L’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part de l’Estat espanyol s’ha concretat, entre moltes altres mesures, en unes futures eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel President del Gobierno. Aquesta possibilitat ha generat incertesa en l’independentisme pel possible conflicte de legitimitats entre un Govern independentista paral·lel a un Parlament unionista.
Perquè el que sembla que no sap si fer l’independentisme és si presentar-se a aquestes eleccions. Evidentment, després d’una DUI, l’independentisme no podria reconèixer aquesta convocatòria. Però la por que un 30-40% de la població catalana la reconegués és real i podria comportar regalar el Parlament a una majoria unionista. I el Govern no es pot permetre aquest regal mentre es construeix un relat de legitimitat pròpia, amb unes institucions independents que s’hauran de protegir, fins i tot potser amb càrrecs a l’exili i amb un poder legislatiu que potser s’ha d’entregar a l’Assemblea de càrrecs electes.
I d’aquesta por surten propostes que podrien portar a la derrota. Entre elles, la convocatòria d’unes eleccions constituents contràries a la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, votada pel Parlament, i que preveu un procés constituent participatiu previ a aquestes eleccions. Aquesta opció, plantejada per determinats cercles, i que pretendria que la convocatòria “inevitable” fos controlada per les pròpies institucions catalanes, portaria a la derrota perquè renunciaria a fer efectiva la DUI (i a veure quin èxit té). A més, aquesta proposta divideix i provocaria la confrontació entre partits i organitzacions independentistes.
Però si l’independentisme no ha de reconèixer la convocatòria electoral efectuada pel Gobierno i alhora es pot trobar, hipotèticament, amb un perill real per la coherència del relat constitutiu de l’Estat, quina opció li queda? Una opció arriscada, però que és possible, més enllà de sigles i que busqui únicament el boicot. Un boicot que en cap cas es pot permetre l’abstenció.
En primer lloc, caldria presentar-se i disputar la majoria absoluta del Parlament. I la forma seria una llista unitària civil, aquella proposta que es va aparcar pel 27S i que tenia cert consens en l’independentisme. Així s’aconseguiria defugir interessos partidistes, sigles i quotes de poder, i tindria sentit tenint en compte l’objectiu.
D’aquesta manera, en segon lloc, caldria aconseguir la majoria d’escons per no deixar que es constitueixi el Parlament. És a dir, aquesta llista, s’hauria de presentar, i guanyar, perquè aquestes eleccions fossin completament fallides. I és que malgrat que el Reglament del Parlament no es planteja que sigui possible que no compareguin més de la meitat dels membres, l’article 89 preveu que “Per a poder adoptar acords vàlidament, el Parlament s’ha de trobar reunit segons el que estableix el Reglament, i amb l’assistència de la majoria absoluta dels seus membres”. Això vol dir que no es podria acordar ni tan sols la constitució de la Mesa que iniciaria la legislatura. El Parlament no arribaria a existir si mantingués 68 o més cadires buides.
En definitiva, l’independentisme faria bé de centrar-se en fer una DUI que sigui efectiva i, només en cas que sigui necessari, s’hauria de presentar sense sigles en les eleccions del 155 per assegurar la victòria per boicotejar-les.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
