A pastar… petroli

El Parlament Europeu va a investigar els projectes de fracking al Maestrat. En principi, és una bona notícia, puix els valencians podrem estalviar-nos impactes mediambientals i uns altres perills.

Tampoc s´ha de passar per alt la nostra dependència energètica, un problema inajornable i que també empitjora la nostra qualitat de vida, per la via de les factures. De moment, ni l´aportació de les energies alternatives ni els plans d´extracció propis han solucionat la papereta.

La sospita està darrere d´estes prospeccions. Resulta normal després de casos com el de Castor. Al mes de juny de 2013 començaren les injeccions del gas matalàs i al setembre s´estaven detectant els sismes. Modificacions de l´estat normal de tensions en les falles.

Estalviar-se diners per la llum agrada a tots, però tindre com a contrapartida els riscos a casa no compensa. Estos incidents –i alguns ignorats pertot arreu- justifiquen, de partida, la proscripció de la fractura hidràulica per part de les Comunitats Autònomes.

De fet, a finals de l´any passat el govern aprovà la reforma de la Ley del Sector de Hidrocarburos, la qual comporta la creació d´un impost a les indústries explotadores per a “compensar” els governs locals.

Vorem la rebuda dels mesogoverns a esta reforma, però la conjuntura sísmica –mai millor dit- de la política espanyola no anuncia una càlida benvinguda. És normal que els governants autonòmics no se´n refien. A determinades latituds només et busquen per a cartografiar centrals nuclears, abocadors, bases militars o presons. Si estàs enmig del no res, la desesperació de l´aborigen aïllat pot tirar-te en braços d´estos projectes, però és obvi, en condicions normals, el tracte no apanya.

Els promotors et parlaran, clar està, de la creació de llocs de treball, quan tot el món sap que en estes plataformes es necessita bàsicament mà d´obra hiperqualificada i forastera. De les clàusules, millor ni parlar-ne. Fins i tot, si es paren les prospeccions, són els governs, és a dir, tots, els qui hem d´indemnitzar.

Amb estes condicions, a ningú li estranya que siguen comunitats com La Rioja o Cantàbria, que no pinten fava en els jocs de poder de l´Estat espanyol, algunes de les més afectades. I en el vagó de cua, no podíem faltar els valencians.

Són estes qüestions, que enfronten les nacionalitats i regions amb el govern central, les que justifiquen una reforma federal de l´Estat, eixe imponderable d´invocacions descregudes. Els Plans Hidrològics troben a faltar igualment eixa interlocució entre representants territorials.

Este escenari no asseguraria la pau eterna entre territoris, però obriria portes a negociacions que tingueren a vore amb intercanvis (infraestructures, fons...) que no depengueren dels virreis graciosos de l´Estat radial.

Més que res perquè els beneficis d´estos projectes es compartixen i a pagar-los, com sempre, poca-roba.