Última oportunitat de ser seu del Mundial: la FIFA visitarà les obres del nou estadi del València CF després de l'estiu

València va sumant punts per a aconseguir colar-se entre les seus del Mundial del 2030 que es disputarà a Espanya, Portugal i el Marroc. La capital valenciana es va quedar fora de les 11 ciutats espanyoles que van emplenar dins del termini i en la forma escaient la documentació requerida per la FIFA, a través de la Federació Espanyola de Futbol (FEF), per a poder optar a acollir partits de la competició.

Després d’aquesta primera maçada que es va produir el juny del 2024, tant l’Ajuntament, com la Generalitat Valenciana i el València CF van complir finalment tots els tràmits requerits i van manifestar de manera clara el seu interés a convertir-se en seu del Mundial del 2030, un interés que ha anat de bracet tant de la FEF com del Consell Superior d’Esports (CSD, pel nom en castellà). Totes dues instàncies han manifestat repetides vegades que seria impensable que la tercera ciutat d’Espanya se’n quedara fora.

Paral·lelament, les obres del nou estadi es van reprendre el gener del 2025, quasi 16 anys després de quedar paralitzades, i avancen a bon ritme amb la instal·lació dels suports de la coberta després de l’obtenció d’un crèdit de Goldman Sachs de 322 milions d’euros. Al mateix temps, la justícia va avalar fa poc la validesa de la llicència d’obres i està previst que la infraestructura estiga acabada per a l’estiu del 2027, un any abans del que exigeix la FIFA per a poder acollir partits el 2030.

En aquest context, a preguntes d’elDiario.es sobre les possibilitats de València com a futura seu del Mundial i sobre els terminis que es manegen sobre aquest tema, fonts de la FEF han explicat que en aquests moments els representants de la FIFA estan visitant les 11 seus que inicialment van complir tots els requisits i els terminis: Anoeta (Sant Sebastià), el Camp Nou (Barcelona), Gran Canaria (Las Palmas), La Cartuja (Sevilla), La Rosaleda (Màlaga), el Metropolitano (Madrid), la Nueva Romareda (Saragossa); RCDE Stadium (Barcelona, Cornellà-el Prat), Riazor (la Corunya), San Mamés (Bilbao) i el Santiago Bernabéu (Madrid).

Posteriorment, previsiblement després de l’estiu, serà quan els emissaris de la FIFA visiten altres possibles seus que podrien sumar-s’hi, com és el cas de València, amb el nou estadi del València CF com a escenari. Les mateixes fonts han insistit que la inclusió d’una nova seu no té per què estar vinculada al fet que en caiga alguna de les 11 presentades inicialment, una decisió que en última instància prendrà l’organisme internacional, que donarà a conéixer al final d’any les ciutats que definitivament acolliran partits del Mundial del 2030.

Precisament, el president de la FEF, Rafael Louzán, va afirmar en El Larguero de la Cadena SER que “València tindrà l’estadi més modern del futbol espanyol per a aquest Mundial, un estadi de 70.044 espectadors”, deixant clar una vegada més l’interés de la Federació perquè València estiga entre les ciutats escollides finalment.

Louzán va recordar que “no va entrar en el seu moment per problemes entre la propietat del camp, Peter Lim, i l’Ajuntament, però aquests problemes s’han solucionat i la FIFA té la capacitat de decidir; no li haurien de sorgir molts dubtes”, va insistir Louzán.

Disputa per les fitxes urbanístiques i guerra entre el PP i Vox

Com va informar elDiario.es, la candidatura de València com a seu no va arribar a ser objecte de baremació per la FEF el juny del 2024 perquè no va complir la documentació requerida en els terminis establits. La falta d’acord entre el València CF i l’Ajuntament sobre les condicions a complir pel club, i per extensió pel seu màxim accionista, Peter Lim, per a recuperar els drets urbanístics en la parcel·la del nou estadi i de Mestalla, va retardar els tràmits.

Lim no volia comprometre’s a reprendre les obres sense assegurar-se l’edificabilitat que li permetria finançar part de les faenes. Aquesta circumstància, unida a la falta d’acord en l’equip de Govern municipal format pel PP i Vox per a aprovar el pla urbanístic esmentat, va fer que incompliren els terminis. Finalment, va haver-hi un acord entre el PP, Compromís i el PSPV al final de juliol del 2024 que va permetre desembossar la situació.

En virtut d’aquest acord, el club va recuperar els drets dels 40.000 metres de sòl terciari en l’avinguda de les Corts Valencianes (compromesos amb Atitlan per 35 milions d’euros), així com 75.900 metres quadrats d’edificabilitat residencial i 14.000 més de terciari en la parcel·la de l’avinguda d’Aragó, on està l’actual estadi de Mestalla. Tot això condicionat al fet que el nou estadi s’acabe en el termini establit (estiu del 2027) i que el club abone els 11,2 milions del poliesportiu de Benicalap, cosa que ja va fer l’octubre de l’any passat.