La Brigada d’Informació reconeix que no va detectar el “salt qualitatiu” de les agressions ultres del 9 d’Octubre de 2017

El responsable del grup especialitzat en moviments d’extrema dreta de la Brigada d’Informació de València va reconéixer dilluns que la Policia no va detectar el perill que sotjava la tradicional marxa d’esquerres de la vesprada del 9 d’Octubre de 2017, en què desenes d’ultres van agredir manifestants i periodistes.

El funcionari, amb 25 anys de carrera en la Brigada d’Informació, va declarar com a testimoni perit en el judici contra els dos acusats que no van arribar a un pacte de conformitat amb les acusacions. Es tracta de Pepe Herrero, una mena de cronista faller que va retransmetre i va ovacionar en xarxes socials els atacs, i de Francisco Moreno Moreno, acusat de participar en algunes de les agressions.

L’agent de la Brigada d’Informació va destacar la importància del “context” en què es va desenvolupar la manifestació. La marxa, convocada cada any per la Comissió 9 d’Octubre, que agrupa partits, sindicats i entitats valencianistes, es va produir huit dies després del referèndum sobre la independència a Catalunya, en un clima d’altíssima tensió política. També va aclarir que la seua actuació es va iniciar, per ordre del jutge instructor, posteriorment als fets per a acreditar la participació dels ultres en les agressions a partir de l’anàlisi d’uns 1.200 vídeos.

Cada 9 d’Octubre, va afirmar, es produeixen “fustigacions i insults”. No obstant això, el 2017, no “podia saber-se” el “salt qualitatiu” que finalment es va produir amb les brutals agressions per part de membres de l’extrema dreta a manifestants i periodistes. La Brigada d’Informació no va detectar en fonts obertes que hi haguera una convocatòria específica i massiva per a rebentar la manifestació.

No va haver-hi “cap crida a escala de grup” per part de la penya ultra Yomus, encara que el policia no va descartar que els ultres quedaren pel seu compte. La Policia era sabedora del context tibant, però no va trobar “res d’especial respecte d’altres anys”.

No obstant això, “no va ser un fet espontani”, va dir el testimoni, per haver-se concentrat en la plaça de Sant Agustí de València (lloc d’inici habitual de les manifestacions) “al voltant de 500 persones” que pretenien impedir la marxa d’esquerres.

El policia va assegurar que els 26 ultres que van arribar a un pacte de conformitat eren “persones àmpliament conegudes per la Brigada d’Informació” pel seu historial en la ultradreta i la seua participació en “esdeveniments polítics i esportius”. “No eren ciutadans anònims”, va afegir.

També va declarar com a testimoni el comissari en cap de la Brigada d’Informació de València. L’uniformat va assegurar que “per xarxes” va haver-hi un “moviment a escala personal” i a “títol particular” per a oposar-se a la manifestació però, en tot cas, “no per partits d’extrema dreta”.

El comissari, especialitzat en ordre públic des del 1986, va recordar que cada 9 d’Octubre es produeix una certa tensió entre “gent que es manifesta amb postulats contraris”, encara que “cap any” amb la “intensitat” de la jornada celebrada el 2017. El veterà policia va explicar que, si bé la convocatòria correspon a la Comissió 9 d’Octubre, a la marxa se sumen cada any “Maulets i molts grups” independentistes i extraparlamentaris, com ara Arran o la CUP.

A pesar que la manifestació “comptava amb els requisits legals”, en xarxes socials “molta gent convidava a protestar”, va dir el comissari davant el tribunal de la secció primera de l’Audiència Provincial de València. El testimoni va aclarir que, en aquell moment, el grup Yomus estava “desfet”, tot i que va postil·lar que en les agressions va participar “gent que havia pertangut” a la penya ultra.

En la sessió de dilluns va declarar, per videoconferència un agent de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) que va actuar aquella jornada. El policia va relatar que es va formar un cordó policial per a permetre que la manifestació desfilara, encara que “en tot moment hi havia increpacions”.

José Roberto González Cachorro, responsable del dispositiu de la Policia Local de València d’aquella jornada, també va explicar que abans de les 18.00 –l’hora a què estava convocada la manifestació– li van comunicar que estaven produint-se incidents i va optar per desplegar els seus 40 agents i “col·locar-los a manera de barrera per a impedir que hi haguera agressions”.

El testimoni, en la línia amb les declaracions anteriors, també va detallar que cada any es produeixen “discussions”, encara que “res d’agressions”. El responsable de la Policia Local, amb experiència en “innombrables ocasions” en el mateix dispositiu, va captar que es tractava de contramanifestants ultres quan va veure a una de les persones que coneixia prèviament. “Identifique una de les persones que estan en el grup, perquè el conec i sé per on va aquest grup”, va afirmar.

A preguntes d’un dels lletrats de les acusacions particulars, el testimoni va especificar que aquesta persona era José Luis Roberto, històric dirigent de l’extrema dreta a València. De fet, González Cachorro, que va ser posteriorment sotsdelegat del Govern, va premiar el 2019 l’empresa de seguretat privada de Roberto en el marc del Dia de la Seguretat Privada.

Només dos acusats després dels pactes

En el banc dels acusats només en queden dos: els que no van arribar a un pacte de conformitat en la primera vista del judici. La resta dels acusats van reconéixer els fets i van assumir penes mínimes, d’un a dos anys de presó, a més d’indemnitzacions per un total de 46.000 euros i mesures d’allunyament de les víctimes i de les entitats de la Comissió 9 d’Octubre. A l’eixida de la primera sessió del judici, celebrada el 14 de febrer passat, una desena d’ultres que s’acabaven d’alçar del banc dels acusats van amenaçar la concentració antifeixista situada a l’entrada de la Ciutat de la Justícia de València.

Pepe Herrero, autodenominat comunicador faller, va assegurar que la seua presència aquella jornada es va limitar a retransmetre en directe els fets per Facebook. L’acusat va dir davant el tribunal que el 2017 s’havia produït un “colp d’estat” a Catalunya. També ha justificat l’agressió a periodistes, perquè repartien pretesa “publicitat d’Arran i de la CUP”.

Amb 1.500 espectadors durant la seua retransmissió, Herrero va al·legar en el judici que “no volia que la CUP cometera a València els mateixos fets delictius que a Catalunya”. L’acusat, en un moment de la seua retransmissió, va dir a un agent de la Policia Nacional: “Si hem de fer una asseguda, la farem”. En el judici va matisar que ho va dir “un parell de vegades”, però “ningú va fer res”. Posteriorment, va escriure articles a Valencia News en què ovacionava el què s’havia esdevingut.

Abans del 9 d’Octubre de 2017, l’home va tractar, sense èxit, d’evitar la marxa autoritzada dirigint-se al jutjat de guàrdia. En el judici va enumerar tres entitats que havien impulsat la demanda. No obstant això, una lletrada de l’acusació li va indicar que una de les entitats esmentada no figurava com a demandant. La resposta de l’acusat va provocar hilaritat en tota la sala: “Una cosa és la publicitat i el màrqueting i una altra és la realitat”.

Herrero es va escudar en el fet que no coneixia la resta dels acusats i va assegurar que la seua participació en els fets es va deure a una “discrepància amb les idees que ells [els manifestants] representen, que són delictives”.

D’altra banda, Francisco Moreno Moreno també va negar cap relació amb els Yomus (“Soc del Madrid”, va aclarir) i va al·legar que no va participar en l’“escàndol” que “es va muntar”. L’home anava vestit amb una bandera espanyola a manera de capa i una senyera com a barret. També va dir que “els catalans” pretenen “quedar-se València”.

L’home va negar haver llançat un cartell d’un bar a un fotoperiodista, que va ser atacat per una torba d’ultradretans. També va refutar que havia amenaçat manifestants de tallar-los el coll.