La impunitat organitzada respecte a la violència institucional

L'Audiència Provincial de Barcelona ha absolt els dos agents que havien estat processats per la mutilació de l'ull d'Ester Quintana en la vaga general del 14 de novembre de 2012. En els fets provats de la sentència el tribunal estableix que un agent dels Mossos “que no ha pogut ser identificat” va incomplir els protocols dels antiavalots i “va disparar el que probablement va poder ser una pilota de goma, encara que no pot descartar-se totalment que es tractés d'un projectil de foam” cap a on estava Ester Quintana, el que li va provocar la pèrdua de l'ull esquerre.

Més enllà del cop jurídic i social que suposa aquesta sentència, cal analitzar la principal causa de la mateixa. Al meu entendre, aquesta no és altra que l'encobriment dels antiavalots responsables d'aquest tret que han realitzat tant els altres agents involucrats (inclosos caporals), el departament d'Afers Interns i el departament d'Interior de la Generalitat.

La Sentència ve a concloure, la qual cosa també seria discutible, que no pot dilucidar quin agent va ser amb exactitud perquè els que havien de haver-ho investigat no ho van fer bé en el seu moment. I no és creïble que no l'hagin pogut saber, sobretot perquè en cap moment del procés s'ha vist la voluntat de fer-ho per part d'Interior.

A l'espera d'eventuals recursos, el resultat d'impunitat personal en el cas Quintana ha estat planejat als despatxos. Es tracta d'una impunitat organitzada. Igual que es va organitzar la impunitat des del Ministeri d'Interior en el cas dels 8 guàrdies civils primer imputats per proferir maltractaments a un immigrant a Melilla i posteriorment condecorats quan el procediment es va arxivar perquè els testimonis van ser deportats.

Igual que en tantes i tantes instruccions i investigacions. Ha estat un mes molt complicat. No podem oblidar que el director general dels Mossos, Albert Batlle, ha anunciat que no expedientarà internament als 6 agents condemnats per homicidi imprudent, lesions doloses i delictes contra la integritat moral, i als 2 que van ser condemnats per destrucció de proves en el cas Juan Andrés Benítez.

Tenim un greu problema social i democràtic: la violència institucional i la impunitat organitzada que la perpetua. La reacció dels cossos policials i dels seus responsables polítics en la major part de casos en què es comet una irregularitat o un delicte per part d'un agent o funcionari de presons s'assembla més al d'una organització criminal que al d'un cos de policia democràtica. Opacitat, encobriments, versions oficials falses, i corporativisme per sobre de tot.

És urgent que els grups polítics assumeixin el greu dèficit democràtic que tenim en els cossos policials i en el control dels mateixos i que, un cop ubicat el problema en el centre, es realitzi un Pla Integral contra la Violència Institucional en què algunes entitats portem un temps treballant. Algunes mesures imprescindibles a prendre per començar a eradicar la situació serien:

1. Que les tasques de control intern disciplinari i les funcions de policia judicial en els casos en què es vegin afectats agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat siguin assumides per un cos independent dels implicats amb persones expertes en seguretat, drets humans i crims de violència institucional. Ha quedat demostrat que el propi cos no pot supervisar a si mateix, i menys ser el responsable de recollir proves judicials. En la major part dels casos ens trobem amb un treball d'obstaculització de la investigació que amb un treball d'aclariment. Així va ser en el cas d'Ester Quintana, on els testimonis i les principals proves van ser aportades per l'acusació particular. O en el cas de Juan Andrés Benítez, en què mentre els agents es dedicaven a esborrar proves, vam ser les organitzacions socials les que ens encarreguem d'aconseguir les principals proves del procés. És una veritable anomalia democràtica aquesta situació.

2. Que s'implementi de veritat el Protocol d'Istanbul, manual creat en el marc de Nacions Unides per a la recerca efectiva de la tortura i els maltractaments, entre els operadors jurídics, i els instituts de medicina forense.

3. Que es creï una fiscalia especialitzada en violència institucional que treballi amb una forta independència seguint el model de Procuvin, fiscalia argentina per delictes de violència institucional que està donant grans resultats.

Hi hauria moltes més mesures que haurien de formar part de la proposta. Potser triguem anys a implementar-lo, però seguirem treballant perquè d'una vegada per totes hi hagi la voluntat política per tirar-ho endavant. En els ajuntaments, en els territoris que compten amb policia autonòmica, en les institucions de l'Estat.

El cicle actual de lluita, que recollia moltes de les bones pràctiques anteriors, va començar el 27 de maig de 2011, amb la resposta ciutadana al desallotjament de plaça Catalunya. Una querella col·lectiva va començar a trencar la impunitat i es van aplicar metodologies imaginatives i multidisciplinars que posteriorment s'han continuat aplicant fins a l'actualitat. No hem aconseguit en aquests 5 anys, ni molt menys, tot el que ens proposàvem.

Però penso que no hem de deixar que els que volen perpetuar la impunitat pensin que no ha servit de res. Hem aconseguit que es realitzin investigacions en profunditat d'una infinitat de casos que abans s'arxivaven directament; hem aconseguit eradicar les bales de goma; hem aconseguit que la Generalitat es declarés culpable pels impactes de bales de goma i indemnitzés alguna de les víctimes; hem aconseguit que un debat públic abans silenciat se situés durant molts moments al centre; i el més important hem aconseguit crear un teixit social fort que agrupa persones afectades, els seus familiars, moviments socials i entitats de defensa de drets humans que ha aconseguit coses impossibles com que més de mig milió de persones veiessin en directe a TV3 Ciutat Morta. No defallim, els processos de canvi són llargs. Seguirem encara amb més força aquest difícil camí de lluitar contra la violència institucional.