Estupefacció

A Juan Bautista Soler li correspon l’honor d’haver popularitzat allò del “pelotazo”, molt apropiat per altre costat per a una operació com la de Mestalla per a la que cal tindre moltes pilotes en forma de poca vergonya. Tanmateix de “pelotazos” (antics i recents) en sabem prou en aquesta castigada ciutat (Sorribes, J. València 1940-2014. Construcción y destrucción de la ciudad. PUV 2015) i la voracitat immobiliària no és virtut exclusiva de l’ex president del València CF. Enrique Ballester (Guadaqlmedina, IGSA...) és un bon exemple.

Llixc amb estupor (no trobe millor adjectiu) que Guadalmedina exigeix a l’Ajuntament 45 milions d’ euros (quatre xavos) per l’ anul·lació de la llicència d’ obres concedida en temps de Rita Barberà sota el paraigües d’ un conveni de jutjat de guàrdia (pgs. 281-284) perpetrat el 2005. En paraules senzilles i tendres la jugada fou de llibre: Ballester es quedava amb l’edifici del Centre Sanitari Municipal de la Plaça d’ Amèrica (valorat a preu molt inferior al pagat per la Generalitat per a la venda de l’edifici del Jutjats a LUBASA) i li cedía a l’Ajuntament l’edifici de la Tabacalera que previament era destrossat i mutilat per a permetre dos edificis de luxe en la trasera que dona a Mícer Mascó.

Per a tancar l’0peració Ballester abonava 17 milions d’ euros que suposadament servirien per a financiar el cost del trasllat de les oficines públiques (en realitat el cost superà els 50 milions). Al remat, la fàbrica adquirida per Ballester a Altadis per 13 milions li proporcionà a l’empresa de Ballester 30.000 metres quadrats d’edificabilitat residencial (230 habitatges) d’ excel·lent localització

El 2016 i el 2017 el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana declarà nul·la l’operació tot i que un dels edificis de Tabacalera ja estava fet a l’ igual que el que s’ havia alçat a la Plaça d’ Amèrica. La sentència –com sol passar- arribà 10 anys després de la permuta quan sols quedava per edificar el segon edifici de la mutilada Tabacalera i ara l’empresa, supose que per allò de “lucro cesante” reclama els 45 milions.

No em produeix cap sorpresa l’actuació de l’empresa ni el plaer que li donava a Rita Barberà fer favors als seus amics. Tampoc que la sentència siga inexecutable perquè tot està ja “atado y bien atado”. El que em produeix estupor i no poca irritació és la “comprensió” que demostra l’actual govern municipal i, específicament, el regidor d’ urbanisme Vicent Sarrià. Comprenc que no li vinga de gust pagar els 45 milions (és legal el “lucro cesante” amb la sentència del TSJ a la mà?), però negociar una solució “extrajudicial” aceptant que la reclamació “entra dentro de la lógica” perquè la constructora “salvaguarda así sus derechos” em fa enrojolar. Se li canvia l’ aprofitament per un un solar de l’avinguda de França (el tema està “casi cerrado”) i tots contents.

Un edifici històric mutilat, cap benefici per a la ciutadania (ni tan sols es cubriren els costos del trasllat), una venda de ganga del solar de la plaça d’ Amèrica (els números ja !!!!) i una actitud sumisa absolutament allunyada de cap denúncia al PP, artífex d'aquesta barbàrie en els magnífics temps de Rita quan realment passaven a la ciutat coses increíbles i totes eren certes com deia un video de propaganda de l’época. Ja està bé!!! Que reclamen judicialment els 45 milions i si els jutges donen la raó a l’empresa, al menys convoquen una manifestació davant la seu de Ballester i del TSJ. Dic jo. Hi ha algú que conteste? Parlem del PAI del Grau on també hi ha tela com per a fer un vestit de núvia i encara no s’ ha consumat el “pelotazo”‘? O s’omplim la boca amb sostenibilitat, participació, polítiques de gènere i batucades?.Estupefacció és un terme suau.