“M'han acomiadat per constituir una secció sindical per a lluitar contra la precarietat”
L'últim que esperava signar Guillermo al desembre del 2017 era la seua carta d'acomiadament. Portava des de poc abans de la crisi treballant per a un hotel de Guardamar i la direcció coneixia bé la seua rúbrica doncs l'havia estampat en uns 50 contractes temporals. En els últims tres anys va començar a treballar de manera contínua i quasi ininterrompuda, per la qual cosa va reclamar que es complira la llei i que el feren fix. A la negativa de l'empresa, la va seguir per la seua banda la constitució d'una secció sindical de la CNT per a defensar els seus drets i els dels seus companys que estaven en la mateixa situació. La decisió de prescindir dels seus serveis va arribar tres mesos després, basada en criteris objectius per a la mercantil, en repressió sindical per l'exemplet. La justícia tindrà l'última paraula en el judici que reunirà ambdues parts el 20 de juny.
Mentrestant, Guillermo porta immers en una campanya informativa que l'ha portat a diversos punts de la província d'Alacant on explica el seu cas i demana la seua readmissió immediata. Ha decidit no acatxar el cap i donar la cara, però també és conscient que no li convé que apareguen més dades personals en aquest article. “Si perd aquest judici tindré dificultats per a trobar treball, sobretot en aquest sector”, afirma resignat davant la tendència dels departaments de Recursos Humans d'usar les xarxes socials i els motors de cerca per a seleccionar els candidats.
Aquest antic treballador d'Hoteles Devesa -que gestiona la cadena Hoteles Poseidón- denuncia el precari que és viure deu anys amb contractes temporals. “Sempre amb la incertesa de si vas a seguir o no, que és com ho vivim els treballadors amb aquest tipus de contractes. No pots planificar-te ni fer vida normal”. En un moment com l'actual, amb el rerefons de la celebració del Primer de Maig, les proclames sindicals tornaran a incidir en l'alta taxa de temporalitat que suporta aquest país. El 90% dels contractes nous són eventuals, la qual cosa situa a Espanya al capdavant d'Europa amb un 27,5% dels seus empleats en aquesta situació, segons l'últim informe d'Eurostat de desembre del 2017.
Guillermo ho ha patit en les seues carns i no té dubtes a afirmar que “la temporalitat s'ha convertit en l'eix de la precarietat”. “Als joves no ens acomiaden, els nostres contractes simplement expiren i, en lloc d'afermar un lloc de treball, les empreses contracten un altre jove amb un nou contracte temporal”. Segons el parer d'aquest membre de CNT, les empreses abusen d'aquest tipus de contractes per a aprofundir en la vulnerabilitat del treballador, “perquè consentisca els incompliments de conveni i altres pràctiques fraudulentes sense piular”. Guillermo també entén que així moltes empreses es beneficien de bonificacions per noves contractacions. “Per tant, l'abús de la contractació temporal també constitueix un frau a la Seguretat Social”.
En el seu cas, afegeix, l'empresa va depassar els límits per a aquest tipus de contractació, “trobant-se per tant el contracte en frau de llei”. La contractació temporal ve regulada en l'Estatut dels Treballadors i en el sector de Guillermo també en el conveni provincial.
També reconeix que la decisió de crear una secció sindical de la CNT va venir precedida de la inoperància del comitè d'empresa al qual havia acudit a la recerca d'ajuda. “No es preocupen pels treballadors eventuals i en la majoria dels casos ni tan sols vetlen pel compliment del conveni que ells mateixos han signat”, explica. “D'alguna forma, ens deixaven penjats als empleats temporals, com si no existírem”.
L'empresa defensa que el de Guillermo és un acomiadament objectiu per causes tècniques, organitzatives i econòmiques, que es va produir quan portava sis mesos treballant en un altre hotel de la companyia establit a Torrevella. “Però estic convençut que se m'acomiada per repressió sindical. És molt rar que sempre hagen comptat amb mi i ara no solament no ho fan sinó que m'acomiaden per a evitar que torne a treballar amb ells”, argumenta Guillermo.
Turisme i 'kellys'
Finalment, aquest jove alacantí es mostra esperançat amb el moviment que han iniciat més recentment les aparadores del calçat, o des de fa un temps les kellys, en un sector que ell comparteix. De fet, el seu discurs coincideix amb el de les cambreres de pis dels hotels. “Fins ara, als que obrim la boca simplement no ens tornen a contractar i no tenim cap mecanisme per a defensar-nos… A parer meu, estem davant una de les formes d'esclavitud en el segle XXI”, assenyala.
Espanya no solament està al capdavant en contractes fem. També està en la Champions League del turisme, i va aconseguir l'any passat la xifra rècord de 82 milions de visites. “Sí, però aquestes dades positives no es tradueixen en millores dels drets dels treballadors, al contrari, hem anat cap a darrere”, denuncia.
