El foc posa fi a unes Falles que aspiren a ser patrimoni de la humanitat

Els 760 monuments d’art efímer, reivindicatiu, colorista i evocador de les Falles de València, valorats enguany en set milions d’euros, han cremat aquesta matinada en la “cremà” després d’hores de pluja intermitent i amb l’anhel que les festes de 2017 brillen ja com a patrimoni de la humanitat.

La Unesco haurà de decidir al final d’enguany si la festa de les Falles mereixen ser catalogades com a patrimoni cultural immaterial, i per això les Falles del 2016, juntament amb administracions públiques i organismes culturals, han tret múscul davant dels ambaixadors que han vingut a comprovar-ho.

Cinc anys després de la primera petició formal de l’Ajuntament, la candidatura davant de la Unesco ha aconseguit l’espenta política i cultural de tots els sectors i actors implicats en aquestes festes, esperançats per a assolir finalment un objectiu que donaria encara més projecció internacional a una de les cites clau del calendari turístic espanyol.

El foc que dóna sentit cada any a aquesta tradició va començar a il·luminar València a les deu de la nit, primer de tot amb les falles infantils i dues hores després amb les “grans”, sense oblidar les premiades –entre aquestes la de Cuba-Literat Azorín, elegida la millor del 2016– i, sobretot, la gran protagonista un any més de totes, la municipal de la plaça de l’Ajuntament, punt neuràlgic del turisme més faller i festiu.

El gegantí artesà faller sense rostre, obra del ja habitual en aquest enclavament Manolo García –seus van ser els imponents Moisés (2014) i el lleó del Congrés (2015)–, ha sucumbit també a les flames purificadores de la tradició valenciana, enfundada en focs artificials, adornada per les llàgrimes de la fallera major i empesa per l’afany que donarà pas a les falles de l’any que ve.

Els seus vint-i-tres metres d’alçària van cremar en un gran espectacle pirotècnic després de l’última ordre llançada per Alicia Moreno des del balcó consistorial, acompanyada per l’alcalde, Joan Ribó, i el president de la Generalitat, Ximo Puig, entre altres autoritats autonòmiques i locals juntament amb representants de la cultura, la política, la diplomàcia i el periodisme.

S’han lliurat de les flames els ninots d’un llaurador valencià tocant la guitarra, acompanyat d’un xiquet i un gos (obra de l’artista Manuel Algarra per a la falla Almirall Cadarso-Comte d’Altea) i d’un pallasso del circ rus pintant un lleó de drap, mentre és observat per una xiqueta vestida amb roba de ballet (Sergio Gómez Ferrer per a la falla infantil de Sueca-Literat Azorín).

Ambdós van ser indultats amb els vots dels aficionats en l’Exposició del Ninot, celebrada enguany per primera vegada i amb gran èxit de públic a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Oratge inestable i gran afluència de visitants

Oratge inestable i gran afluència de visitantsL’última jornada gran de les festes va estar marcada per l’oratge inestable i la gran afluència de gent. Una marea incessant de paraigües, caputxes i impermeables va posar el color al centre de la ciutat i els barris amb els monuments més mediàtics en un dissabte especialment populós, pel fet de coincidir en cap de setmana i amb l’inici de les vacances de Setmana Santa.

La pluja va obligar a desconvocar la ja tradicional Cavalcada del Foc pel centre de la ciutat, la suspensió de la qual, anunciada al migdia, hagué de ser vociferada des de cotxes policials a penes uns minuts abans de l’inici oficial davant del desconeixement de milers de turistes i curiosos que l’esperaven en ple carrer de Colom.

Escassa presència política

Escassa presència políticaQueden arrere ja unes Falles marcades per la política i la justícia, ja que el seu desenvolupament ha anat paral·lel al procés judicial contra el grup municipal popular per possible blanqueig, l’ofensiva política contra l’exalcaldessa i actual senadora Rita Barberá i la visita dels líders del PSOE i C’s, Pedro Sánchez i Albert Rivera, capficats en plena negociació postelectoral.

Precisament Barberá, durant 24 anys gran protagonista d’aquestes festes –i a qui continuen satiritzant els artistes en les seues falles–, ha estat la gran absent no sols del balcó consistorial, buit d’invitats governamentals i del PP, sinó de la mateixa vida festiva valenciana.

Per contra, Joan Ribó, com a alcalde, i Pere Fuset, com a regidor de Festes (ambdós de Compromís), han pres el comandament de la vida josefina i aquest últim s’ha erigit com el gran i inesperat actor principal d’unes festes que també han tingut bous, concerts i la tradicional i massiva Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats.

València, aliena enguany a l’Hora del Planeta per motius obvis, viurà aquest diumenge encara amb la ressaca fallera, més bon oratge, la jornada final de la seua fira taurina, la faena incessant de les brigades de neteja i l’explosió dels últims petards el soroll incessant i tronador dels quals ha estat, un any més, la banda sonora de tota la ciutat.