebre “com una gerra d'aigua freda”, segons la directora, però després de negociar amb la Generalitat han aconseguit que el tancament no es faci efectiu immediatament, sino que es pugui dur a terme progressivament, amb un marge de quatre o cinc cursos.

Fa una setmana, el departament d'Ensenyament va anunciar l'eliminació de 73 grups de P-3 de cara al curs 2012-2014, una mesura que incloia el tancament de set escoles públiques, algunes d'elles ja aquest curs, d'altres en els propers anys. Però les set escoles afectades es van negar a acceptar la seva nova situació, i la majoria es van organitzar, sobretot per mitjà de les AMPA -i en alguns casos amb el suport dels Ajuntaments dels respectius municipis-, per engegar un pols amb la Generalitat. I d'aquesta pugna algunes n'han aconseguit una moratòria en el tancament. Es tracta, a més d'El Castell, de l'escola Poblenou, de Pineda de Mar, que l'any vinent podrà seguir oferint places de P-3 contra el que havia anunciat el departament, i el col·legi Xarau, de Cerdanyola del Vallès, que en principi havia de suprimir les seves dues línies de primer d'infantil el curs vinent però que finalment en podrà mantenir una.

“És evident que han cedit davant la pressió social”, valora Cati Mateo, presidenta de l'AMPA de l'escola Poblenou, de Pineda de Mar. Mateo no creu que sigui una casualitat el fet que, una setmana i nombroses protestes després, la Generalitat hagi rectificat parcialment sobre el futur de tres centres. En el seu cas, com en la majoria, la Generalitat va justificar el tancament per la davallada de la demografia, però des del municipi es van afanyar a respondre que no era cert. L'any 2010 -la generació dels que hauran d'entrar a P-3 el curs vinent- van néixer 312 nens i nenes al poble, mentre que el 2009 només 275. Amb aquests arguments, després d'una reunió entre l'Ajuntament i el departament, l'escola Poblenou podrà posposar el seu desmantellament. Si havia d'eliminar P-3 al setembre, ara ho haurà de fer el curs 2014-2015. “No ens satisfà una moratòria”, exposa Mateo, “però hem d'estar contents per una raó: deu dies abans que s'obrin les preinscripcions hem resolt el problema de vuit famílies, les quals ja tenien un fill a l'escola i el curs vinent els n'entra un altre”.

El regust agredolç de la victòria parcial és compartit a tots tres centres afectats. Poblenou i El Castell fa només tres i sis anys, respectivament, que van obrir les seves portes, i viuen amb especial frustració que la Generalitat no els trunqui els projectes educatius i de comunitat que “amb tanta il·lusió”, com enfasitza Salses, havien engegat.

En el cas d'El Castell, la directora explica que la fusió que la Generalitat havia previst entre els dos centres públics del poble -el que ella dirigeix i l'Era de Dalt-, era “inviable per qüestions d'espai”, perquè totes dues tenen les els seus grups plens.

Més complex és el cas de l'escola Xarau, de Cerdanyola del Vallès, un centre amb més de tres dècades d'història que també desapareixerà poc a poc si la Generalitat no cedeix a les seves protestes. A diferència de la resta de col·legis afectats, el Xarau té dos grups per curs. El departament va anunciar que haurien de tancar les dues línes de P-3 l'any vinent, però finalment van aconseguir la promesa de que, si omplien una de les línies, la podrien mantenir. Aquesta escola ha estat de les més combatives en els darrers dies, amb diverses protestes puntuals, i de fet ja està acostumada a les reivindicacions: fa anys que reclamen millores en les instal·lacions del seu edifici, molt deteriorat.

Les escoles afectades, a través de les seves associacions de pares, ja han establert els primers contactes per organitzar protestes col·lectives contra la mesura impulsada pel departament. Els quatre centres restants, els que de moment no han aconseguit fer recapacitar a la Generalitat, són Vilamagore (Sant Pere de Vilamajor), Gil Cristià i Arbós (Selva del Camp), Sant Baldiri (Lliçà d'Amunt) i Can Montllor (Terrassa) -aquesta última és, ara per ara, l'única que haurà de tancar definitivament al juny.