El trencaclosques català complica els pressupostos de la Generalitat
Catalunya és la única comunitat autònoma que encara no ha aprovat els pressupostos i el seu president, Artur Mas, haurà de suar de valent per aconseguir un acord. I és que aquest any, els pressupostos de la Generalitat depenen del difícil trencaclosques en el que s’ha convertit la política catalana. El Govern està lluny de la majoria i necessita el suport d’ERC o del PSC per poder aprovar els seus comptes. Existeixen altres sumes, però en l’actual context polític semblen impossibles.
Sobre el paper, l’aliat d’Artur Mas hauria de ser Oriol Junqueras, que és qui el passat mes de desembre va tancar un acord amb CiU per garantir la governabilitat de Catalunya i qui va votar a favor de la investidura d’Artur Mas com a President. Però el líder d’ERC ja s’ha reunit tres vegades amb Artur Mas i encara no ha aconseguit desencallar la situació. Si els pressupostos sempre són difícils, aquests encara ho són més. El marge de dèficit que fixa el Govern central (és a dir, la diferència entre el que es té i el que es gasta) obliga a reduir encara més la despesa pública i això implica més retallades socials. Esquerra no vol assumir aquestes retallades, que comportarien acatar el discurs d’austeritat que imposa la troika i colpejar una vegada més a les classes populars, que són les que més necessiten els serveis públics. Per complir el sostre del dèficit del 0,7% que imposa el govern de Mariano Rajoy, caldria reduir la inversió uns 4.800 milions d’euros.
La proposta d’ERC, obsessionada amb la consulta, és prorrogar els pressupostos de l’any passat. “No és cert que prorrogar els pressupostos comporti la caiguda de l'actual Govern, ni tampoc que es freni el procés sobiranista, sinó que hi hauria un Govern amb un pressupost prorrogat que prepara un procés de consulta”, ha dit Anna Simó, portaveu d’ERC.
Per intentar convèncer als republicans, des de CiU insisteixen en que si no hi ha pressupostos, no hi ha consulta i, al mateix temps, han intensificat les negociacions amb Rajoy per intentar que augmenti el sostre del dèficit. Si el percentatge augmentés fins a l’1,5%, per exemple, les retallades haurien de ser 3.000 milions i si pugés fins al 2%, es quedarien en 2.000 milions. ERC ja ha anunciat que si Mas aconsegueix que Rajoy pugi el marge fins al 2%, donarà suport als pressupostos. “Si després hi ha una flexibilització del sostre del dèficit, o el Govern espanyol paga al de la Generalitat els 8.000 milions d'euros que li deu pel sistema de finançament actual i les inversions previstes en l'Estatut, llavors és molt fàcil fer un decret per adaptar els comptes a la nova realitat”, ha afegit Simó. Però tot i el canvi de to que arriba des de Madrid, és molt difícil que creixi tant el marge.
La situació de Rajoy tampoc és gens fàcil. Una Catalunya paralitzada és un luxe que l’Estat no es pot permetre però si el president espanyol incrementa el marge del dèficit a la Generalitat, la resta de comunitats, que també estan ofegades, protestaran.
Si l’acord pels pressupostos amb ERC és difícil, amb els socialistes encara sembla més llunyà. El primer secretari, Pere Navarro, va anunciar aquest cap de setmana que qualsevol acord amb una altra formació es decidirà per mitjà de referèndum entre la militància, però continua sent una opció molt difícil, tot i la voluntat de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho que li ha demanat a Mas que torni a la “centralitat” i busqui “un acord de governabilitat amb el PSC”.
Així les coses, Artur Mas depèn, paradoxalment, d’un gest de Mariano Rajoy per convèncer a Oriol Junqueras i aconseguir una mica d’oxigen. El President sembla que es trobi en un carreró sense sortida però en política, com en qualsevol negociació, els ultimatums acostumen a ser falsos i les posicions inflexibles mai ho són tant.
