Comunidad Valenciana Blogs y opinión

Sobre este blog

Aquest blog, que coordina Josep Sorribes, respon a una iniciativa de l'associació Malalts de ciutat, amb la intenció d'aportar idees i reflexions al debat multidisciplinar sobre les ciutats del nostre temps, començant per València.

Tripar... què?

Los miembros del Gobierno municipal de Valencia

Quan encara no m’havia recuperat del ridícul protagonitzat per Sarrià i Grezzi en el Carrer de Sant Vicent (recorden el verd fosfi simulant una vorera i la mútua inculpació), he rebut una altra sotragada i m’he decidit a posar el crit al cel, cosa que està molt lluny del meu desig. La cosa és ben senzilla i aquesta vegada l’errada prové del banc de proves de El Cabanyal.

No m’interessa gens ni mica entrar en el detall de la proposta feta de la futura ordenació urbanística tot i que continua sense plantejar- se una visió de conjunt de la façana marítima, no es parla de la permeabilitat de Serradora (un altre mur), la interacció amb la Marina està absent i la aquiescència dels “veïns” (amb la previsible i ridícula oposició a l hotel de 17 plantes) no em tranquil·litza. Vaja, que la proposta no em posa (temps hi haurà de parlar si algú vol) però no és això el que m’ ha sobtat i preocupat.

Al final de la notícia que donava compte de la presentació el divendres 27 del nou pla per part de Sandra Gómez i Vicent Sarrià es diu que aquest darrer “confiava” que el seus socis de govern Compromís i València en Comú recolzaren el document presentat. Crec que no ho he entès: jo creia que teníem un govern local i que era aquest el que havia de presentar las propostes a la ciutadania que l’ha votat. Estava equivocat. Aquí el costum és que qualsevol regidor vaja per lliure i presente la proposta que li vinga en gana per a, després, discutir-la amb els socis de govern. Si no hi ha acord, doncs més “vidilla” i la premsa la mar de contenta. Ja passà en el PAI de El Grau (es presentà la proposta abans de discutir-la en Comissió de Govern) i ha tornat a passar. Curiosa pràctica en veritat.

Una cosa és que en tot govern de coalició hi ha diferents “sensibilitats” i que és normal i sa el conflicte i una ben diferent és fer el ridícul dia rere dia i deixar ben clar a la ciutadania que no té un govern sinó tants com calga i que per a fer política no cal parlar ni consensuar. Aquí el que val és la foto i veure qui “gestiona” millor perquè s’acosten eleccions. En lloc de clarificar –si ho saben– quines son les diferències d’enfocament i si tenen o no un model o concepció global de per on hi ha que anar, practiquen l’art de la cursa boja a cap lloc creient ingènuament que al personal l’importa una bleda tanta insistència en allò de que no tots som iguals i tant de protagonisme. Per a arrodonir el sainet, els partits del tripartito també tenen els seues “corrents” i això multiplica el desori.

No seré jo qui diga que és fàcil el govern en coalició al que, en el millor dels casos, estem condemnats perquè el retorn de la dreta al poder local no és, precisament, una opció engrescadora. No és fàcil però hi ha graus. Posar-ho tan fàcil als retrògrads de sempre no em sembla responsable. I si aquesta va a ser la tònica dels pròxims mesos, igual tenim una sorpresa desagradable de la que molts estarem eternament agraïts. Les naus son per a arribar a port i salvar els esculls i no per a llençar a la mar les migrades il·lusions dels que no combreguem amb el guaïsme irresponsable però que, tanmateix, necessitem oxigen i ens dona fredor i fàstic el malson d’altra restauració.

Sobre este blog

Aquest blog, que coordina Josep Sorribes, respon a una iniciativa de l'associació Malalts de ciutat, amb la intenció d'aportar idees i reflexions al debat multidisciplinar sobre les ciutats del nostre temps, començant per València.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
2 de octubre de 2018 - 13:06 h

Descubre nuestras apps

stats