El Suprem absol López Abad de falsejar els comptes de la CAM i condemna la directora general que el va succeir

El Tribunal Suprem ha absolt l'ex director general de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) Roberto López Abad de falsejar els comptes de 2010 de l'entitat per entendre que hi ha “almenys un dubte raonable” sobre l'efecte real que va tindre donar de baixa els actius titulitzats.

No obstant això, condemna l'exdirectora general María Dolores Amorós, que va succeir en el lloc López Abad, per un delicte societari de falsedat en els comptes del primer trimestre i del primer semestre de 2011, encara que rebaixa la seua pena de tres anys a un any i sis mesos.

Pel mateix motiu condemna l'ex director general de l'Àrea de Planificació i Control Teófilo Sogorb, si bé rebaixa la seua condemna de quatre a dos anys de presó.

A l'octubre de 2017, l'Audiència Nacional va condemnar l'antiga cúpula de la caixa a penes de dos anys i nou mesos i quatre anys de presó per considerar-los culpables d'haver falsejat els comptes de l'entitat entre 2010 i 2011. Ara, la Sala Penal admet el recurs de López Abad i de l'ex director general d'Inversions i Riscos Francisco José Martínez García i els absol del delicte societari continuat de falsedat comptable de l'exercici de 2010, en considerar que no ha quedat prou acreditat que l'alteració dels comptes fora “idònia per a causar un perjudici a la societat, als socis o a un tercer”.

L'alt tribunal entén que la sentència de l'Audiència Nacional no resol la qüestió de si un dels fets que s'atribueix a López Abad i Martínez García, donar de baixa en el balanç actius titulitzats, va alterar la imatge fidel de la CAM.

Davant la impossibilitat d'afirmar l'existència d'una alteració rellevant de la imatge fidel de l'entitat, prossegueix el Suprem, derivada del fet que qualsevol de les dues opcions haguera portat a un resultat similar, “no pot apreciar-se amb la necessària certesa la idoneïtat per a causar un perjudici”, per aquest motiu els absol.

El Suprem es pronuncia també sobre les quotes participatives emeses per la caixa en 2008, sobre la qual cosa l'Audiència Nacional va considerar que no estava acreditat que els inversors que van subscriure aquest producte entre l'1 de març i el 22 de juliol de 2011 ho feren fiant-se en la “suposada i irreal situació econòmica de l'entitat”.

Menys encara, assenyalava la sentència d'octubre de 2017, que els acusats hagueren maniobrat artificiosament en el seu propi benefici, de la CAM o de tercers.

El Tribunal Suprem destaca ara que no pot revisar els fets provats sobre les quotes participatives, i recorda que se'n pot deduir la “necessària vinculació” entre la falsedat de les dades incorporades als documents sobre l'estat econòmic de la CAM i el perjudici patit pels adquirents d'aquestes quotes.

En el seu moment, explica el Suprem, l'Audiència Nacional va rebutjar l'existència de delicte en no quedar acreditat que hi haguera actuació enganyosa o esbiaixada dels acusats, basant-se en el fet que el perjudici econòmic no va superar els 300.000 euros.

No consta quantes quotes participatives es van adquirir en el període en què va tindre lloc la intervenció de l'entitat per part del Banc d'Espanya; la CAM va ser intervinguda el 22 de juliol de 2011 pel Banc d'Espanya, que va capitalitzar l'entitat mitjançant una aportació de 2.800 milions i va nomenar el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) com administrador provisional. La CAM va ser adquirida posteriorment pel Banc de Sabadell.