Un de cada cinc diputats de les Corts declara entre tres i set habitatges en propietat

Almenys 20 diputats i diputades del parlament autonòmic declaren tres habitatges o més en propietat. Si s’inclouen locals comercials, immobles rústics o altres actius, la xifra seria encara més gran, segons l’anàlisi de les seues declaracions de béns registrades en el portal de transparència de les Corts. Aquest volum representa aproximadament el 20% de la cambra autonòmica; és a dir, un de cada cinc parlamentaris. La magnitud d’aquestes xifres resulta significativa no sols pel volum, sinó també per la distribució desigual, en un context en què l’habitatge s’ha convertit en un dels principals eixos del debat polític i social.

Dins d’aquest grup de 20 diputats amb més patrimoni immobiliari, dotze pertanyen al Partit Popular, cosa que suposa un 60% del total dels parlamentaris multipropietaris. Per darrere se situen Compromís i Vox, amb tres casos cadascun (15%), mentre que el PSPV té dos diputats en aquest rang (10%). Encara que aquestes dades han de contextualitzar-se en funció del pes de cada grup en la cambra, reflecteixen més presència de perfils amb multipropietat en determinades formacions.

Entre els casos més destacats hi ha perfils que acumulen llargues llistes d’immobles, a vegades repartits entre diferents províncies i amb valors cadastrals elevats. El diputat del Partit Popular Manuel Pérez Fenoll declara el nombre més gran d’immobles: posseeix el 50% de set habitatges a Alacant —un dels quals amb un valor cadastral de 393.110,02 euros—, a més de nou béns més sota diferents formes de titularitat. Li segueix Javier Gutiérrez Martín, també del PP, amb nou immobles declarats, entre els quals sis habitatges a Alacant, un dels quals en propietat plena (100% de titularitat). En aquesta mateixa línia se situa Laura Soler Azorín, diputada del PSPV, el cas de la qual també és destacat: declara cinc habitatges a Alacant, tots en ple domini; és a dir, amb titularitat completa.

A continuació, està el diputat Alejo Font de Mora (PP), que declara una desena d’immobles, entre els quals quatre habitatges en ple domini i altres amb participacions del 50% i del 25%, a més d’altres béns amb diferents nivells de titularitat. Jesús Antonio Lecha Tena (PP) posseeix tres habitatges i un altre immoble, tots al 100%. La diputada del PP Dolores Peña Villaescusa declara tres habitatges a Alacant, també en propietat plena. María Gómez García (PP) declara almenys cinc habitatges amb diferents nivells de titularitat: un en ple domini i la resta repartits en participacions pròximes a un terç o en règim de nua propietat, cosa que implica que no disposa del seu ús. S’hi sumen locals i finques rústiques compartides. Per part seua, Magdalena María González la Red (PP) declara uns quants habitatges repartits en diferents províncies —com Alacant, Biscaia o Burgos—, combinant propietats en titularitat completa amb altres de compartides al 75% o al 25%.

Entre els perfils amb més volum de patrimoni també destaca Wenceslao Alós Valls, diputat del Partit Popular, que declara nou immobles a la província de Castelló. Entre aquests figuren tres habitatges —dos en propietat plena i u de compartit al 20%—, a més de dos locals al 100%, una propietat rústica també en titularitat completa i tres immobles urbans addicionals igualment en ple domini. Elena María Bastidas Bono (PP) declara almenys tres habitatges —dos a València i un a Alacant— juntament amb altres immobles, predominant les propietats en ple domini, encara que també figuren participacions compartides en un habitatge i un altre actiu. Luis Martínez Fuentes (PP) declara tres habitatges a la província de Castelló, tots en copropietat —amb participacions del 50%, 25% i 10%—, a més de dos locals igualment compartits.

En Vox, la diputada Julia María Llopis Noheda declara uns quants habitatges a la província d’Alacant, la major part en règim de copropietat al 50%, juntament amb altres immobles urbans i un local del qual posseeix la nua propietat. Ana María Bellver Alcántara (Vox) declara uns quants habitatges en règim de nua propietat —amb participacions del 50%, del 16,66% o fins i tot inferiors— repartits entre València i Terol.

Un dels casos més cridaners és el de María de los Ángeles Criado González, diputada de Vox. En la seua declaració del 2023 constaven set habitatges a la Comunitat Valenciana, sis dels quals en propietat plena i una participació minoritària, a més de participacions en empreses familiars. No obstant això, en la declaració més recent ja no figura cap habitatge a nom seu, sinó únicament una donació en metàl·lic. Aquest canvi significatiu, sense més detall explicatiu, posa el focus en les variacions entre declaracions i en la dificultat de seguir l’evolució real del patrimoni dels càrrecs públics.

En Compromís, Joan Josep Baldoví Roda declara quatre habitatges a la província de València, totes en règim de copropietat —tres al 50% i un amb una participació pròxima al 41%—, a més d’un local compartit. Paula Virginia Espinosa Giménez presenta un perfil basat en la nua propietat, amb tres habitatges repartits entre València i Albacete i participacions del 50%, a què se sumen altres immobles, com ara propietats rústiques. María José Amigó Laguarda declara dos habitatges a la província de València, un dels quals en propietat plena i un altre amb participacions minoritàries —al voltant del 16%—, a més de dos immobles urbans més en copropietat. Per part seua, María Luisa Navarro Forcada, diputada del PSPV, declara tres habitatges a la província d’Alacant, tots en règim de copropietat al 50%, juntament amb dos immobles urbans més en les mateixes condicions.