Els versos d’Antonio Machado semblen apamats per la Catalunya que ens ha tocat viure aquest 2012:
“Ja hi ha un català que vol
viure i a viure comença,
entre una Catalunya que mor
i una altra Catalunya que badalla.
Catalanet que véns
al món et guardi Déu
una de les dues Catalunyes
ha de glassar-te el cor“.
L’Espanya que va viure Machado fa vuitanta anys patia una confrontació social acarnissada. Rics contra pobres. Dreta contra esquerra. Empresaris contra treballadors. Missaires contra menjacapellans.
La Catalunya del 2012 té una aparença menys violenta, tot i que hem llegit articles de refugiats bosnians que fan comparacions que atavalen. La Catalunya del 2012 també en són dues. Tres? Una que s’entusiasma amb un futur d’independència. I una que s’hi gira d’esquena. La tercera és la que no combrega ni amb la passió independentista ni amb l’espanyolisme tronat.
Però aquesta tercera es topa amb una situació curiosa. Els rics, la dreta, els empresaris i els creients són majoritaris en les altres dues. O n’hi ha molts en ambdós costats.
Els pobres, els d’esquerres, els treballadors, els laics i els ateus se senten bastant desemparats. I es veuen a venir dos o tres anys per davant perduts en un debat que no els glassa el cor però tampoc consideren seu.
Així les coses, quin futur espera a aquesta tercera Catalunya? El badall de Machado no és la millor sortida. Ja que és al ball li toca ballar. I ha de decidir aviat amb qui i amb quina música. Abans no es glaci el cor a la Catalunya de tots. Massa gent està patint les conseqüències de tanta deserció,mandra, comoditat i derrotisme com per ignorar l’advertència i l’experiència del poeta.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
