Capella de Ministrers recupera la música popular i l'allibera dels missatges masclistes

Sentir el Bolero de Guadassuar amb arpa, violes i sobretot amb una lletra que enllaça la tradicional amb l'innovador “bolero de la dona lliure”. Quan la lletra popular parlava de tocar-li el cul a les xiques l'adaptació del poeta Marc Granell diu “les dones no som ni volem ser de ningú que ens ordene el que hem de fer”. És només un dels versos que omplen les 15 cançons vocals i instrumentals del nou disc de Capella de Ministrers, Arrels.

80 minuts d'excel·lència musical on el grup de música antiga aborda el cançoner popular valencià –de Morella fins a Xixona– des de la perspectiva històrica. Mentre el folck aborda la música popular tradicional des de la música moderna, la singularitat d'Arrels és que fa exactament el contrari, la toca amb la música que en aquell mateix moment es cantava a l'acadèmia i les cases nobles.

Capella de Ministrers porta més de 30 anys als escenaris en els quals ha recuperat la música valenciana des de l'Edat Mitjana fins al barroc, l'ha interpretada arreu del món i ha recollit premis en els països més allunyats culturalment parlant. De fet, Arrels és el disc número 56 de la formació i tot i que entra en registres nous per a ells, respon a la mateixa voluntat de rescatar el patrimoni artístic valencià que els ha guiat fins ara.

“Els valencians tenim la sort de conservar un patrimoni musical de dimensions gegantesques 11.700 peces de música i literatura tradicional”, assegura el musicòleg Josep Vicent Frechina. I enmig d'aquesta immensitat la tasca de recuperació de Capella de Ministrers i el director Carles Magraner és una espècie de conselleria d'exportacions de la música clàssica valenciana. Arrels s'ha publicat en 4 idiomes i es distribuirà en 28 països.

“Arrels eleva a la categoria d'espectacle demostracions culturals que en el seu moment només tenien aplicacions pràctiques com el cant de batre”, explica emocionat Frechina. El cant de batre eren les cançons que es mussitaven al matxo perquè treballara el camp amb més eficiència. A Arrels en canvi t'inteprel·la amb la bellesa i el virtuosisme de la Capella de Ministrers. Per a Frechina, flamenc a banda, la música tradicional valenciana és una de les més riques de l'estat i en aquest disc es reuneix tota la polifonia històrica al no distingir-se la música considerada culta de la inculta.

El disc s'arrodoneix amb la sensibilitat de cinc poetes valencians, Vicent Andrès Estellés, Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner, Begonya Pozo i Isabel Robles, a qui Carles Magraner està molt agraït. “No estàvem a gust repetint algunes lletres masclistes i vam pensar en actualitzar-les reformulant la tradició oral dels versaors”, explica Magraner. I el resultat és un reencontre esplèndid entre la tradició oral, la literatura i la música.

El poeta Marc Granell, reticent d'inici a aquest tipus de col·laboracions, que veu quasi com “un pecat” s'ha quedat molt satisfet i agraït amb el resultat. Si en l'adaptació del Bolero de Guadassuar escriu la seua part més reivindicativa, en les Peteneres de la Vilavella es desplega el Granell més autèntic, el poeta de la mort i el sentiment.

Capella de Ministrers ha fet en Arrels una recerca històrica i musicológica que ha permès establir els vincles entre la tradició oral i altres formes més arcaiques de composició que formalment utilitzen elements comuns i estructures harmòniques similars. Per això ha comptat amb la col·laboració dels cantants Josep Aparicio ‘Apa’ i Elia Casanova, i músics com Sara Águeda (arpa), David Antich (flautes), Pau Ballester (percussió), Robert Casis (tiorba i guitarra), Lixsania Fernández (viola i violone), Eduard Navarro (bandurria, cornamusa i dolçaina) i Aziz Samsaoui (qanun).

Capella de Ministrers presentarà el proper 28 de juny, en el Festival Serenates, que organitza la Universitat de València i l'Institut Valencià de Cultura.