Les prostitutes de Barcelona s’organitzen
A Barcelona hi ha prostitució a tots els districtes, especialment als més benestants, que sempre han gaudit d’una generosa oferta de prostíbuls. L’escriptor barceloní Josep Maria de Sagarra (1894-1961) ja descrivia a la seva novel.la Vida privada (1932) els vicis sexuals de la burgesia catalana. De fet, hi ha locals que han aconseguit tanta fama que fins i tot els coneixien persones que mai no els havien visitat, com la mítica Casita Blanca. Però la presència de prostitutes als barris alts només ocupa les pàgines de contactes a la majoria de diaris, però mai les d’informació. Les notícies que es publiquen de prostitució se centren sempre en el barri del Raval i més concretament al carrer d'en Robador, un dels únics llocs de la ciutat on es poden veure prostitutes a la via pública. I aquest sembla que és el problema: que es vegi.
Per tal d’entorpir el treball de les prostitutes, l’Ajuntament de Barcelona ha ordenat a la Guàrdia Urbana que incrementi la pressió policial al carrer d'en Robador amb l’esperança que els clients se sentin cohibits i deixin d’anar-hi i les treballadores sexuals acabin marxant. Però, almenys per ara, l’efecte ha estat més aviat al contrari. Les prostitutes no es rendeixen (bàsicament perquè s’hi juguen el sou) i s’estan començant a organitzar: celebren assemblees, discuteixen estratègies, reparteixen funcions i cada dimecres surten a fer una cassolada enmig del carrer. En poc temps d’organitzar-se ja han aconseguit reunir-se amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en una trobada que es va celebrar a l’Ajuntament el passat 26 d’abril. L’entrevista no va anar malament però la pressió policial continua i fa molt difícil la feina de les dones. “Què hem de fer amb tots aquests?”, preguntava ahir un client assenyalant el carrer ple de policia mentre entrava en un pis amb moltes habitacions acompanyat d’una noia. “Ja ens queixarem, ja”, va respondre la dona que obria la porta. I és que l’estratègia ja comença a agafar forma i les treballadores sexuals estan cada cop més animades, sobretot després de les dues assemblees, una de les quals va comptar amb més de 120 treballadores.
Les prostitutes, que tenen el suport d’entitats com Genera, Àmbit Dona i el Lloc de la Dona, s’han repartit les responsabilitats. Unes estudien la forma d’evitar sorolls i brutícia a la via pública; altres preparen la protesta de dimecres vinent, que serà més sonada que la d’aquesta setmana, i també hi ha un grup que té l’encàrrec de començar a estudiar com crear una cooperativa i comprovar quins beneficis els pot aportar.
“Abans que prostitutes som mares”, recorda la Janet, que té dos fills i necessita els diners per tirar endavant la seva família. “Lluitarem com si fóssim lleones”, adverteix. La Janet és una de les noies que fa de portaveu i parla en nom del col.lectiu. Només aquest fet, tenint en compte que es tracta d’un col.lectiu molt divers i amb diferents nacionalitats, ja és tot un pas endavant. Fins ara, per als periodistes era molt difícil trobar veus que representessin tot el col.lectiu. “Els polítics parlen sempre del tràfic de dones però l’únic que fan és multar-nos a nosaltres. A algunes noies les han multat per estar fumant al carrer”, critica la Janet, que assegura que hi ha dos proxenetes a qui no es va poder condemnar per un error de forma durant el judici i que cada dia estan a la terrassa d’un dels locals del carrer d'en Robador.
Imatges de la cassolada que va tenir lloc al mateix carrer i que es repetirà cada dimecres:
“Alcalde, no em compari amb un bolso”
L’alcalde Xavier Trias està convençut que cap dona no es pot dedicar voluntàriament a la prostitució i per això anuncia als quatre vents que aplica la fórmula que defensen la majoria de polítics: perseguir les màfies que trafiquen amb dones i ajudar a trobar una altra feina a les pobres víctimes d’aquestes xarxes internacionals. La confusió de l’alcalde va ser majúscula quan dins del seu despatx diferents prostitutes li van explicar que elles eren dones lliures, que es prostituïen perquè volien i que no estaven disposades a deixar la seva feina per anar a fer encara més llarga la cua de l’Inem. Després de sentir l'argument, l’alcalde, segons dues persones que van assistir a la reunió, va dir que no podien oferir els seus serveis a la via pública perquè està prohibit, de la mateixa manera que és il.legal el top manta. Una de les noies li va etzibar: “Alcalde, no em compari amb un bolso”.
