La pujada d'impostos als rics obre la negociació dels pressupostos catalans

El vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, i el president, Carles Puigdemont

El Govern de Junts pel Sí s'ha compromès a desplegar un programa social per revertir les retallades de l'etapa d'Artur Mas al Govern. Si a això se li uneix que la CUP torna a ser el seu principal soci parlamentari i que les alternatives són altres grups d'esquerres, resulta obligat obrir el meló de la fiscalitat perquè les rendes i els patrimonis alts aportin més. La música hi és. Falta la lletra. Les negociacions es troben encara en un estat molt inicial, però el calendari estreny: la intenció del Govern és presentar els pressupostos al Parlament a mitjans o finals de novembre amb el compromís que la CUP no tornarà a presentar una esmena a la totalitat.

Carles Puigdemont marca el referèndum i la fi de l'austeritat com a objectius de la seva legislatura

Carles Puigdemont marca el referèndum i la fi de l'austeritat com a objectius de la seva legislatura

Des del Govern, a través de TV3, s'han deixat anar diverses mesures fiscals que estan sobre la taula per gravar més a qui més té: l'impost sobre les begudes ensucrades (que Mas no va implantar després d'acceptar les pressions de la indústria del sector), taxar l'especulació immobiliària o fixar un impost sobre els habitatges d'alt standing. També es podria modificar l'impost de patrimoni, tot i que quedaria en res si el Govern central decideix bonificar-lo al 100%. Tampoc es descarta el clàssic recurs de la fiscalitat ambiental.

De moment, tot és més un globus sonda que una proposta concretada. La filtració governamental no ha caigut bé entre les files anticapitalistes, que preferirien més discreció mentre veuen com Junts pel Sí torna a marcar el ritme de les negociacions.

Tot i la bateria fiscal, l'Executiu segueix sense la intenció d'aplicar les demandes clares que la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global va traslladar aquesta setmana, que es basen en els mandats parlamentaris de l'últim ple sobre pobresa. Les entitats van reclamar canvis fiscals progressius en els impostos on la Generalitat té plenes competències per actuar: el tram autonòmic de l'IRPF i Successions i Donacions. Dos dels impostos que Convergència es nega a tocar tot i que els partits d'esquerres del Parlament insisteixen que hi ha recorregut per fer-los més progressius.

“L'impost de successions és molt eficient perquè és difícil que el contribuent que ha heretat s'escapi de pagar. El que s'hauria d'evitar és que les famílies que hereten molt no paguin, tal com els permet la legislació actual”, valora la professora del departament d'Economia de la UB, Maria Cubel. “Es podrien modificar les exempcions i els tipus. Hi ha diverses opcions si s'estudia amb deteniment”, afegeix. La recaptació en Successions ha caigut per les dues rebaixes que el tripartit i el Govern de Mas van efectuar sobre l'impost –que ERC i CiU van recuperar parcialment en 2013. El 2008 es van ingressar 972 milions d'euros, segons dades de l'Idescat. La previsió és que aquest any es recaptin 503 milions.

Sobre l'IRPF, Catalunya és la comunitat amb el tram autonòmic més alt d'Espanya per les rendes de fins a 18.000 euros: el tipus està al 12%, dos punts per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes. Per contra, a partir dels 100.000 euros declarats, el tipus se situa sempre per sota de la mitjana autonòmica. En alguns trams de rendes altes Catalunya aplica fins a dos punts menys que altres comunitats com Extremadura.

“En termes d'IRPF, ser pobre a Catalunya és un mal negoci, però ser ric no surt tan malament”, resumeix Cubel. A l'hora d'aplicar una hipotètica reforma per fer més progressiu l'IRPF, el coordinador del sindicat de tècnics d'Hisenda (Gestha) a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, recorda que a menys trams d'IRPF l'impost és menys progressiu.

Així, per Mayo s'haurien d'establir més trams i aplicar tipus marginals (el tipus més elevat d'una tarifa) que incideixin més en rendes altes que en les mitjanes i baixes. Des de Pobresa Zero també reclamen la supressió dels beneficis fiscals no justificats “que a la pràctica representen una subvenció pública no auditada”.

“Batalla ideològica” per no tocar impostos

De moment, el Govern no ha mostrat públicament intencions de complir amb les reclamacions de les entitats (ni amb el mandat parlamentari del ple de pobresa) per fer més progressiu el tram autonòmic de l'IRPF i Successions i Donacions. Malgrat que Artur Mas va reclamar no fer dels comptes “una batalla ideològica”, Convergència ha començat a cavar una trinxera per evitar que es toquin els dos tributs. I va aconseguir que ERC se sumés a aquest objectiu en el debat de política general: la unió de Junts pel Sí, PP i Ciutadans per rebutjar una proposta de la CUP perquè les rendes altes paguessin més IRPF i canviar Successions i Donacions va provocar l'enuig de els grups d'esquerra.

D'altra banda, Cubel destaca que una bona part de les persones en situacions de pobresa no arriben al mínim per declarar IRPF. “No cal fer-ho tot amb l'IRPF. Per combatre la pobresa són més eficaces les transferències, com ara una renda mínima garantida”, explica. El projecte de Renda Garantida de Ciutadania (RGC), una altra de les demandes de Pobresa Zero, s'està eternitzant al Parlament per les disputes entre els partits.

Aquest divendres, a la sortida de la reunió de la comissió de seguiment dels acords del ple de pobresa, la diputada de Catalunya Sí Que es Pot, Marta Ribas, va explicar que havia preguntat al vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, si els pressupostos de 2017 inclourien la renda mínima i canvis progressius del sistema fiscal. “Encara estic esperant la resposta”, va sentenciar la diputada.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats