Sovint hi ha crítiques que expressen que no hi ha una opinió pública europea ben informada. No obstant això, a mesura que el procés d'integració europea avança, els mitjans de comunicació han estat dedicant més recursos i espai per a la cobertura d’afers europeus. En aquest sentit, la informació disponible pel ciutadà interessat ha augmentat considerablement en els últims anys. Alhora, els mitjans de comunicació nacionals han passat de ser mers transmissors d'informació a tenir la seva pròpia veu en els assumptes europeus. En aquest sentit, els mitjans de comunicació s'han convertit en actors capaços d'influir en les opinions dels ciutadans, contribuint així a l'emergència d'una esfera pública europea.
El present estudi analitza si una europeïtzació de la mitjans de comunicació ha tingut lloc. Aquest problema es durà a terme mitjançant l'anàlisi de com els diaris nacionals proporcionen la informació a Europa. Els resultats permetran determinar si està sorgint una esfera pública europea. L'estudi compara la cobertura realitzada per La Vanguardia (Espanya), The Guardian (Regne Unit) i Le Monde (França) en relació amb les eleccions al Parlament Europeu de 2009, els últims passos en la ratificació del Tractat de Lisboa i la seva entrada en vigor, el nomenament d'Herman Van Rompuy com a president del Consell Europeu i Catherine Ashton com a alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i finalment, però no menys important, la Cimera del Clima de Copenhaguen.
Els resultats revelen que alguns dels temes europeus han experimentat una certa europeïtzació d'interès, superant les fronteres nacionals i l'expansió a altres mitjans de comunicació europeus. No obstant això, encara hi ha una manca de debat europeu en les esferes públiques nacionals.
Encara que es pot dir que l'europeïtzació de l'esfera pública en els mitjans de comunicació poc a poc va sorgint, donada la millora de la comunicació política transnacional en les diferents esferes públiques, la seva consolidació requereix que els ciutadans s'involucrin més en el debat públic sobre els assumptes europeus.
En aquest sentit, la Unió Europa ha de posar sobre la taula un esforç més gran per comunicar la seva missió i el funcionament d'una manera més comprensible per als ciutadans. Per la seva banda, el desenvolupament de la premsa en línia s'ha ofert recentment noves possibilitats per a la creació d'una xarxa paneuropea de periodisme d'alta qualitat. Si això s'aconsegueix, llavors, sens dubte, contribuirà a la consolidació d'una esfera pública europea.
Aquest és un extracte de l’obra guanyadora del primer premi 'Cataluña Europa Segle 21' organitzat per la Fundació Catalunya Europa . L’objectiu no és un altre que reconèixer aquells treballs que tenen una aproximació analítica original i inclouen investigació aplicada comparada d’excel·lència dins del marc de la Unió Europea. La guardonada va ser Laura Batalla amb l’obra ‘The Significance of EU Topics in National Media’. Aquest any, i seguint amb la dinàmica d’investigació, la Fundació Catalunya Europa convoca la segona edició d’aquest certamen.
Si voleu llegir tota l’obra de Laura Batalla cliqueu en el següent enllaç: http://catalunyaeuropa.net/img/pdf/PREMI_guanyador_2.pdf
Sobre este blog
La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.
