La nova legislatura catalana ha arrencat amb una declaració política que instaura l'unilateralisme com a via d'accés a la independència mitjançant un procediment d'autodeterminació. El suport parlamentari a aquesta decisió sense precedents pot ser suficient en termes aritmètics, però dista molt de ser proporcional a l'envergadura i conseqüències d'un acte institucional d'aquesta naturalesa. Oriol Junqueras, que opera a plaer com a conseller en cap 'ex aequo', ha dit repetidament que hi haurà consulta amb o contra les lleis constitucionals i que bastaria un 50,01% del vot per legitimar la seva proclamació, de manera que aquest és l'horitzó rocós cap al qual es dirigeix de manera inexorable i a consciència la nau pilotada per l'impertorbable Artur Mas.
El voluminós part de danys en la primera jornada de la singladura sobiranista de CiU confirma els pronòstics sobre l'acceleració i combustió ràpida del procés previst fins a la data mitològica de 2014. El risc d'implosió de la federació nacionalista, unit a la vertiginosa fractura del PSC, alimenta l'escenari no gaire llunyà de la fragmentació i descomposició de les dues grans forces institucionals de Catalunya i la projecció d'ERC com a virtual eix de noves majories de signe radical. Amb el seu discurs tautològic i les seves maneres de professor, Oriol Junqueras té una colossal autopista per davant. El big-bang de la corrupció política i l'aprofundiment de la recessió a curt i mitjà termini, aportaran abundant combustible a l'aparatós incendi que creix a Catalunya.
El cisma institucional i polític visualitzat en la primera sessió del Parlament és de doble direcció i calat. La declaració de sobirania traça definitivament una línia desconeguda entre “unionistes” i independentistes, d'una banda, i formalitza urbi et orbe la demanda de divorci interposada per la Generalitat (Catalunya) contra l'Estat (Espanya), de l'altra. Administrar tot això sembla ara com ara molt per sobre d'un Govern minoritari encapçalat per un dirigent debilitat per les urnes i presoner del seu soci de circumstàncies. Però, més enllà de tot això, que no és poc, sembla un exercici de sado-masoquisme que la ciutadania d'aquest país no es mereix en circumstàncies tan extremes. El preu serà elevat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
