El Defensor del Poble investiga per què les persones en situació irregular que denuncien s’arrisquen a sancions o l’expulsió
LLEGIR EN CASTELLÀ
Ser una persona migrant en situació irregular no sols suposa estar exposada a patir més delictes, sinó que també significa arriscar-se a ser expulsada o multada quan s’acudeix a una comissaria a presentar una denúncia o a fer un mer tràmit administratiu. L’oficina del Defensor del Poble va denunciant aquesta situació d’indefensió jurídica des de fa dues dècades i en la seua memòria sobre el 2023 (p. 186-187) indica que les queixes en aquest àmbit “destaquen, un any més”, vinculant aquesta situació al fet que les dades sobre denúncies no reflectisquen les dades reals, “un dels principals problemes de la lluita contra la discriminació. El que no es denuncia no consta en les estadístiques i, per tant, no existeix. Qualsevol obstacle per a la interposició d’una denúncia desincentiva les presumptes víctimes i invisibilitza problemes reals”.
Actualment, el Defensor investiga quatre casos que es van produir en comissaries de València, Castelló, Sagunt i Xirivella. Tres de les víctimes van acudir al Programa d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de València Acull després d’haver rebut una citació de la Policia per a sancionar-les després de comprovar que la seua estada a Espanya era irregular quan van anar a posar una denúncia per l’extraviament o la sostracció del passaport. Una d’aquestes persones, apunten des de l’ONG, havia acudit prèviament al jutjat de guàrdia, on explica que es van negar a admetre la denúncia i la van derivar a la comissaria. A la quarta víctima ja se li havia notificat l’ordre d’expulsió arran de l’expedient sancionador obert en presentar-se en dependències policials de Castelló a preguntar per la denúncia per estafa que havia formulat.
En aquests quatre casos es van presentar queixes davant l’oficina del Defensor del Poble, que finalment ha decidit investigar-los. Per contra, ni el jutge degà de València ni el Consell General del Poder Judicial han adoptat mesures perquè el jutjat de guàrdia admeta totes les denúncies de presumptes delictes, com ho és la sostracció de passaports.
“Especial situació de debilitat”
En la notificació remesa a València Acull d’admissió a tràmit de les queixes, el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, recull i assumeix –igual que fa en l’informe anual– les consideracions de la Fiscalia General de l’Estat exposades en la seua memòria del 2023 sobre aquest assumpte. La Fiscalia posa en relleu l’“especial situació de debilitat” que poden patir les persones estrangeres davant els delictes “per ser a vegades un objectiu fàcil i per les possibles dificultats de la seua denúncia posterior”. I remarca les múltiples barreres a què s’enfronten els que estan en situació irregular “per a fer valdre els seus drets en els tribunals, i és la més gran d’aquestes la por de ser expulsats als seus països d’origen, cosa que els impedeix denunciar les condicions abusives que pateixen”. La Fiscalia recorda que està obligada a garantir els drets humans de totes les persones “que estiguen en la nostra jurisdicció, cosa que inclou els immigrants irregulars” i el seu accés a la justícia.
A més, Gabilondo destaca les consideracions de la Fiscalia d’Almeria, que incideix en el paper fonamental que “fan les associacions i les ONG en l’orientació i l’assessorament d’aquest col·lectiu. Aquestes institucions són majoritàriament les destinatàries inicials dels problemes i les necessitats de l’estranger i des d’aquestes se’ls orienta en la manera d’actuar davant un episodi racista o xenòfob”. Per tot això, el Defensor anuncia que “s’han iniciat actuacions davant la Fiscalia General de l’Estat”.
Primera recomanació del Defensor del Poble, el 2004
L’oficina del Defensor del Poble va formular la primera recomanació sobre aquest assumpte el 2004, quan va demanar al Ministeri de l’Interior que no s’incoaren expedients sancionadors “als estrangers en situació irregular que acudien a les comissaries de policia a denunciar delictes”. El 2019, arran del cas d’una dona hondurenya que va acudir a denunciar l’agressió d’un home a la comissaria de Xirivella (València) i va acabar detinguda, amb una proposta d’expulsió i sense poder denunciar, va tornar a presentar una recomanació a l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska: “Dictar les instruccions precises per a assegurar que les persones estrangeres en situació irregular que són presumptes víctimes d’un delicte puguen formular denúncia, sense que se’ls derive, per aquesta causa, a la incoació d’un procediment sancionador que comporte la seua expulsió del territori nacional”.
Aquesta recomanació es va rebutjar el 2021 i, a més, es van detectar casos en què les sancions no sols afectaven els que van a denunciar un delicte, sinó també els que fan tràmit en les comissaries, com les sancions contra tres mares que havien acudit a traure el DNI per als seus bebés a la comissaria de Paterna. Aquests casos van provocar una nova recomanació de l’oficina del Defensor del Poble.
El Govern no ha assumit cap recomanació
Cap recomanació ha sigut assumida. “El Govern continua avalant aquesta mena d’actuacions policials no sols rebutjades pel Defensor, sinó també per la legislació: la Llei 4/2015 de l’estatut de la víctima del delicte, la Directiva europea 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell sobre protecció de les víctimes de delicte i la Recomanació general de la Comissió contra el Racisme i la Intolerància ECRI del Consell d’Europa (núm. 16, març del 2016, Protegir els migrants en situació irregular contra la discriminació) estableixen expressament la protecció jurídica de totes les víctimes sense tindre en compte el seu estatut de residència”, denuncien des de València Acull.
Per tot això, expliquen des de l’ONG que, de moment, si no es vol córrer el risc de l’expulsió, les persones en situació irregular han d’acudir al jutjat a denunciar els delictes acompanyades d’una advocada i han d’autoritzar altres persones amb NIE o DNI per a gestionar els seus tràmits en dependències de la Policia Nacional.
0