Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La justicia investigará si la pareja de Ayuso sobornó a un directivo de Quirón
Una casa al otro lado del muro: Omar, el palestino que venció a la ocupación israelí
OPINIÓN | 'Alberto Quirón, ese chico del montón', por Esther Palomera

Si Espanya fóra un dònut...

Ignacio Blanco

0

… Madrid no existiria. Qui no coneix aqueixa famosa frase, que tanta gràcia ens fa a catalans, andalusos o valencians i –supose- tan poca als habitants de la capital de l'Estat? És una manera enginyosa, basta i simplista de representar un problema molt real però que només es percep amb nitidesa des de la perifèria: el centralisme.

Ens diuen que l'Estat de les autonomies és un dels més descentralitzats del món, i fins i tot alguns s'ho creuen, mentre el Tribunal Constitucional segueix retallant estatuts i anul·lant lleis autonòmiques. Ens parlen d'igualtat entre tots els territoris, però les inversions ferroviàries van a l'AVE amb destinació Madrid i no al corredor mediterrani. És més ràpid viatjar a la capital des de qualsevol punt de la xarxa d'alta velocitat espanyola que fer-ho entre Barcelona i València, segona i tercera ciutat en nombre d'habitants. És l'Espanya radial, en la qual tot convergeix a Madrid, la que genera greuges i alimenta l'imaginari infantil del dònut.

El centralisme espanyol ha transcendit governs i sobreviscut a règims perquè, més enllà de l'àmbit polític-administratiu, penetra en tota la societat. Els mitjans de comunicació són els principals emissors o amplificadors d'un discurs tan subtil com efectiu. El 90% de les notícies –excepte en la secció de successos- es refereixen al municipi on amb prou faenes viu el 7% dels espanyols, i així ens assabentem tots del tràfic a Madrid, de la contaminació a Madrid, de les estrenes a Madrid i de les exposicions a Madrid. El 90% de les pel·lícules i sèries espanyoles –excepte les d'ambientació rural- se situen allí, com si fora de la M30 només hi haguera pobles de mar i muntanya. Es dóna per descomptat que tots sabem on estan La Llatina, Argüelles o Moratalaz –encara que no isquen en el Monopoly- però alguns telenotícies situen Oriola a Múrcia. Periodistes i opinadors, que s'esgarren les vestidures pels símbols constitucionals i la integritat territorial, segueixen referint-se a un “Llevant” que només existeix en les seues coordenades mentals centralistes. Com l'expressió “de províncies”, repetida amb arrogància tan natural com a inconscient per madrilenys i assimilats.

A mi m'encanta Madrid. És una ciutat fascinant, amb barris multi-ètnics i una oferta cultural inacabable. I m'agrada la gent de Madrid, que no es queda a casa sinó que omple els bars, els parcs i les places per a viure mediterràniamen malgrat el fred mesetari. Em puc sentir molt identificat amb una ciutat que és ara mateix punta de llança del canvi, amb un Ajuntament decidit a combatre l'austericidi neoliberal oposant-se als dictats de Montoro i invertint el seu superàvit pressupostari en polítiques socials. Només necessite que Espanya deixe de prendre la part pel tot –o el tot per la part- i entenga que el respecte a la seua diversitat nacional, cultural i lingüística requereix una descentralització real del poder, del finançament, de les inversions materials i de les representacions simbòliques. 'Casi ná'.

Etiquetas
stats