L'acord entre la UE i Turquia per a la devolució d'“immigrants irregulars” suposa una violació en tota regla dels convenis en matèria de protecció internacional, així ho declaren tot tipus de veus aquí i a nivell internacional i fa que veiem amb total estupefacció quelcom obvi: El dret és política i la política és un arma de destrucció massiva en mans equivocades.
Aviso, no penso dir res de nou.
L'acord torpedeja la filosofia dels tractats d'asil, el 14é Dret Humà i la garantia de no devolució, externalitzant les obligacions en un tercer perifèric com Turquia, el qual a partir de les 00h de diumenge passa oficialment i per primera vegada a ser un país pacífic i que respecta els Drets Humans. La UE consolida novament i amb honors el Nobel de la Pau concedit fa ben pocs anys, voilà.
Insulta tota sensibilitat racional les quotes de 1:1 entre migrants deportats i sol·licitants d'Asil en territori comunitari, però el cert és que el despreci de la classe política respecte a migrants i refugiats no és cap novetat, com tampoc ho és el poc respecte dels Estats comunitaris cap als tractats ratificats lliurement pels mateixos en matèria d'Asil.
L'Asil sempre ha estat una qüestió polititzada a casa nostra, i d'aquesta manera les xifres de refugiats acceptats a territori espanyol i a la resta de l'UE han ballat en funció de l'interès pel conflicte, les relacions entre el país d'origen i el receptor, així com la realitat migratòria de l'Estat d'acollida. D'aquesta manera trobem que mentre la majoria d'estats europeus acullen ciutadans del Pakistan, Espanya pràcticament no ho fa (i té una importantíssima comunitat immigrada d'aquest origen), i a l'invers Espanya acull fins a 335 sol·licituds d'un país com Veneçuela el 2015, mentre del Sáhara no sabe/no contesta.
El cert d'altra banda és que no tot son lleis o macro-política, sinó que els serveis (provinents d'obligacions) de l'Estat en matèria d'Asil son força millorables i els agents destinats a rebre les sol·licituds, la gran majoria de la brigada d'estrangeria dels llocs fronterers, en la majoria de casos pretenen fer de filtre de la immigració enlloc de facilitar l'accés de persones refugiades.
Jo mateix m'he trobat denunciant a Madrid les amenaces d'una agent de la Policia Nacional, pel simple fet de demanar que tractés amb més respecte la meva defensada sol·licitant d'Asil, veient amb estupefacció com demostrava de forma grotesca una total ignorància respecte al que és el Kurdistan, el conflicte precisament amb Turquia o fins i tot l'Estat Islàmic.
Fa temps també que les organitzacions denuncien el mal funcionament de les oficines d'Asil de Ceuta i de Melilla, en que els refugiats arriben fugint de la policia marroquina, sovint amb passaport fals del Marroc per a poder entrar, i tot per acabar amuntegats al Centre d'Estància Temporal d'Immigrants.
Un dels majors problemes, en definitiva, és que les polítiques d'Asil dels Estats de la UE està absolutament vinculada amb les cruels polítiques migratòries dels mateixos, i mentre els Estats pensen en perfeccionar les estratègies de deportació de persones migrades per conflictes menys coneguts que els del pròxim orient, per motius econòmics o per fer un simple i voluntari ús del seu dret a la mobilitat i el desenvolupament arreu, no podem esperar cap sensibilitat vers els sol·licitants d'asil.
Potser ha arribat el moment que se sentin també en aquest àmbit, les diferències -de moment simbòliques- d'alguns grups polítics que semblen estar disposats a enfocar la qüestió migratòria amb més dignitat, i així es duguin a terme accions per un veritable canvi de paradigma, enlloc de meres declaracions institucionals o mesures puntuals que perpetuen un sistema més de control que de veritable asil. Potser així d'una vegada per totes, podem arribar a dir res de nou.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
