Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El Gobierno carga contra el PP por el recibimiento de Ayuso a Milei
Un juez conservador, seis folios y una “hipótesis” para resucitar la causa contra Oltra
Opinión - Una medalla fake para Milei. Por Esther Palomera
Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Mercè Pérez: “Els valencians som un poble que hem sabut generar cultura i riquesa, al marge de les institucions i en situacions adverses”

Mercè Pérez està al capdavant de l’editorial Sembra des del 2019 com a directora editorial.

0

Sembla que fou l’altre dia quan vam començar a veure llibres de Sembra Llibres als aparadors de les llibreries, a la Fira de Vivers, a la Plaça del llibre. Eren uns llibres moderns, diferents, acurats i atractius, amb una selecció d’autors, molts d’ells, desconeguts encara a les nostres latituds. Allò començava tímidament l’any 2014, quan de la mà de Xavi Sarrià, actualment encara molt present en el projecte, i l’editor Joan Carles Girbés, es va crear el projecte Sembra des de Carcaixent, una editorial independent i cooperativa que naixia amb molta voluntat i dubtes, però decidida a sumar experiències i esforços per poder continuar endavant.

Aquesta era la filosofia d’eixida de Sembra i en ella s’han mantingut. Creuen en la interrelació entre editors, lectors, autors i editors; en l’intercanvi d’idees, en aprendre els uns dels altres. Són un projecte obert que dialoga constantment amb els lectors i que intenta agafar-li el pols a la societat.

Una ullada al seu catàleg ho evidencia: hi trobem una col·lecció d’assaig que va sorgir amb un llibre clau i necessari el qual trencava un silenci incòmode i dolorós per a la societat valenciana, Lluitant contra l’oblit, de Laura Ballester. I a partir d‘ací, la col·lecció ha continuat publicant llibres que cobreixen altres buits i silencis: és el cas d’Autòpsia d’un país, del periodista Lucas Marco, o Viure, morir i nàixer a Gaza, de David Segarra o Florencio Pla, “La Pastora”, d’Elena Solanas. Sembra s’ocupa d’aquests llibres i posa en relleu veus i llegats importants: Ovidi Montllor, Montserrat Roig, Miquel Martí i Pol, Manuel de Pedrolo o Vicent Torrent, més recentment, de la mà de Josep Vicent Frechina,

Tot això és Sembra, però també Llavors, una col·lecció de literatura juvenil molt característica pels temes i l’enfocament que presenta: un catàleg d’autors compromesos amb temes socials que trenquen esquemes. És el cas de Jason Reynolds, un dels punts forts del catàleg de l’editorial i d’una col·lecció que, com el seu nom indica, posa la llavor en futurs lectors. I per descomptat, la col·lecció de Narrativa, amb una presència forta de literatura d’autora, amb noms com Virgine Despentes o Kopano Matlwa, dues veus potents i apostes clau del catàleg, però també la col·lecció de Bàsics, Clàssics, i la més recentment, els Àlbums il·lustrats. En definitiva, un catàleg que compleix ara deu anys, que comença a prendre solidesa, i que mostra continuïtat.

Tocant de peus a terra, sabent fins on poden arribar, la seua editora, Mercè Pérez, és una ment creativa alhora que molt racional: li agraden les dades, tenir-ho controlat, si cal, es dissenya els seus excels on pot compatibilitzar quins llibres estan en el mercat editorial, quins autors, quines traduccions i, en especial, quines absències hi ha. Una editora que observa, analitza i aleshores pren decisions. Com li agrada dir: “els de Sembra des de fora semblem una guerrilla més gran, i no ho som, però treballem amb el que tenim per estar presents al màxim a la societat i al mercat editorial”. Amb un xic d’ambició i un bon pessic de reptes, en Sembra treballen a la recerca d’un equilibri que els ajude a fer-se un nom, un espai, i mantenir-se dins del sector.

He quedat amb Mercè Pérez al musical de Benimaclet. És dilluns, la setmana arrenca i comença la primera frescor a València, però com que és migdia el sol ja reconforta de tots els mals. L’espere prenent un te calent i des del finestró del local, molt acollidor per cert, observe els moviments de la gent d’un barri que al migdia bull de vida.  

Des de 2018 Sembra Llibres té l’oficina de l’editorial a aquest barri tan peculiar de la ciutat, i no és casual, conta Mercè: “Tenim llaços vitals amb aquest barri. No estem ací per casualitat, sinó que ens sentim molt units i vinculats a Benimaclet”. De fet, és un barri molt valencià amb traçats i cases encara típiques de l’horta, amb l’horta, la que se n’ha salvat, molt propera. Comunicat per tramvia i autobusos amb tota la ciutat, és un barri-poble a un costat de l’urbe, on conviuen les famílies de tota la vida amb milers d’estudiants que s’hi allotgen per l’atractiu sòcio-cultural del barri, els preus “més populars”, i per la proximitat a diversos campus universitaris. Un barri bohemi també, molts artistes i professions liberals l’han triat com a destinació de residència. Un barri popular, de mestissatges, on els nouvinguts’hi mesclen potser amb més naturalitat i facilitat que no pas en altres barris. Un barri que acull la cultura: hi trobem el musical, la colla de dolçainers i tabaleters “Estrela roja”, el Cau Muixaranguer de València, i diverses llibreries dinàmiques que no paren d’acostar els llibres i els escriptors a la gent del barri i de la ciutat. Parle de La Repartidora, La Rossa, La Traca i la llibreria Primado, una mica més apartada, però quasi tocant-li els peus al barri.

A més, Benimaclet és un barri fester, amb carnestoltes, concerts al carrer, de vegades un pel massa i tot, pensant en el descans dels seus veïns. Però sobretot és un barri amb un teixit associatiu gran i divers, un barri on cada dia passen moltes coses, i entre elles, una editorial petita i independent, però ambiciosa, que treballa pensant en tot allò que pot fer la literatura pels lectors i per la societat, la qual cosa, encara que a primera vista semble que poca cosa, és molt. Amb Mercè Pérez conversem de tot això.

Com, quan i per què naix Sembra?

Ara justament estem plantejant com celebrar els primers 10 anys, encara no sabem ben bé com, però alguna cosa farem, segur. Vam nàixer el 2014 a Carcaixent, de la mà de Xavi Sarrià i Joan Carles Girbés. Ells tenien la voluntat de crear una editorial independent, i van nàixer com una cooperativa, amb la idea de publicar una literatura juvenil que s’escapara d’etiquetes per edat i també d’oferir als lectors una col·lecció de llibres d’assaig, un assaig crític i social, on s’inclogueren temàtiques connectades amb el nostre territori. I ens hem anat consolidant sobre aquests tres eixos: ser una editorial independent, treballar una col·lecció de llibres juvenils potent, diferent, amb un to crític, i una col·lecció d’assaig que interpel·le els lectors, la vam començar precisament amb el llibre de Laura Ballester sobre l’accident del metro de València, Lluitant contra l’oblit.

 

Qui són Sembra?

Estigué amb nosaltres una temporada Borja Català, però en l’actualitat som un equip format per tres persones, més tot el treball que encarreguen a professionals de fora: traduccions, correccions, disseny, maquetació. L’equip fixe som  Xavi Sarrià,  a càrrec de la imatge de l’editorial i qüestions artístiques, Samuel Fenollosa, que s’ocupa de les tasques de comunicació, promoció i la part didàctica, i jo que faig les tasques de la direcció editorial i literària.

Podem començar a parlar de Sembra Llibres com un projecte consolidat, després de deu anys?

Sí, ens hem consolidat, som una editorial independent de referència al País Valencià, però també en la resta dels Països Catalans, sobretot en la nostra dedicació a tractar temes crítics i socials a través de la literatura, i molt especialment, en la literatura juvenil. Però també en l’assaig, tant en la col·lecció No ficció com en Bàsics, on fem uns llibres arrelats al territori. És el cas del llibre de Laura Ballester, però també llibres com Venim de lluny, Història del feminisme al país Valencià, o Autòpsia d’un país, Vicent Torrent. La cançó popular,  Florencio Pla, “La Pastora”. I amb la narrativa, a poc a poc hem anat incorporant traduccions d’altres literatures, realitats i impulsos que crèiem ens deien moltes coses, com  els llibres de Kopano Matlwa o Virgine Despentes, alhora que hem cuidat també els autors i autores nostres. Hem tractat d’obrir-nos al món, creant noves col·leccions properes a la nostra visió del món i a  la nostra manera de com anar fent i consolidant part del nostre catàleg editorial.

Quin balanç en fa, des de l’inici fins avui?

Crec que la nostra manera de treballar ens ha servit per a estar presents dins de l’edició independent en català i trencar les fronteres institucionals que generen les comunitats autònomes. I per això, per poder estar-hi presents hem unit esforços també amb diferents editorials amb qui compartim idees i maneres de treballar a traves de l’associació d’editorials independents, Llegir en Català, i ho fem des de la cooperació, i no des de la competició. Ens uneix la manera com treballem els llibres, quins tipus d’autors ens agraden, compartim espais de pensament i de visió editorial i, a més, estar junts ens ajuda a poder fer coses de cara a l’exterior que de manera individual seria impossible, com ara anar a les fires i tenir una parada compartida, publicar un catàleg conjunt anual on estem presents les onze editorial que en formem part, i organitzar de tant en tant i en llocs diferents, esmorzars amb els llibreters per intercanviar idees amb ells i donar-los a conèixer les novetats que tenim. Apropar-nos als llibreters és clau perquè ells i elles són una baula importantíssima entre els llibres i els lectors. I de cara endins, ens permet fer consultes entre nosaltres, resoldre dubtes, ajudar-nos a trobar traductors. En definitiva, ens ajuda a tindre un suport al teu voltant i saber que no estem a soles. Igual que també el tenim a través de l’Associació d’Editors del País Valencià, que ens proporciona ajudes i suport per a estar presents a la Fira del Llibre, a la Plaça del Llibre, i per a mantenir contactes i bona comunicació amb altres editorials valencianes i d’altres llengües.

Cooperar vs competir, una dialèctica actual i interessant...

El nostre projecte ha nascut per cooperar, per descomptat que les xifres han d’eixir, però ajuntant esforços és més fàcil. Creiem que la cultura és una eina més necessària que mai i el nostre nom com a editorial és ja molt simbòlic, Sembra. Volem aportar el nostre entusiasme per sembrar idees i il·lusions. Parlem de sembrar llibres.

Quan arriba vostè a l’editorial?

Ara estic al capdavant de Sembra, però hi vaig entrar el 2017 com a responsable de didàctica, i a partir del 2019 vaig passar a ser-ne cooperativista i a fer-me càrrec de l’edició. Ara mateixa la cooperativa la formem tres socis: Xavi Sarrià, Samuel Fenollosa i jo. Entre tots ho parlem tot, però les tasques més específiques d’edició les assumisc majorment jo.

I en arribar vostè es traslladen a València, concretament al barri de Benimaclet.

Sí, vam triar Benimacle per diverses raons. Tenim llaços vitals amb aquest barri, no estem ací per casualitat, sinó que ens sentim molt units i vinculats a aquest barri. És un lloc molt particular. Per començar, les llibreries hi estan molt presents i actives. Hi ha La Repartidora, La Rossa, La Traca, i fins i tot la Llibreria Primado que, tot i que no està dins del barri, està molt propera i connectada amb ell. I també hi ha un bon teixit associatiu i d’idees, de pensament i valors. De seguida que demanes o proposes res, hi trobes complicitat. És un veïnat que respon molt bé a les iniciatives socials i culturals.

Des de Sembra, tenen la sensació d’haver creat comunitat lectora?

Sembra té el seu públic lector. Tenim una gent que ens llegeix i ens segueix, que valora el que publiquem i que esperen les nostres novetats i les segueixen tant a les xarxes com a les llibreries. Hi ha un tipus de públic que ens busca, ens llegeix i ens espera. A més, també hem consolidat una comunitat de lectors important en l’àmbit escolar i els nostres llibres els llegeixen en molts centres. Hi ha llibres que han estat tot un èxit, com ara La ment fora de mapa, Un monstre em ve a veure, o Totes les cançons de Xavi Sarrià, que va per la catorzena edició. Tenim un públic lector que ens busca i ens recomana. Alguns són lectors de llibreria, però també de biblioteca, i una part important per nosaltres és el professorat que busca temes i enfocaments diferents de lectura per al seu alumnat, i en aquest sentit, arribem a centres tant del País Valencià, com de Catalunya i de Les Illes. Tenim autors de tot arreu que escriuen cadascú amb el seu model de llengua, siga oriental o occidental, i això no és un problema, perquè el que interessa és el llibre, la proposta dels autors, el model de llengua passa a ser una qüestió secundària, tots ens entenem entre tots, no és cap obstacle. Per exemple, Muriel Villanueva, que és valenciana, escriu en català oriental i la llegeixen a tot arreu, o el cas del llibre La fallera calavera, per exemple, és un llibre escrit en occidental que ha funcionat molt bé fora de casa nostra, o el llibre No hi havia a València... de Mercè Climent, que funciona de meravella a tot arreu de l’àmbit català i està escrit també en occidental. I en el cas d’ Amb fil de seda, de Muriel Villanueva, l’autora hi juga amb els dos models de llengua, segons els personatges, i els fa alternar i conviure amb molta naturalitat.

Quin és el seu perfil de lectors?

Hem estat capaços de crear un perfil de lectors molt ample i amb moltes dones lectors, ja saps que les dones llegeixen molt estadísticament parlant. Ens hem apropat al lector jove, dins i fora de les recomanacions escolars. Però també als lectors entre 30 i 45 anys, els quals busquen llibres que els parlen del seu entorn, que potser no tenen un perfil tan crític ni polític, però que s’apropen a nosaltres buscant els nostres llibres, i això, en part, perquè treballem sempre sobre tres potes importants: fem llibres per a totes les edats, per a lectors de totes les condicions socials i cobrim tot el territori de parla catalana. A més, ho fem sense deixar d’estar centrats ací, en la nostra realitat valenciana. Trobe que hem sabut projectar-nos i obrir portes, com també han fet altres companys. Aquesta ha estat la nostra filosofia inicial i així hem seguit. No volem simplement crear etiquetes, llibres juvenils, llibres d’assaig, sinó fer llibres que puguen interessar lectors de diferents edats i condicions i, sobretot, volem estar presents com a editorial en molts llocs, per això estem presents a les xarxes i a llibreries de diferents llocs, a fires, i no només a casa nostra. En aquest sentit, el fet de formar part de Llegir en Català, on no hi ha cap restricció territorial, és de gran ajuda i molt esperonador.

Autors com ara Jason Reynolds ha estat una aposta clau per a vostès.

Ha estat un encert publicar-lo, no només perquè és un best-seller, sinó perquè ha estat nominat al Llibre Protagonista Jove que convoca el Consell Català del llibre Infantil i Juvenil, i això és important, perquè és un premi que atorguen els lectors, ells són el jurat. Més de 2.000 joves lligen el llibre i donen el premi. Enguany Tot per l’aire és finalista Premi Protagonista Jove (15-16 anys) 2022-2023 i aviat sabrem si ha guanyat o no. Publicar Reynolds ha estat un encert, a més, és un autor que no està publicat en castellà.

Altres autors clau del seu catàleg?

Enguany hem tornat amb Virgine Despentes, ara amb el seu llibre Benvolgut imbècil, és una autora ja coneguda pels nostres lectors i aquest darrer llibre seu està funcionant molt bé. I per descomptat, la joia del nostre catàleg, Kopano Matlwa. Una autora que va eixir al mateix temps publicada en català i en castellà, i que ens ha dut moltes alegries. És una autora que es ven molt i es recomana molt, l’orella a orella en aquest cas ha funcionat perfectament. Sobretot el seu llibre Florescència, un llibre traduït per Elisabet Ràfols-Sagués, publicat el 2019, i que està fent el seu recorregut encara.

Com conformen el seu catàleg?

Sembra és una editorial on ens impliquem molt, nosaltres triem els llibres, i és clar, hi ha llibres que els tens més estima, com és el cas de Florescència, que esmentava adés. Un llibre que només llegir-lo, vaig decidir dur-lo al catàleg, i per això li tinc una estima especial, perquè vaig apostar per aquesta autora des del primer moment. És un llibre que ens mostra com és Sudàfrica avui, el grau de violència amb què encara viuen, i com entre els seus ciutadans, també entre els negres, hi ha diferències socials i de fronteres. És un llibre que ens ajuda a trencar mites sobre Àfrica, a trencar aquesta visió europea-blanca, i una lectura que ens ajuda a replantejar-nos moltes coses des de la ficció.

Quins són els reptes de Sembra, ara per ara?

Un dels reptes és poder estar presents en el mercat editorial i que se’ns tinga en compte dins de la voràgine de les novetats. Estàs en un món on hi ha grans segells editorials i amb una estructura gran i uns mitjans de comunicació propis o mig controlats. Trobar el teu espai enmig d’aquet allau, quan ets petit i independent, és tot un repte,. Per això, aspirem a què se’ns tinga presents en els mitjans de comunicació, a les llibreries, a les biblioteques. A Sembra som una guerrilla, perquè sembla que som més gent dels que realment som. La gent es pensa que som un equip més gran del que realment som i per què? Perquè combatem molt perquè els nostres llibres estiguen més presents, i això ho aconseguim amb una marca molt visual. Però també amb la nostra presència a les xarxes, amb una pàgina web molt dinàmica, i així fem que la gent ens conega, que ens tinguen en ment i que es paren a buscar-nos. Tractem d’estar el màxim presents possible amb els mitjans que tenim.

Com defensen i acompanyen els seus llibres?

Els llibres els defensem molt individualment, cosa que els costa més als grans segells. Fem catorze llibres a l’any com a màxim, de manera que ens queda temps i marge per acompanyar cada llibre en el seu recorregut, a través de presentacions, d’estar damunt del llibre, de dedicar-li temps, com ara hem fet, per exemple, amb el llibre de Josep Vicent Frechina sobre Vicent Torrent, amb un acte de presentació ben especial.

Llibres com aquest estan molt arrelats al nostre territori i a la nostra memòria col·lectiva.

Volem fer llibres que ens expliquen històries sobre qui som els valenciana, històries del nostre voltant i de la nostra realitat i problemàtiques, perquè sabem que altres editorials no ho farien. I ací podem incloure el llibre Vicent Torrent. La cançó popular, però també Autòpsia d’un país, de Lucas Marco, Viure, morir i nàixer a Gaza, de David Segarra o Florencio Pla, “La Pastora”, d’Elena Solanas. És important que aquests llibres existisquen perquè aporten molt sobre la micro història dels valencians, que, al capdavall, és la nostra història. Per exemple en el llibre Dones rebels parlem de les dones rebels del nostre territori que fins ara han estat silenciades, i que ara són referents, i altres històries i lluites locals, són llibres que tenen molts lectors, perquè eren necessaris, feien falta, cobreixen un buit que hi havia. Ara mateixa estem preparant la quarta edició de “La Pastora”, i Elena Solanas, l’autora, s’ha recorregut molts racons i llibreries per parlar del llibre. Un obra que trenca amb idees i mites i que contribueix a la consolidació de la memòria històrica. A Sembra sabem que través de la memòria de cadascú fem la memòria democràtica popular.

Cap on anem amb aquesta situació política actual tan adversa envers la nostra cultura?

Som un poble que hem sabut generar cultura i riquesa, al marge de les institucions i en situacions adverses. Per això, un llibre com Vicent Torrent. La cançó popular és molt important perquè ens ajuda a entendre d’on venim i com ens hem construït, i ens ajuda a veure que som capaços de continuar creant, sense traure importància a la situació política complicada que vivim i el desgast que suposarà. Però amb l’experiència que tenim els valencians en el món de la cultura i en la resistència, aprofitem-la, renovem-la i mantinguem-la viva i endavant. Com diem nosaltres des de Sembra, volem la cultura viva, la que batega cada dia, la que creem entre totes i tots, i per la nostra part, tractem de fer llibres que conviden a reflexionar, aprendre i compartir.

Gràcies, Mercè, per apropar-nos una mica més a la feina que fan des de Sembra i als seus llibres.

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Etiquetas
stats