Nostrum Mare Camerata publica el seu primer disc, ‘Sólo NMC’, amb el que travessa époques, estils i estètiques

Nostrum Mare Camerata, dirigida pel violinista Jacobo Christensen, ha publicat Sólo NMC, el seu primer disc i amb el que recorre èpoques, estils i estètiques amb deu obres dels compositors Jacob Gade, Maurice Ravel, Franz Schubert, Jules Massenet, Pau Casals, Kurt Weill, Pablo Sarasate, Léo Delibes, Camille Saint-Saëns, i el propi Christensen. La formació valenciana, que ofereix en prestigiosos auditoris i festivals programes com Alma Mater, Entre el tango y la habanera, Agitato, Furor Amoris i Zeitgeist, des del seu debut en el Teatre Olympia de València, celebra amb aquest àlbum, editat per Audis Phonograph, els seus cinc anys de trajectòria artística. 

El treball inclou algunes de les peces més emblemàtiques i exigents de la formació junt a composicions i autors de referència amb arranjaments de Christensen i el compositor i pianista Jesús Debón creats especialment per aquesta producció, que conforma un viatge sonor intens i vibrant: una explosió d’emocions i passions, amb la melancolia i el dolor. 

Christensen, que ha realitzat una gira per Dinamarca i dirigit a l’orquestra en el Gran Teatre de Xàtiva recentment, assegura que el disc “és una bomba de rellotgeria emocional, un esclat de música clàssica que es mou entre lo folklòric, lo virtuosístic, lo impressionista i lo teatral. Una oda a la passió en la seua forma més pura i latent: un viatge que travessa els sentits, des de les mels de l’amor i l’idealisme fins a les desesperacions més fosques”. El músic, guardonat en prestigiosos concursos de violí i que actua a Europa, Amèrica i Àsia, assenyala que “cada obra respira el seu propi univers, però totes convergeixen en una mateixa energia: la dels qui viuen la música sense por a l’excés, al risc ni a la bellesa”.

El director hispano-danés nascut a València, que confereix la seua particular visió a l’orquestra, subratlla que l’àlbum Sólo Nostrum Mare Camerata “travessa èpoques, estils i estètiques, filant contrastos tonals, rítmics i dinàmics amb la naturalitat de qui pinta un llenç sonor a la manera de Pollock: caòtic, elegant i profundament humà. No busca un fil conductor, no el necessita”. La formació és el vehicle que uneix l’aparentment inconnex: peces sense relació directa, però unides per la intensitat i el segell del seu director que inclou l’estrena absoluta de la seua obra Rapsòdia barroca. 

Els solistes que intervenen en aquest treball discogràfic són Carmen Lázaro (mezzosoprano), Blanca Ruiz i Marina Cuesta (sopranos), Simon Zhu i Cecilia Novella (violí), Joäo Fransozo (viola), Leonardo Chiodo i María Salvatori (violoncels), Roberto Sanhermelando (contrabaix) i Vicente David Martín (piano). 

Tango danés

El disc comença amb Tango Jalousie de Jacob Gade (1879–1962), amb el qual Christensen ret homenatge a la seua meitat danesa i a la bellesa inesgotable d’un cant que evoca l’alba de l’amor, la gelosia i la desconfiança. És un dels tangos més interpretats del món. Maurice Ravel (1875–1937) va compondre Pièce en forme d’havanera per a veu i piano i, més tard, en versió per a violí i piano. La de Nostrum Mare Camerata està adaptada per a orquestra de corda i violoncel solista. 

Una de les eleccions més valentes d’aquest treball és l’adaptació de Christensen per a clave i orquestra de corda del famós lied de Franz Schubert (1797-1828) Nur wer die Sehnsucht kennt, sobre poema de Goethe. La música respira tendresa i nostàlgia en la continguda emoció d’Élégie, de Jules Massenet (1842-1912), adaptada per a orquestra de corda, violí, violoncel i soprano solistes, en la qual el temps sembla detenir-se en eixa frontera subtil on el dolor es transforma en bellesa.

El cant dels ocells de Casals

El cant dels ocells evoca el naixement de Jesús amb una emotiva melodia catalana transmesa de generació en generació com a símbol d’esperança i consol. El violoncel·lista Pau Casals (1876–1973) la va adoptar com a pregària universal de pau i fraternitat, interpretant-la durant anys en cada concert. Youkali de Kurt Weill (1900–1950) és el paradís imaginari on regnen la llibertat, la felicitat i l’amor inassolibles amb un arranjament que potencia la seua atmosfera quasi cinematogràfica en la qual l’esperança i la desil·lusió s’entrellacen en una mateixa veu.

Pablo Sarasate (1844–1908), gran virtuós del violí i compositor del segle XIX, és l’autor de l’Havanera opus 21 número 2. En aquesta peça, que forma part de les seues cèlebres Danses Espanyoles, el ritme sensual de l’havanera es combina amb el virtuosisme més enlluernador. La màgia envaeix aquesta pausa de bellesa suspesa que és el Duo de les flors de l’òpera Lakmé de Léo Delibes (1836–1891). Christensen recrea la Danse macabre de Camille Saint-Saëns (1835-1921) en una versió lliure que revela la seua essència més sarcàstica, sorprenent i teatral. Escrita sobre un poema de Henri Cazalis, el caràcter burló i caricaturesc ens recorda que la vida és una dansa fugaç.

Estrena de Rapsòdia Barroca

El disc tanca el cercle i finalitza amb l’estrena i primer enregistrament de l’obra Rapsòdia Barroca de Christensen: punt de trobada entre passat i present i declaració artística tant del compositor com de Nostrum Mare Camerata. L’obra és una afirmació de llibertat creativa i una reivindicació del treball compositiu entés com a joc i gaudi. El compositor no persegueix amb ella la perfecció com a meta, sinó l’autenticitat com a impuls. Un viatge, una cerca, una meditació i una realització. Suspesos en l’univers no existeix a dalt ni a baix, ni dreta ni esquerra: només hi ha un ordre natural de les coses. 

El projecte discogràfic, que veu la llum gràcies a un campanya de micromecenatge en Verkami secundada per empreses, mecenes, seguidors, melòmans i amics, es va gravar amb l’enginyer de so Bertram Kornacher a l’Auditori de Rafelbunyol, gràcies als auspicis de la regidora de Cultura, Alicia Piquer.

Jacobo Christensen

Jacobo Christensen, fundador i director artístic de Nostrum Mare Camerata, orquestra a la qual transmet la seua visió personal, actua a Espanya, els Estats Units, la Xina, Suïssa, Dinamarca, França, Itàlia, Hongria, Àustria, Eslovàquia i Portugal interpretant alguns dels concerts per a violí més emblemàtics del repertori. Ha guanyat diversos premis internacionals com el Concours International de Jeunes Musiciens Crescendo (Ginebra), el Concurs Internacional Pozuelo de Alarcón (Madrid) o el Prix du Cap Ferret Music Open (França), i ha sigut guardonat també amb el Premi d’Interpretació de la Societat de Concerts d’Alacant i guanyador del II Certamen de Joves Solistes de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana. 

El músic hispano-danés, nascut a València i format a l’Escola Superior de Música Reina Sofia de Madrid (ESMRS) amb Yuri Volguin i Zakhar Bron i en la Accademia Stauffer de Cremona amb el llegendari Salvatore Accardo, ha treballat amb mestres com Kolja Blacher, Gil Shaham, Viktoria Mullova, Vadim Repin, Marco Rizzi, Boris Kushnir, Massimo Quarta, Mihaela Martin, Sergei Ostrovski o Boris Belkin, entre altres. En 2021, com a membre del Cuarteto Albéniz, va rebre de mans de la Reina Sofia el reconeixement al quartet més excel·lent de la ESMRS.

Christensen, que va agafar per primera vegada un violí als dos anys, ha dirigit a Nostrum Mare Camerata des del seu debut en el Teatre Olympia de València al juliol de 2021, en prestigiosos festivals i auditoris. En 2025 crea el seu propi segell discogràfic, Audis Phonograph, en col·laboració amb Aoide, Art i Cultura.   

Connexió profunda amb la música

Nostrum Mare Camerata és un projecte artístic que des de 2020 impulsa diverses iniciatives com a concerts, espectacles escènics i activitats educatives amb esforç, il·lusió, compromís i un propòsit clar: “fomentar una connexió profunda i conscient amb la música”, amb una mirada valenta i respectuosa cap a la tradició i un so cuidat al detall. 

La formació, baix el lideratge del violinista i director Jacobo Christensen, ofereix per a les seues actuacions i concerts diverses propostes: Embrujo, Lux, Requiem, Agitato, Alma mater, Entre el tango y la habanera, Furor amoris i Zeitgeist, amb les quals pretén reinventar l’experiència del concert i “portar la música clàssica a un lloc autèntic i emocionant”. En aquests espectacles combinen el repertori d’orquestra de cambra amb peces solistes instrumentals i de cant.

El director està convençut que la preparació rigorosa, la imaginació, el mestratge musical, el joc i el gaudi són els ingredients secrets perquè l’autèntic art florisca. L’orquestra, que fa el seu debut internacional en el Festival de la Fundació William Walton a l’Illa d’Ischia (Itàlia), arrisca en les seues versions portant al màxim la seua capacitat interpretativa històricament informada de qualsevol etapa de la música considerada clàssica, així com en composicions contemporànies.