Leer versión en castellano
Els propietaris i gestors de les empreses amb seu a Catalunya estan terroritzats. El que els fa por no és tant el debat sobre la independència que s’ha instal.lat a Catalunya els darrers temps com el risc que s’imposin criteris d’esquerra al procés contraris al que sempre ha representat Convergència i Unió.
Mentre semblava que la CiU d’Artur Mas controlaria còmodament el procés cap a la independència, els empresaris rondinaven més o menys obertament. Pocs s’atrevien com José Manuel Lara a anunciar la seva oposició a la independència de Catalunya pel risc de pèrdues que podia representar per les seves empreses. De fet, en temps de globalització total, com els actuals, les empreses ja no són ni catalanes ni espanyoles o alemanyes. Els seus propietaris són fons d’inversions àrabs o nord-americans i els boicots als productes pretesament “catalans” no passarien de ser anecdòtics i passatgers.
El problema pels empresaris és que CiU està en mans d’Esquerra Republicana com s’ha demostrat en les primeres mesures econòmiques que ha adoptat el Govern sorgit de les darreres eleccions. L’excursió independentista d’Artur Mas no preocupava gaire mentre els garantís que mantenia la seva tossuda decisió de suprimir l’impost de successions. Però, ara, Mas ha de combregar amb mesures que no li agraden ni a ell ni als empresaris que fins ara li havien rigut les gràcies. Un cop d’ull a l’annex tercer del Pacte per la Llibertat firmat per CiU i ERC i que ha portat Artur Mas de nou a la presidència de la Generalitat provoca esglais a aquests empresaris.
S’hi llegeix, per exemple, “defensar” l'establiment de l'impost sobre dipòsits bancaris, modificació de l'impost sobre el Patrimoni, rebaixant el mínim exempt i fixant un recàrrec per als “grans patrimonis”, implementació de noves vies d'imposició ambiental, implantació de l'Eurovinyeta als vehicles pesants de mercaderies que travessen Catalunya per les vies de gran capacitat de titularitat catalana, estudiar l'aplicació de mesures impositives o d'altra índole per incentivar l'entrada al mercat de lloguer dels habitatges desocupats, propietat de societats mercantils…
I, per reblar el clau, l’enquesta que publicava El Periódico aquest diumenge mostra una CiU en caiguda lliure, progressivament substituïda per l’Esquerra d’Oriol Junqueras.
Als empresaris ja els sembla bé que es jugui amb els sentiments de les persones amb el tema de la independència. Però el tema de “la pela” ja és una altra cosa. El president del Foment, Joaquim Gay de Montellà, ha donat un cop de puny sobre la taula i ha dit que ja n’hi ha prou d’aquest color.
Independència, sí, no o potser. Però de dretes. Si ha de ser d’esquerres, pensen els empresaris, millor ens quedem com estàvem!