Condemnat a quatre anys i mig de presó per mantindre una armeria clandestina per a policies i delinqüents

Audiència Provincial de Castelló.

Una armeria clandestina en una caseta d’un habitatge particular per a faenes menudes a demanda de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i de personatges vinculats a l’àmbit delinqüencial. Un home d’origen alemany establit a Torreblanca (la Plana Alta) ha sigut condemnat a quatre anys i mig de presó pels delictes de depòsit no autoritzat d’armes reglamentades i municions i de tinença o depòsit d’explosius, a més de la privació del dret a la tinença i port d’armes pel mateix període.

El condemnat, nascut a Stuttgart (Alemanya) el 1964 i sense antecedents penals, va ser titular entre el 1997 i el 2008 de l’armeria Mike’s Custom Guns en la localitat castellonenca a la qual es va donar la baixa definitiva d’activitats d’exposició permanent i venda d’armes de foc al públic. Així doncs, “va traslladar la maquinària i les eines que tenia en el taller de l’armeria a una caseta exterior” construïda en el seu habitatge “sabent que en aquell moment ja mancava d’autoritzacions administratives”, segons els fets provats de la sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial de Castelló.

El condemnat es dedicava a la “fabricació, reparació i venda” d’armes de foc i a l’emmagatzematge de munició en quantitats superiors a les permeses legalment. A més, el seu domicili no figurava donat d’alta com a armeria i no tenia l’autorització necessària expedida per part de la Direcció General de la Guàrdia Civil i de la Sotsdelegació del Govern. Tampoc amb l’autorització de la Intervenció d’Armes i Explosius de Castelló per a la reparació d’armes de foc. L’home va assegurar durant el judici oral que “venia els seus productes a integrants de la Guàrdia Civil, Policia Local i Policia Nacional”.

Un agent del Grup d’Informació de la Guàrdia Civil va declarar en el judici que la investigació va nàixer arran d’un avís de l’institut armat a Múrcia per una pistola Glock semiautomàtica vinculada “a un tema de droga”. L’investigador va afirmar que el condemnat venia armes a “gent amb antecedents”. Un altre investigador va assegurar que durant les vigilàncies en l’habitatge van detectar “persones delinqüencials” i un vehicle relacionat amb fets presumptament delictius. Un tercer agent pertanyent a l’equip operatiu va declarar que van detectar la presència de dos sospitosos el “vehicle dels quals, més tard, va aparéixer cremat”. Durant una de les vigilàncies, van sentir tirs.

En l’entrada i l’escorcoll en l’armeria clandestina, el 20 de febrer de 2019, els agents es van confiscar de maquinària i material per a la recàrrega de munició metàl·lica, diferents peces de fusell M1 Garand, dues armes curtes il·lícites, una arma de foc curta assemblada, tres armes inutilitzades, cinc pistoles detonadores i 5.649 cartutxos. A més de material prohibit com cinc silenciadors, huit esprais de defensa personal i 19 càpsules de recàrrega, tres defenses extensibles, cinc aletes selectores de tret a ràfega marca Glock, a més de mercuri i dues caixes completes amb punxons per a encunyació de número i lletres. A més, el Grup d’Informació de la Guàrdia Civil també va analitzar les fotografies i les converses de WhatsApp del telèfon de l’armer.

El condemnat al·legava que la investigació es basava en sospites “i no en dades reals” i defensava que de les sis persones que el van visitar “tres eren membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i tres més empresaris aficionats a les armes”. L’home, resident a Espanya des del 1984 i a qui “ni tan sols li havien posat mai ni una denúncia per aparcar malament”, assegurava que tenia “moltes” armes registrades a nom seu.

Durant el judici va declarar que no va comunicar a la Guàrdia Civil que tenia el depòsit d’armes i explosius “perquè llavors ja era un particular i no havia de comunicar-ho”. Així doncs, segons la seua versió, només feia “algun favor” puntualment per a “manteniments menors” i no per a reparacions. L’armer va assenyalar que “té afició a les armes, que això és tabú ací a Espanya i està pagant-ho des de fa 15 anys”.

Diversos testimonis, entre ells un guàrdia civil retirat i un agent de la Policia Nacional, van relatar com van conéixer el condemnat quan mantenia la seua armeria a Torreblanca. Un dels testimonis que va acudir a la caseta clandestina va assegurar que era més aïna una “ferralleria”.

La sentència considera que l’home, després de tancar la seua armeria, va continuar treballant en la seua caseta particular per a antics clients, amics i coneguts, “alguns dels quals tenien antecedents policials”. La secció segona de l’Audiència Provincial de Castelló reconeix que ho feia per quantitats menudes i fins i tot per algun esmorzar, però rebutja que els fets es puguen ventilar amb una simple sanció administrativa pel fet d’haver-hi perill per a la seguretat ciutadana per la “potencialitat lesiva” de l’arsenal.

“El dol es dona perquè tenia un depòsit no autoritzat per a ell en aquests moments, atés que tenia la condició de particular i més encara en un professional de les armes com hauria sigut el seu cas coneixia perfectament la reglamentació administrativa”, diu la sentència, que també recorda que “per a guardar la pólvora s’ha de tindre en un depòsit i la caseta no tenia mesures de seguretat ni estava autoritzada per a això”.

La sentència també al·ludeix a la seua actuació durant l’entrada i l’escorcoll de la Guàrdia Civil en el seu habitatge: “A gratcient, va amagar en una calaixera d’una persiana dues armes amb coneixement que no estava actuant” d’acord amb la legalitat.

“Ens trobem davant un delicte de perill abstracte”, explica la sentència, que afig: “La societat no pot consentir la possessió o la tinença de substàncies clarament qualificades d’extremadament perilloses per a la seguretat col·lectiva i que generen una inseguretat greu i certa”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats