Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

“No atribuïsc la prohibició del ‘hijab’ a islamofòbia, sinó a un excés de zel en l’aplicació de la norma”

La jove valenciana d’origen tunisenc Takwa Rejeb

Miguel Giménez

València —

Aquest dimarts començava les classes de Turisme a l’institut Benlliure la valenciana d’origen tunisenc Takwa Rejeb, i ho feia amb total normalitat, encara que amb uns dies de retard. El fet en si no hauria de ser extraordinari, però ho és perquè aquesta jove de 23 anys tenia prohibit l’accés a les classes amb el hijab o vel islàmic fins dilluns passat, quan la Conselleria d’Educació va rectificar la interpretació que el centre feia d’una norma interna que impedeix als alumnes portar el cap cobert o semicobert, excepte per malaltia.

Takwa, nascuda a València, tan sols ha visitat en quatre ocasions Tunísia, el país d’origen dels seus pares, la primera a dèsset anys. Es reconeix musulmana practicant –-son pare va arribar a Espanya el 1989 i va ser un dels fundadors del Centre Cultural Islàmic de València– i porta el vel des de tercer de l’ESO, a catorze anys. “Per qüestions religioses”, reconeix.

En tot aquest temps, assegura que no ha tingut cap problema ni en l’àmbit privat ni en el públic i educatiu, “ni en l’institut ni en la universitat”. Per això la seua sorpresa va ser més gran quan des del centre li van comunicar que no podia assistir a classe amb el hijab, i més tenint en compte que no se li havia dit res quan es va matricular.

Indignació i ràbia

“En aqueix moment no podia creure-m’ho, vaig sentir indignació i ràbia”, apunta Takwa, que la primera cosa que va fer quan va arribar a casa va ser llegir-se el reglament, “que parla de respecte envers les ideologies i les religions, de convivència i, el més important, que ningú et pot llevar el dret a estudiar. Exigint el compliment estrictament d’una norma, se n’incomplien moltes altres”. No obstant això, li van reiterar que havia de llevar-se el vel, “que no és un complement”, o donar-se de baixa i canviar de centre.

Tanmateix, la jove va insistir, sense èxit, en la via del diàleg per a intentar desbloquejar la situació abans de recórrer a la denúncia pública. És llavors que recorre a SOS Racisme i la Plataforma contra la Islamofòbia, encara que reconeix que és una llàstima haver hagut d’alçar la veu “quan parlem del dret a estudiar, a formar-se i a educar-se”.

D’aquesta manera, arran de la polèmica generada en els últims dies i les paraules de divendres passat de la consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, en què apuntava que ningú no pot obligar una persona a llevar-se el mocador o a posar-se’l, –“unes paraules d’agrair i que m’agradaria que arribaren a més gent”, apunta–, la Conselleria d’Educació rectificava la decisió de l’institut, una decisió de què s’assabentava Takwa gràcies a les telefonades dels mitjans de comunicació.

Aqueix primer dia de classe, Takwa va voler parlar amb la direcció del centre i aclarir-los que en cap moment havia tingut res en contra d’un institut que s’ha caracteritzat per haver acollit promocions amb presència majoritària d’immigrants de totes les procedències: “La meua lluita era contra la norma, que era la que m’impedia anar a classe amb el vel. Hem d’aprendre a conviure i, com m’agrada dir, mai no jutges un llibre per la portada, sinó per la història que conta”.

Takwa no s’atreveix a qualificar d’islamofòbia l’episodi que ha patit: “Vull pensar que ha estat més una qüestió d’excés de zel en la interpretació de la norma”.

En contra de les imposicions

Pel que fa a la polèmica del hijab, en defensa l’ús “sempre que siga per convicció pròpia”, però es mostra totalment contrària a les imposicions: “A mi em va doldre en l’ànima quan van intentar obligar-me a llevar-me’l, i no em vull imaginar que a ningú se li impose posar-se’l”. D’aquesta manera, no considera que siga un símbol de submissió: “Jo vaig decidir practicar l’islam i acatar el que s’hi marca. No suposa cap impediment. A mi em fa feliç i no crec que ningú puga molestar-se per això”.

Reconeix un punt de rebel·lia: “No sóc una persona que es conforme. A mi no se’m pot dir que no quan no faig una cosa malament, sinó que reivindique els meus drets”. “Si veig que es fa alguna cosa que està malament, he de fer alguna cosa per a canviar-ho”, explica.

Etiquetas
stats