Abans de les flames

Potser sorprenga que ara, abans de l’estiu i en absència de grans incendis al nostre territori, els ecologistes posen damunt la taula una crítica a fons de l’actual estratègia administrativa de prevenció d’incendis forestals i facen una proposta alternativa.

Però és just ara quan s’han de fer aquestes coses, abans del desastre. És molt fàcil queixar-se després i repartir “culpabilitats” a dreta i esquerra, o exclamar exabruptes, de vegades summament desencertats, i desqualificacions globals i sense matisos, quan ja és tard. Quan ja han passat les flames.

L’ informe elaborat per Acció Ecologista-Agró es centra en la prevenció, en sentit literal i integral, que vol dir evitar incendis; almenys tots aquells que podem evitar, els de causes humanes, que són la gran majoria (un 80%), causes sobre les quals es pot actuar i modificar.

La prevenció s’ha de planificar i desenvolupar per a que tinga efectes abans dels focs, per evitar-los i no sols per minimitzar els seus efectes. S’ha de fer tot l’any, a totes les àrees forestals. Això és possible, amb una estratègia diferent a l’actual i dedicant més inversions i actuacions a la veritable prevenció (actuar sobre les causes).

Justament per això, la nostra proposta es centra en previndre, en actuar abans dels danys. Evitar les actuacions (humanes) que provoquen els focs o les espurnes que poden acabar originant un incendi, abans que eixes flames esdevinguen incontrolables i acaben cremant centenars o milers d’hectàrees, originant greus danys ambientals, econòmics i, fins i tot, de vides humanes. En condicions adverses, qualsevol foc, per menut i localitzat que siga en origen, pot acabar en poc de temps en un gran incendi d’enormes extensions i uns costs elevadíssims en extinció. Al final, tots els focs acaben apagant-se... Però a quin preu? Amb quins efectes? És infinitament més barat evitar els focs al seu origen: que no comencen. Això és prevenció.

El que hem demostrat en el nostre informe, i ho deixem ben clar, és que el 90% de les inversions previstes en el conjunt dels Plans de Prevenció de Demarcació (les 11 en que es divideix el nostre territori) no es dediquen a prevenció real, a evitar incendis, sinó a d’altres actuacions que podem considerar de “contenció” del foc, però no mesures preventives.

Les actuacions més “populars” i controvertides, les que s’emporten “la part del lleó” dels plans de prevenció són “tallafocs” i “neteges”, que no eviten cap foc i no haurien d’incloure’s com a preventives, perquè no ho són. La seua funció real, quan hi ha sort, és la d’ajudar a l’extinció, o la d’aturar o retardar les flames o defensar edificacions i bens humans. Com a tals s’haurien de conceptuar, aclarint en cada cas el seu objectiu concret i jutjant els seus resultats en base als objectius específics, que haurien d’estar sempre clars. Açò no passa: ni s’aclareixen bé els objectius, ni s’avaluen els resultats. Aquesta mena d’actuacions de “contenció del foc” quan tenen alguna eficàcia és sempre tard, sempre després de que ja tenim un incendi en marxa i fora de control. Només en eixe moment, “a posteriori”, massa tard, és quan poden (no sempre) tindre un paper en combatre el foc, però mai actuen contra les causes dels focs, mai eviten incendis.

Aquestes discontinuïtats vegetals són extraordinàriament cares (es tracta de milers de km lineals, amb enormes superfícies afectades) que, a més, s’han de mantindre de manera continuada (cosa que també té alts costs). No hi ha un consens clar sobre el seu objectiu concret i sobre la seua ubicació exacta (de vegades, la coincidència entre diferents projectes, per un mateix territori, no arriba ni al 5%). Els seus impactes ambientals són molt greus i la seua eficàcia, no ja en la prevenció (que és nul·la), sinó com a “contenció” del foc, és molt discutida.

Les mesures de contenció del foc, malgrat no ser preventives, fan creure a l’opinió pública que l’administració inverteix molt en prevenció, cosa totalment falsa. Aquestes actuacions es presenten com una garantia de servir com a barreres dels focs, una gran seguretat per a barrar el pas a les flames. Però no existeix tal garantia. La seguretat no és real. Als moments, especialment adversos, en que més necessitaríem eixes barreres és quan més fàcilment són sobrepassades

De vegades els “tallafocs” paren les flames, de vegades no. No són la solució per combatre els incendis. Açò s’accentuarà encara més amb el Canvi climàtic.

Totes les previsions apunten a que s’incrementaran les condicions meteorològiques adverses, fins i tot extremes (temperatures molt elevades, humitat molt baixa, vents molt forts...) que seran més intenses i més freqüents.

En eixes condicions esperables (ja comencem a tindre molts exemples) les presumptes “barreres i contencions” al foc seran cada vegada més inútils. Més motius per tant, i més urgents, per evitar qualsevol foc al bosc i no tolerar cap situació de risc que puga causar incendis. La prevenció, en el seu sentit literal, ha de ser ara una prioritat absoluta. Per a les administracions encara no ho és.

En l’informe presentat per AE-Agró també es desmenteixen de manera rotunda algunes falsedats i mites sobre els incendis forestals, com, per exemple, que “l’excessiva” vegetació (de vegades diuen “sucietat” o “combustible”) o que la regeneració dels boscos, “causen” incendis.

Açò es totalment fals, i no resisteix el més mínim anàlisi científic. Ni la vegetació, que mai crema espontàniament, ni el despoblament rural, ni la recuperació dels boscos, generen incendis. És just al revés.

A partir de les pròpies dades oficials publicades per la Generalitat es poden desemmascarar eixes “boles” que circulen per xarxes i que propaguen opinadors desinformats. Les comarques valencianes que més despoblament han patit són les que menys incendis pateixen ara. El mateix PATFOR (Pla Territorial Forestal) elaborat fa anys, ja ho detectava. D’altra banda, i també segons les estadístiques detallades publicades pels butlletins Espurna de la Generalitat, queda clar que, almenys als darrers anys, les àrees cremades són majoritàriament zones sense vegetació arbrada (zones ermes diuen en les estadístiques), 3 vegades més extenses (més del 75%) que les que tenen una mínima cobertura d’arbres. I això que per l’administració, una superfície forestal amb una cobertura del 15% d’arbres, ja es qualifica de superfície arbrada, quan açò estaria prou lluny d’un bosc ben desenvolupat i madur, i molt més pròxim a un camp d’ametllers.

Amb tots aquests elements, AE-Agró completa el seu informe amb una proposta molt extensa i detallada sobre una alternativa a l’actual prevenció d’incendis, que podreu llegir en el document elaborat i els resums accessibles des de la Web de la nostra entitat i que difondrem per xarxes i mitjans de comunicació.

En resum, el que es tracta és de considerar prioritària la veritable prevenció (evitar els incendis, atacant les causes humanes dels focs) i açò implica reestructurar els pressuposts i els objectius dels plans de prevenció, situant sempre en primer lloc les actuacions estrictament preventives i identificant objectius específics segons demarcacions, per combatre totes les causes humanes dels incendis (ja identificades en cada territori). S’han d’establir estratègies per a cada tipologia de causes amb els recursos escaients i amb la finalitat de disminuir dràsticament cada causa, en terminis temporals ben establerts i sistemes de verificació, avaluació i correcció permanent. L’objectiu final, global, ha de ser portar a cero els incendis de causa humana en totes les demarcacions, en el termini més curt possible.

En l’informe ecologista es proposen mesures d’àmbit general per millorar la vigilància, la regulació d’activitats i la dissuasió de conductes perilloses o delictives. També es proposen mesures especifiques per fer front a diferents tipus de causes detectades en cada demarcació.

Finalment la proposta detalla amb molta extensió el cas particular de les cremes de restes agrícoles, com a exemple. L’elecció està justificada per dos motius. D’una banda és la causa individual d’origen humà que origina més incendis tots els anys i en pràcticament totes les demarcacions (és la primera causa en 9 demarcacions, i la segona en altres 2). D’altra, existeix per a aquesta activitat una alternativa molt econòmica, fàcil d’aplicar, ja experimentada, i que origina beneficis econòmics addicionals (l’obtenció de subproductes útils, com adob o briquetes per calderes de llenya). Es tracta de la trituració, en cada municipi, de les restes vegetals, que ha de ser gratuïta pels agricultors i pels ajuntaments menuts que ho demanen.

En resum, els incendis que patim, en excés, no són naturals i són evitables. Per evitar-los, objectiu cada vegada més urgent amb el canvi climàtic, hem de considerar prioritari evitar els focs d’origen humà, i açò necessita més recursos i regulacions, planificacions més exigents i mecanismes verificables.

El contrari de la veritable prevenció és tirar diners al fem i fracassar en l’objectiu de reduir el nombre de focs i, per tant, fracassar en la lluita contra els incendis.