La imparable dinàmica d'autodestrucció en què es troba embolicada CiU des del fallit desafiament sobiranista d'Artur Mas, arriba ara un punt crític amb la imputació d'Oriol Pujol en un cas de corrupció política. L'affaire de les estacions d'ITV és anterior al gir secessionista de la Diada de 2012, però res succeeix en el buit i la virtual neutralització política del líder del pinyol de CDC, gran delfí del partit i hereu del llegat pujolista, és un esdeveniment d'enorme envergadura real i simbòlica en l'actual situació de Catalunya. Si no fos perquè la justícia és una màquina tripulada, es podria dir que un 'dron' ha fet diana en el procés sobiranista llançat per CDC.
El fet ocorre no tan casualment en plena deriva de la nau del Govern de la Generalitat, obligat a corregir el rumb i buscar refugi a port davant la insuportable situació d'asfíxia i aïllament en què es troba des del seu atropellat desembarcament després de les eleccions del 25-N. Un Govern sense accés al mercat de crèdit, sense interlocutors d'Estat, indisposat amb la resta dels seus veïns territorials i sotmès al diktat del seu soci de circumstàncies, tot això en un entorn social explosiu, s'assembla a un Govern pària. El ressò internacional del plet sobiranista de Catalunya tot just serviria de consol davant una situació tan difícil.
A la santabàrbara del pinyol
Fins i tot la inesgotable i recurrent filigrana dialèctica del conseller Francesc Homs en les seves habituals compareixences dels dimarts s'assembla cada dia més a un soliloqui. El cervell gris de la teoria i pràctica de l'“Estat propi” també viu últimament en manifesta solitud, després de la marxa de Germà Gordó a la conselleria de Justícia, a la qual s'afegeix ara la sortida d'Oriol Pujol de l'escena política. Això sí, sense deixar l'escó pel que pugui passar.
Prova de les seves múltiples funcions en el partit i en el grup parlamentari és que Pujol ha delegat el seu comandament en tres quadres destacats del partit. Qüestió d'equilibris interns en un moment de crisi. De moment, el pinyol de CDC ha estat assolit de ple en la santabàrbara en plena eclosió de les activitats paral·leles dels serveis dedicats al negoci de la Intel.ligència, ja siguin de l'òrbita pública o privada. La vella teoria de l'explicació de la vida com una combinació entre l'atzar i la necessitat (Jacques Monod, 1970) torna a aflorar amb tot el seu pes. L'enigma promet donar de si.
Els idus de març
La caiguda del número dos de CDC i líder del sector sobiranista del partit ofereix perfils gairebé èpics, en coincidir amb els idus de març d'aquest agònic any 2013. La possibilitat d'una espècie de sortida cesarista com a alternativa al desgast i bloqueig d'Artur Mas ja no tindrà lloc a curt o mitjà termini. Així ho sembla, un cop apartat de la primera línia el màxim aspirant a encapçalar una operació cabdillista procliu a la declaració unilateral d'independència i capaç de frenar l'impetuós avanç d'ERC d'Oriol Junqueras.
La imputació del cinquè fill del clan Pujol-Ferrussola se suma a la recent imputació d'altres destacats diputats catalans com ara Daniel Fernández, ex cap d'organització del PSC, i Xavier Crespo, exalcalde convergent de Lloret. L'esclat de la bombolla de la corrupció a Catalunya recorre l'esquelet de la socioconvergència i augura canvis de dimensions tel·lúriques en el sistema de partits i l'organització i funcionament de les institucions.
Tangentòpolis a la catalana
El primer trimestre del segon Govern d'Artur Mas conclou d'aquesta manera sota l'horitzó d'un naufragi en potència. Ja ni se sent parlar d'Ítaca.
Mentre aquest procés progressa cap a no se sap on, la teoria del Tangentòpolis a la catalana creix amb la decisió de l'Audiència de Barcelona d'ordenar l'ingrés a presó de l'empresari Fidel Pallerols i els exdirigents d'Unió (UDC) Vicenç Gavaldà i Lluís Gavaldà , denegant la suspensió de la pena de presó derivada de la sentència que va declarar a UDC responsable civil subsidiari dels delictes de falsedat i frau de subvencions per un vell escàndol de catorze anys enrere.
La qüestió és que trenta anys després del cas Banca Catalana, que va esquitxar a Jordi Pujol pare i va influir en el rumb de Catalunya des de llavors, el cas de les ITV que afecta ara al seu hereu polític també tindrà sens dubte les seves conseqüències, encara que les diferències abismals de l'entorn no permeten prejutjar res.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
