Pujol torna al Parlament sense haver aclarit les incògnites sobre l'origen de la seva fortuna
L'expresident Jordi Pujol tornarà aquest dilluns al Parlament, en aquesta ocasió cridat per la Comissió d'investigació sobre el Frau i la Evasió fiscal, per donar explicacions sobre les acusacions de corrupció que pesen sobre ell. Serà la tercera vegada que comparegui després de la seva confessió pública d'haver mantingut diners ocults a l'estranger. La primera vegada ho va fer davant el Parlament, a la comissió d'assumptes institucionals, la segona davant la jutgessa Beatriz Balfagón, que va citar-lo com a imputat amb la seva dona, Marta Ferrusola, i tres dels seus fills en la causa oberta després de la confessió del patriarca.
La tercera compareixença de l'expresident es realitzarà a petició de la comissió sobre el frau, que al desembre va decidir citar tota la família Pujol. Els primers de passar pel Parlament seran Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i el fill gran de tots dos, Jordi Pujol Ferrusola, que estan citats aquest dilluns. Oleguer, Oriol i Pere han estat cridats pel 2 de març, i el 9 del mateix mes hi acudiran els tres restants, Mireia, Marta i Josep. En aquest moment, dels 9 membres de la família Pujol-Ferrusola, només Josep no està imputat en alguna causa judicial.
Jordi Pujol tornarà a veure's les cares amb els diputats en una conjuntura molt diferent a la que ho va fer en l'anterior ocasió, quan va anar sense que encara pesés la imputació judicial sobre ell. En aquella compareixença, l'expresident es va limitar a explicar la història de com el seu pare, Florenci Pujol, havia guanyat els diners que suposadament després li va deixar en herència a un compte andorrà, sense entrar a respondre a les preguntes dels diputats. Pujol es va permetre's aleshores fins i tot esbroncar als membres de la cambra amb unes paraules que ja s'han convertit en cèlebres: “Si es talla la branca d'un arbre”, va dir l'expresident en to aspre, “cauran totes”.
Aquesta vegada l'expresident va a la Cambra catalana estant imputat i sense haver donat explicacions sobre l'origen de la seva fortuna. Pujol no ha pogut justificar amb documents que els diners provinguessin del seu pare i ha canviat de versió. Mentre en la seva confessió de juliol l'exlíder nacionalista parlava d'“herència”, posteriorment va parlar de “llegat” per justificar la falta de documents testamentals. En la seva declaració davant la jutge, Pujol va negar haver-se fet mai càrrec dels diners amagats, que segons la seva història haurien custodiat Delfí Mateu, soci del seu pare a Banca Catalana, després el seu cosí Joaquim Pujol i finalment el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola.
Revelacions a la 'Comissió Pujol'
A la complicada situació judicial se li suma el fet que Pujol arriba a la comissió batejada extraoficialment amb el seu nom precedit per diverses declaracions inculpatòries per part d'anteriors compareixents. L'ex fiscal Carlos Jiménez Villarejo, un dels juristes que va preparar la querella contra Pujol per Banca Catalana, va acudir al gener a la comissió i va assegurar que l'expresident tenia la capacitat de condicionar els jutges. A més, Villarejo va demanar que el jutge busqués en el sumari del judici de Banca Catalana l'origen de la fortuna de Pujol perquè va considerar “raonable” traçar causalitat entre els diners ocult i l'enfonsament del banc.
Més lluny va arribar José Matas Zapata, coronel de la Guàrdia Civil retirat, que havia estat destinat a Andorra i a qui se li atribueix haver espiat per al CNI. Zapata va assegurar davant la comissió que Marta Ferrusola va viatjar entre 1991 i 1997 al país pirinenc cada dos o tres mesos acompanyada d'algun dels seus fills per ingressar diners, “encara que en aquell moment ningú pensava que eren diners bruts”, va assegurar l'excoronel. Matas Zapata coneixia els viatges de l'esposa de Pujol ja que ell era l'encarregat de gestionar que els Mossos d'Esquadra encarregats de l'escorta de Ferrusola poguessin accedir a Andorra armats, i algunes informacions li atribueixen haver estat l'home de confiança de la família Pujol al país veí.
L'última revelació important en la comissió es va produir el dia 16 d'aquest mes, quan va comparèixer Francesc Cabana, cunyat de Jordi Pujol i cofundador de Banca Catalana. El marit de la germana petita de l'expresident va assegurar davant els diputats que mai van saber que Florenci Pujol hagués deixat un llegat per als seus néts, i va descartar que la fortuna ocult pogués provenir dels negocis de l'avi. “Florenci Pujol va fer diners, però no massa”, va assegurar Cabana.
Preguntat per la possibilitat que els diners andorrans procedissin del buidatge de Banca Catalana, el cunyat de Pujol va assegurar que era impossible perquè l'expresident havia donat les seves accions. Però va explicar que, després de la compra de l'entitat per part del Banc de Vizacaya, les accions que valien una pesseta es van revaloritzar un 300% o 400%. Si Pujol hagués guardat les seves accions en lloc de donar-les podia haver recuperat una part substancial dels diners inicial, valorat en uns 188 milions de pessetes, una xifra no llunyana dels 140 milions que assegura que va deixar el seu pare a llegat.
